El Molt Honorable President Quim Torra té clar el simbolisme de l’art. Per això vol portar els frescos de Torres García al Saló de Sant Jordi i pel mateix motiu va visitar l’exposició Antoni Tàpies: Biografia Política. La primera mostra la seva concepció de la nació: noucentista. A la segona demostra la seva concepció de l’estat: antifeixista.

A Catalunya actualment regna el consens de les porres, el pensament hegemònic és antirepressiu. Tothom està en contra de la repressió de les llibertats. L’exposició a la Fundació Tàpies mostra un pintor antifeixista, alhora que antirepressiu. La mostra allunya el fantasma del comunisme i se centra en la lluita per la llibertat. Comissariada per Carles Guerra (director de la Fundació Tàpies), l’exposició es podrà visitar fins al febrer del 2019.

La voluntat de Carles Guerra d’entendre la Fundació com un tot, fa d’especial interès aquesta exposició. Biografia Política ocupa les dues plantes centrals de l’edifici, T de Teresa es mostra a la sala annexa. Les dues exposicions són l’una per l’altre, ja que complementen la biografia de Tàpies (explorant la relació pictòrica amb la seva dona). Veiem la vida privada i la vida pública.

Les obres inaugurades provenen de diferents col•leccions europees (s’ha de destacar el paper avalador de l’Ajuntament de Barcelona), concentrant una gran part del talent creatiu de l’artista. Són d’obligada menció l’exposició les teles pintades per a la documenta 3 de Kassel de l’any 1964. La pintura 7 de novembre (data de la constitució de l’Assemblea de Catalunya), així com altres creacions que demostren la necessitat de parlar de política d’un “artista que està per fer” amb unes “obres que estan preparades per acollir les inquietuds i necessitats dels espectadors del futur” com explica Guerra als periodistes. Amb un plantejament leninista, podríem dir que les pintures presentades expliquen la convulsió revolucionària del franquisme. La pulsió soterrada d’una revolta que no és pot materialitzar. Com apunta el director de la Fundació només el fet que les obres s’inscriguin en l’abstracció demostren la militància política del pintor.

Una solució intel•ligent d’Antoni Tàpies. Biografia política, és la demostració de la paradoxa de l’art i la política: Com més es mostra la ideologia en una obra, menys efectiva és. Per aquest motiu, Tàpies (la seva obra) és mostrada com un mirall on la injustícia i l’opressió queden reflectides en les formes que impressiona l’artista sobre la tela. Afegeix Guerra: “No podem obligar a la pintura a ser un monument d’un fet. Són quadres d’episodis moderns, després que la pintura històrica decimonònica hagi col•lapsat, i són polítics en la mesura que estableixen una relació ostensible amb el fet polític.”

La biografia polity de Tàpies, s’estructura al voltant d’un gran consens antifeixista. “L’exposició no explora la funcionalitat del cartell com a eina de solidaritat i comunicació, sinó la disfuncionalitat de la pintura i les oportunitats per fer política amb la pràctica de l’art” resa la nota de premsa. D’aquesta manera no s’entra en el fet concret de Tàpies, sinó que se’ns mostren exemples del seu compromís amb la llibertat i la lluita contra el règim de Franco. I aquí és on podem criticar l’exposició. La cronologia abraça del 1946 a 1977. No s’explora la relació de l’artista amb el PSUC, evita parlar dels pensaments marxistes de Tàpies, alhora que perd l’oportunitat d’il•lustrar la biografia política amb la Biennal de Venècia de 1976, on el PCE/PSUC, amb un gran grup d’intel•lectuals i artistes organitzaren l’exposició: España; Vanguardia Artistica y Realidad Social (1936-1976). Entre ells: Antonio Saura, Agustín Ibarrola i l’Equipo Crónica; l’arquitecte Oriol Bohigas, el grafista Alberto Corazón, els historiadors Tomás Lloréns i Valeriano Bozal, amb l’assistència de l’arquitecte Víctor Pérez Escolano, la professora Imma Julián, el pintor Josep Renau i el fotògraf José Miguel Gómez.

En aquest sentit es pot entendre que a l’exposició és potencií l’autonomia de l’art en l’obra de Tàpies. I no se’ns mostri com un artista que lluita contra una causa concreta. El veiem com un artista que de la concreció en fa una causa universal. D’aquesta manera quedaria justificada la posició del comissari. Però tot això hem de lamentar que no hi hagi un esment a la tasca biogràfica d’Imma Julián i el seu llibre “Conversaciones con Tàpies” on la qüestió política (policy) és posada en qüestió i abordada al complet.

La vida imita l’art. Per això una exposició preparada des de fa temps ara esdevé actual. És actual ja que allunya el comunisme de l’obra de Tàpies i l’aproxima al consens. Per aquest motiu Quim Torra veu en els quadres del famós pintor el reflex del nostre temps i pot explicar la seva realitat política. Es traça un fil entre els actes de No Callarem, la situació del moviment republicà i la situació personal del President. Antoni Tàpies; Biografia política és una exposició que demostra com la nostra societat s’està estructurant al voltant del consens de les porres, del consens antirepressiu. Una mostra on es demostra la necessitat de l’art per entendre la vida (política) del nostre país.