Eloi Morte: “Durant dos dies obrim les portes de Barcelona perquè tothom pugui ser qui és sense por a represàlies”

L’Avinguda Maria Cristina es vesteix amb els colors de l’arc de Sant Martí per celebrar el Pride Barcelona 2018. Durant dos dies la ciutat s’omple d’activitats, festivitat i reivindicacions que assoleix el seu punt més àlgid amb la gran manifestació de dissabte. Aquest any, Pride Barcelona reivindica els drets de les persones refugiades LGTBI. Parlem amb el seu director, l’Eloi Morte, que reflexiona sobre la realitat del col·lectiu LGTBI, la crisi de refugiats a Europa, els reptes a què ha de fer front i ens explica com ha evolucionat aquest esdeveniment que reuneix a més de 250.000 persones a Barcelona, una de les capitals gais més importants del sud d’Europa. També ens avança, en primícia, quin serà la temàtica central del Pride 2019: les famílies LGTBI.

Pride Barcelona 2018 - Fotografia de Diana Colominas
Pride Barcelona 2018 – Fotografia de Diana Colominas

El Pride d’aquest any dona visibilitat i reclama els drets de les persones refugiades LGTBI, en un dels moments en el que encara no s’ha trobat cap solució a la crisi de refugiats d’Europa. Cap a on hem d’avançar?

En primer lloc, hem de reconèixer una quota més gran de persones refugiades. El nombre total de persones que s’acull a l’Estat és terrible. I en segon lloc, hem de tenir molt present que si ja és molt complicat ser una persona refugiada, ser una persona refugiada LGTBI encara ho és més. Són moltes les problemàtiques que tenen. En l’àmbit de regulació, per exemple, les persones transsexuals que aconsegueixen fer un canvi de sexe, a vegades arriben a un país que no reconeix aquest canvi de nom i es troben que no poden demanar el passaport amb el nom amb el qual se senten identificats. L’acollida és molt delicada també. Potser vas a pisos amb persones refugiades que a vegades viuen en països on l’homosexualitat no està acceptada per la societat. Surten d’un país amb una problemàtica molt dura i arriben aquí i es troben encara amb uns murs molt difícils de franquejar. Realment, hi ha molt poca visibilitat de les persones refugiades LGTBI.

Ser homosexual o transsexual està perseguit en més de 80 països del món. Hi ha voluntat a Europa per incidir en aquesta problemàtica?

No suficient. És una cosa que queda en un segon pla quan no hi ha una crisi humanitària. No hi ha unes polítiques de persones refugiades en l’àmbit europeu que puguin donar cabuda a la problemàtica real. En el cas dels refugiats LGTBI, surten de països on no hi ha una crisi civil tan marcada com a Síria o el Nord d’Àfrica però on els drets del col·lectiu no estan defensats pel seu Estat.

Eloi Morte / Diana Colominas
Eloi Morte / Diana Colominas



Com valores l’anunci de l’OMS d’excloure la transsexualitat com a malaltia mental i classificar-la com a incongruència de gènere?

Ho valorem positivament perquè és un gran pas. Criem que s’hauria d’haver fet fa molt temps. És un pas perquè els estats que no tenen en el seu full de ruta cap tipus d’enfocament cap a la realitat de la comunitat transsexual comencin a adonar-se que és una part de la societat, que té unes necessitats especials, que les regulacions en documents identitaris i de salut són importants, i per tant, deixar de tractar-les com una disfunció física i tractar-les com una realitat que existeix. Tots els canals de dalt a baix que puguin revertir aquesta problemàtica i posar-la sobre la taula són molt positius. Hi ha gent que fins que no surt això de l’OMS ni li passa pel cap que hi ha una realitat de la comunitat transsexual que s’ha d’atendre. Aquests passos, encara que queda molt per fer, són molt positius.

El Parlament de Catalunya va aprovar una llei contra l’homofòbia, la lesbofòbia i la transfòbia. Essent la primera vegada a tot el món que una llei preveu sancions contra aquestes discriminacions. Ha servit com a precedent?

Ha servit com a precedent perquè les entitats s’empoderin. L’observatori contra l’homofòbia, per exemple, va ser un dels que ho va estar defensant molt per aconseguir aquesta llei pionera mundialment en defensa dels drets del col·lectiu. En l’àmbit institucional, quan ve algú de la comissió europea, els hi poses sobre la taula per dir: mira com ho estem fent. Aquí és possible i s’ha d’anar més enllà.

“El Parlament de Catalunya ha marcat un precedent perquè altres institucions tinguin unes pautes a seguir, un punt de partida”

Al Congrés està treballant en una llei similar però encara no s’ha aprovat. De fet, està encallada des del 2015. Creu que falta voluntat política?

Sí, falta voluntat política. Crec que fins ara, pel PP tot eren obstacles a qualsevol llei d’enfortiment cap a la comunitat LGTBI. Esperem que amb aquest canvi de govern per fi es desencalli aquesta llei tan necessària, ja que els socialistes sempre han estat més a prop del col·lectiu. Barcelona, Catalunya i l’Estat són pioners en els drets LGTBI i hem de donar exemple a altres països perquè segueixi la nostra estela. I a tots els nivells institucionals.

Centrant-nos en el Pride, com ha evolucionat des del seu naixement ara farà 11 anys?

Ha evolucionat moltíssim. Una de les coses que m’agrada més és que és un dels Prides més socials de tota Europa. Sempre hi ha una temàtica del col·lectiu i tot gira al voltant d’ella per donar visibilitat i enfortir-la. A l’inici, eren una desena d’entitats i avui dia són 37. L’any passat vam fer la manifestació més gran amb 55.000 participants i en general, tenim una participació de més de 250.000 persones durant els 15 dies d’activitats. Posem èmfasi en una temàtica en concret i crec que els passos aconseguits són molt grans. L’any passat era sobre la LGTBIfòbia a l’esport i molts esportistes ens van donar suport. L’any anterior va ser sobre la comunitat transsexual. Aquí si que va haver un abans i un després a l’hora d’entendre la comunitat transsexual i donar-los més visibilitat. L’any que ve, el Pride Barcelona girarà al voltant de les famílies LGTBI i posarem molt èmfasi en tots els temes que s’han de canviar en termes de burocràcia, educació i permisos que no inclouen la realitat de la societat d’avui en dia. Els partits polítics també prenen nota. Hi ha hagut diverses iniciatives per portar al ple en quant a les persones refugiades. Es fa un gran avanç en aquest sentit. I estem donant un missatge de tolerància, d’inclusivitat i de diversitat a Barcelona. Durant dos dies donem visibilitat i obrim les portes de la ciutat perquè tothom pugui ser qui és sense por a represàlies.

Pride Barcelona 2018 - Fotografia de Diana Colominas
Pride Barcelona 2018 – Fotografia de Diana Colominas

“L’any que ve, el Pride Barcelona girarà al voltant de les famílies LGTBI”

El lema d’aquest any és All my loving. Per què?

La nova direcció d’aquest any, volíem que la gent Barcelona se sentís orgullosa de l’orgull. I per això, voliem reivindicar, amb aquest all my loving, la cançó de les olimpíades, aquest sentiment de sentir-nos orgullosos, de compartir i d’alegria. També hem canviat tota la imatge de Pride Barcelona com el logo on hi havia Colon i creiem que no representava totes les sensibilitats en aquests moments. I en el cartell principal del Pride Barcelona 2018 hi apareix la Carol, una persona transsexual refugiada LGTBI de Barcelona. De fet, en la cartellera d’aquest any hi ha tres dones i un home. Estem donant també més visibilitat a les altres lletres de LGTBI. Tanmateix, per primera vegada tenim un taller d’intersexualitat. De cara l’any que ve volem tenir més paritat. Hem iniciat el camí però no és gens fàcil.

Eloi Morte / Diana Colominas
Eloi Morte / Diana Colominas

Hi ha discriminació doncs, dins el col•lectiu LGTBI?

No totes les faccions del col·lectiu LGTBI se senten igual representades. Sobretot les lesbianes, els transsexuals i els intersexuals. Per això, aquest any estem intentant fer un pas endavant perquè se sentin més incloses i arribar als mateixos percentatges de visibilitat. 

“No totes les faccions del col·lectiu LGTBI se senten igual representades. Sobretot les lesbianes, els transsexuals i els intersexuals”

A part de la festa, hi ha més de 80 activitats i moltes reivindicacions durant aquests 15 dies de Pride. Quines en destacaries?

Les conferències són molt importants, que és el primer any que les fem. La primera va ser una conferència internacional amb persones de Rússia, Tunissia i Anglaterra perquè expliquessin la seva experiència. També les activitats esportives perquè creiem que es pot crear un equilibri entre la festivitat nocturna i l’esport. I destacaria el Pride Kids on les famílies poden compartir les realitats.

La manifestació és un dels actes que té més repercussió a la ciutat. Hi ha previsió de superar els 55.000 participants de l’any passat?

Sí, esperem tenir entre 80.000 i 100.000 participants. La campanya de comunicació és mot gran i la temàtica preocupa a mota gent. Esperem que la gent que no és de la comunitat LGTBI se senti identificada i vulgui reforçar el missatge de diversitat.

Els partits polítics participaran de la marxa?

Sí, alguns participen amb la seva carrossa. Tenim el PDeCAT, ERC, C’s, PACMA, el PSC, ICV… És molt important que els partits també donin suport i visibilitat a la reivindicació però sobretot, que portin polítiques enfocades al col·lectiu dins els seus programes. Tanmateix, s’ha de destacar la participació de l’administració pública. Per primer cop tindrem a l’alcaldessa de Barcelona, Ada Cola, el president del Parlament, Roger Torrent, i la consellera de Salut, Alba Vergés a la pancarta.

En aquest sentit, és suficient la implicació de l’Ajuntament de Barcelona amb el Pride?

Sempre necessitem més implicació, sobretot en l’àmbit econòmic. Les despeses de Pride Barcelona són molt grans i només tenim un 5% d’ingressos per part de l’administració. Les altres despeses van a càrrec nostre. En aquest sentit, l’entitat, sense ànim de lucre, té dues vies de finançament. D’una banda, el mershandashing i les barres i d’altra, els patrocinadors. És molt important remarcar que cap empresa en concret té un enriquiment econòmic. D’altra banda, la nova junta ha decidit que si s’aconsegueix algun tipus de superàvit, vagi destinant a les entitats LGTBI. I al final d’aquest any publicarem per primer cop el pressupost de Pride Barcelona, que tampoc s’ha fet mai.

Eloi Morte / Diana Colominas
Eloi Morte / Diana Colominas

Es pot considerar Barcelona, la capital gai del sud d’Europa?

Jo crec que sí, entre Barcelona i Madrid. Les dues ciutats tenen unes polítiques cap a la comunitat molt importants. Barcelona és una de les ciutats pioneres mundialment en aquesta tasca. De fet, tenim una regidoria específica de feminismes i LGTBI. Tenim moltíssimes entitats i som un referent a nivell polític i a nivell d’obertura. També pel que fa al turisme, on som una de les cinc destinacions LGTBI més importants del món i no només per la festa sinó perquè la gent pot ser realment com és venint a Barcelona.

“Barcelona és una de les ciutats pioneres mundialment en aquesta tasca. De fet, tenim una regidoria específica de feminismes i LGTBI. Tenim moltíssimes entitats i som un referent a nivell polític i a nivell d’obertura”

En aquest sentit, quin és l’objectiu en referència al turisme?

Que Barcelona es continuï posicionant com un referent per la comunitat LGTBI per venir de vacances i poder ser qui ets. Hi ha moltes altres ciutats com Nova York, Estocolm, Viena, etc. que estan desenvolupant polítiques de promoció turística enfocades cap al col·lectiu i s’ha de treballar d’una manera segmentada. Igual que es treballa el sector del turisme naturalista o sènior, també s’ha de treballar el sector del turisme LGTBI perquè han de tenir uns condicionants perquè la gent se senti còmoda. Aquí tenim la sort que estem al costat de Sitges, una de les destinacions més reclamades en l’àmbit de la comunitat, i tenim molts festivals. Tot aquest cúmul d’activitats és el mirall de la societat barcelonina. Encara hem de continuar treballant per donar a conèixer aquesta realitat.

Recentment, han aparegut crítiques per part d’una fracció LGTBI que assegura que el Pride es deixa patrocinar per empreses “amb comportaments ètics dubtosos”.

S’ha de filar prim. En el cas d’Airbnb, vam rebre la proposta de col·laboració i ho vam veure positiu, ja que d’una banda, l’empresa té unes polítiques de diversitat i inclusió dins el seu equip molt importants, i per l’altra, en les darreres setmanes havia tingut un acostament amb l’Ajuntament de Barcelona. Però vam veure que hi va haver una reacció negativa per part de les entitats veïnals, amb les que tenim una relació molt estreta, i vam decidir cessar la col·laboració. Amb el tema de l’altra empresa, Merlin Properties, no és patrocinador. És propietari de la Torre Agbar i el centre comercial Las Arenas i ens donen suport il·luminant els edificis amb els colors de l’arc de Sant Martí. Apareixen com a col·laboradors com agraïment. Per últim, crec que és molt difícil entrar a valorar els comportaments dins els grans conglomerats d’empreses. Està clar que hi haurà actituds reprovables però ens hem de cenyir una mica en la relació que tenen amb nosaltres.

Pride Barcelona 2018 - Fotografia de Diana Colominas
Pride Barcelona 2018 – Fotografia de Diana Colominas

Creus que és contraproduent que hi hagi dues manifestacions simultànies, la que organitza el Pride Barcelona i la de la Comissió Unitària 28J?

Crec que ha de ser així. La manifestació de la Comissió Unitària 28J és la històrica, que va començar fa 40 anys, la que ha aconseguit molts dels avanços que tenim ara. És necessària perquè no tothom s’identifica amb una manifestació o l’altra i des del Pride Barcelona el que no farem és tirar pedres contra la mateixa comunitat. Hi ha diverses opcions polítiques i creiem que és necessari que tothom es pugui sentir identificat. Hi ha grups, com els grups anticapitalistes, que no es veuen reflectits en l’organització del Pride, encara que nosaltres fem esforços per ser més amplis i tenir més consens, i han de poder tenir el seu espai. Hi ha moltes de les entitats que estan a Pride Barcelona que formen part de la Comissió Unitària 28J. L’any que ve, l’objectiu és fer les manifestacions en dos dies consecutius perquè hi ha molta gent que li agradaria estar a les dues, una més política i que després se sent també identificada amb la de Pride Barcelona. Creiem que hi ha aquestes dues sensibilitats, que s’han de respectar i animem a tothom a participar tant en una o l’altra. Perquè l’important és la visibilitat de la comunitat LGTBI. Aquest mateix argument és el que ens agradaria que tingués la Comissió Unitària, tot i que amb ells si que hi ha comunicació. Ens agradaria poder seure, per exemple, amb algunes faccions més anticapitalistes de la comunitat.

“La manifestació de la Comissió Unitària 28J és la històrica, que va començar fa 40 anys, la que ha aconseguit molts dels avanços que tenim ara. És necessària”


De fet, aquestes faccions critiquen que el Pride té una visió mercantilista de la comunitat LGTB.

Igual que poden criticar el Mobile World Congres, el Primavera Sound, o qualsevol acte que hi hagi una implicació econòmica. Veiem massa coses positives que aporta el Pride perquè tinguem aquestes crítiques tan contundents. Però les respectem i intenten, en aquells casos que hem comès un error, poder rectificar i així ho hem fet.

Els més llegits

POLÍTICA

CULTURA

PERFILS

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca