Novembre elèctric o la millor cara de la lluna

Novembre Elèctric és com quan et menges un ou Kinder (però dels de tota la vida, res d’aquella aberració que es van inventar per als mesos de més calor) i t’ix com a sorpresa un ninotet que no tens que montar. Alegria doble! Novembre Elèctric és la sensació de sentir-se a casa quan vius a 389 quilòmeteres. I així va ser fa poc a Madrid, on vaig tindre l’oportunitat que Yeray i Rodrigo em dedicaren una estona amb motiu de la presentació en societat de la  seua nova criatura discogràfica.

Veniu de presentar “Quart minvant” a Madrid i València, amb dos saraos bastant memorables. Trobeu alguna diferència entre el públic de les dues ciutats? Té a veure que Novembre tinga part madrilenya i part valenciana?

R: Nada que ver. Por el momento el público madrileño básicamente son amigos y familiares que vienen a vernos fundamentalmente por un compromiso de amistad o, en ocasiones, por compromiso con la música. Hay pocos que se acerquen a vernos porque estén interesados sólo en nuestra música. Sin embargo, el público en València hemos detectado que es un público que sí nos sigue por nuestra música: por los discos que hemos hecho y por las canciones. Fuera de eso, creo que el público es igual.

Y: A València és on realment sentim que estem construint alguna cosa. De totes formes tocar a Madrid és tocar a casa donat que el grup ha nascut a la ciutat i la major part dels components són madrilenys.

D’esta nova etapa s’ha dit que sou més madurs, amb més ombres que llum, que d’alguna manera “heu tornat a nàixer” des de que vos quedàreu “intactes”… ara fa vora quatre anys. Vos reconegueu en eixes paraules o sonen més a una nova pel·lícula de David Lynch?

Y: Tenim molta més experiència i sabem millor el que volem. La música que fem no ha canviat tant, però sí que ha evolucionat cap a un so més de banda. A nivell de lletres aquest disc és una segona part d’Intacte. L’última cançó, que dóna nom al disc, es va tornar profètica: parlava d’un xoc, d’una explosió i de immortalitzar el moment abans de que no fóra massa tard. Quart Minvant és més bé una reflexió vital després de tindre que replegar els trossos tirats a terra.

R: Más maduros que hace cuatro años desde luego. Tanto como volver a nacer no creo que haya sido, pero es verdad que ya no estamos intactos. La bendita inocencia ha desaparecido de nuestras vidas.

Novembre Elèctric//Notikumi
Novembre Elèctric//Notikumi

Quart Minvant és més bé una reflexió vital després de tindre que replegar els trossos tirats a terra”

Hui en dia tenim molt assumida la música en anglès, i gent que fins i tot no el parla (o en té un nivell bastant bàsic) és capaç de cantar cançons en aquest idioma. Vos passa a vosaltres amb el valencià? És possible descriure la sensació que un té quan una cançó pròpia enderroca la barrera idiomàtica?

R: Escuchar a la gente en Madrid cantando en valenciano es muy loco y muy emocionante a la vez. Como madrileño abierto de talante dialogante que soy, me parece flipante que la gente se entregue así. Aun así hay muchas más barreras que derribar. No sé si nos estamos moviendo en una especie de gueto de gente abierta a la que no le importa demasiado el idioma y la cultura y ahí afuera, sin embargo, se está fraguando la victoria de Ciudadanos en las elecciones y lo nuestro es un sueño o una broma chunga como en El show de Truman.

Y: No sent que hàgem tombat cap barrera idiomàtica. Els prejudicis a la música existeixen com existeixen a la vida mateixa. Inclús hui en dia existeixen molts prejudicis entre els propis valencians que no estan acostumats a escoltar música en valencià i que de seguida la relacionen amb un tipus de música molt concreta i etiquetada a l’idioma: protesta, combativa o de festa. Sí que és cert que al ser un grup madrileny que canta en valencià fiquem molts d’eixos prejudicis a mirar-se davant de l’espill i també ens trobem amb molta gent que per sort no els té i que no veu llengües o etiquetes: només música.

“Ens trobem amb molta gent que, per sort, no no veu llengües o etiquetes: només música”

Quart Minvant és una realitat gràcies al micromecenatge, sistema que fins fa uns anys ni tan sols es sabia de la seua existència. Què ha suposat per a vosaltres? Fou un procés complicat?

R: El micromecenazgo es una herramienta muy útil para conseguir la financiación —una pequeña parte— de un disco. Básicamente para nosotros supone un adelanto del dinero que esperamos recuperar. De todas formas, cada campaña de mecenazgo hay que pensársela muy bien. No podemos lanzarnos a lo loco.

Sembla que fa temps que la dualitat concerts en sala vs festivals és pregunta obligada a qualsevol músic que se’m pose per davant… Què en penseu vosaltres? On se vos podrà vore de nou en directe?

R: Por suerte o por desgracia (aún no lo sabemos) no suelen llamarnos de festivales. La realidad, por lo visto, es que en los festivales pagan mal y las condiciones para tocar no son las ideales en cuanto a tiempo de prueba, tiempo de espectáculo… De momento lo que estamos haciendo es tocar allá donde nos llaman. Nos da igual dónde sea. Cuanta más gente venga, mejor. Lo que no vamos a hacer es prostituirnos para conseguir llegar de manera fugaz a unos cientos de personas mientras otros se enriquecen. Por suerte, de eso estamos seguros, nosotros no vivimos de la música y podemos en cierta medida elegir y, a la vez, saber cuándo podemos y queremos arrastrarnos. Pero nuestro pan no depende de los conciertos.

“De momento lo que estamos haciendo es tocar allá donde nos llaman. Nos da igual dónde sea. Cuanta más gente venga, mejor”

Novembre Elèctric//Riffbizz
Novembre Elèctric//Riffbizz

Cal confessar que la primer volta que vaig sentir parlar de vosaltres, automàticament vaig pensar en “Noviembre dulce”, la peli aquella amb Keanu Reeves i Charlize Theron. Sense remordiments. Alguna altra anècdota que vos vinga al cap amb el vostre nom?

Y: El primer nom que vaig valorar per al projecte va ser Síndria. Així que molt millor Novembre Elèctric.

R: La gente que escucha el primer y segundo disco de la banda no entiende lo de Elèctric por ningún lado. En este último disco nos acordamos de encender los amplificadores y ahora ya todo va teniendo sentido.

Y: ¡El primer disc sí que és elèctric! Per a tallar-se les venes, però molt elèctric (riu).

I ara que ningú ens escolta… Desig per al futur. Col.laboració somiada. Nom amb el que sempre heu tingut ganes de compartir escenari: persona viva, a poder ser… Per això d’augmentar les probabilitats 😉

R: ¿Os imagináis un Novembre Elèctric feat. Bon Iver? Sería la repera.

Y: Una un poc més realista… amb Pau Vallvé.

“¿Os imagináis un Novembre Elèctric feat. Bon Iver? Sería la repera”

Moltes gràcies, xics: ens veiem als escenaris… O a la terreta!

Ara que ja és estiu a Madrid (si vius ací, et podràs fer una idea) res millor que enganxar-se al jaleíto d’esta banda valencianomadrilenya i aixina fer que siga “novembre” (i els seus quinze graus de mitjana) tot l’any. Digueu-me utòpica. Seguix-los la pista a les seues xarxes: @novembre_electric a Instagram i @Nelctric a Twitter.

Els més llegits

POLÍTICA

CULTURA

PERFILS

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca