No hi ha res en aquest calorós estiu com entrar en una sala de cine, triar una pel·lícula a l’atzar i cruspir-se un cubell de crispetes a ritme de Dolby Surround. L’aire fred, àrtic de la sala refredant els dits del peu. Les imatges multicolor reproduir-se en una pantalla de deu metres per dos. La sala buida en la intempestiva hora de la migdiada. L’arcàdia del temorosos de la suor.
Aquest plaer olímpic és la meva principal ocupació de l’estiu. Gaudir de les aventures d’un grup d’herois que es disputen l’honor per la més irrisòria de les causes. Tots amb poders nascuts de mutacions. O d’un atracament narrat pel protagonista més chusquero que pugueu trobar. És el meu paradís. A falta de millors ocupacions o destins, les decadents cadenes de cinema ens ofereixen les seves gèlides temperatures pel miserable cost de tres o quatre euros (en el millor dels casos). Podem submergir-nos en una butaca i veure passar el temps. No en un llit mal muntat d’Ikea en una habitació reescalfada per un ordinador defectuós. No en un pis de l’eixample inundat pel CO₂ dels cotxes. No a prop de les vicissituds de la nostra vida. Lluny de tot això les sales gegantines de qualsevol centre comercial ens ofereixen la millor de les experiències de l’estiu: fred i Hollywood.
Les llargues tardes de la classe mitjana tenen una solució, abandonar-se en una sala on no hi ha problemes. Beure un got sens fi de sucre, colorant i aigua. Menjar blat de moro escalfat. Per això cada dia frisó per abandonar a la seva sort els meus companys de feina i poder passar dues hores de pau. Acompanyat, però, per unes aventures que ni em venen ni em van.
La diabòlica estació meteorològica en la que vivim, només té un plaer. Poder gaudir d’un bon aire condicionat en una sala de cine comercial. Fora d’això, tot és un infern temible de males experiències. Per això no hi ha res com pagar una entrada, comprar una de les ofertes de la botiga de crispetes i passar dues hores de pur entreteniment amb el mínim rigor intel·lectual possible. Lectors, deixeu les vostres ocupacions terrenals. Sumeu-vos a la meva crida, entreu al primer cine i deixeu les vostres cabòries fora! Gaudiu de l’estiu sense socarrimar-vos! Vita brevis arts lunga!