D’ençà de la investidura de Pedro Sánchez que s’ha instal·lat, sense discrepar, el relat que els presos i preses polítics han de ser traslladats a les presons catalanes. És, com a mínim, sorprenent, perquè l’opció de l’alliberament ha quedat oblidada.
El gran temor dels presos i preses i els exiliats i exiliades polítics és que es normalitzi la situació d’injustícia en la qual es troben. No obviarem el fet que el nou executiu socialista amb prou feines ha començat a caminar, però és preocupant la manera amb la qual les demandes a Sánchez es limiten al premi de consolació que suposa apropar a les presons catalanes a unes persones que, avui, resten tancats preventivament per uns delictes que no es poden argumentar als tribunals de Bèlgica, Alemanya i Escòcia.
Els partits republicans van perdre una bona oportunitat per tensar la corda -mediàticament parlant- a l’hora d’intentar marcar l’agenda catalana. Poca pressió més que un tuit, de Gabriel Rufián, exigint a Sánchez que visités Estremera si volia tenir els vots d’ERC. Els va tenir igualment sense moure’s de la cadira.
El marge de temps que va regalar el dia de l’anunci del PSOE de presentar la moció fins a la votació al Congreso era bona ocasió per simular una mena de negociació on la carta de l’alliberament era sobre la taula. No és el mateix que Pedro Sánchez guanyi la moció amb un parell de titulars que alerten d’un possible alliberament que sense ells. Com a mínim, veuràs de quin peu calça el nou Gobierno.
El republicanisme s’ha de marcar una premissa molt clara, i no és cap altra que la de frenar el relat que va encetar l’alcaldessa de Barcelona divendres passat quan, a les portes del Congreso, deia que Sánchez tenia el deure d’apropar els presos i les preses. De l’alliberament ja en parlarem un altre dia.
Els ostatges no s’apropen, s’alliberen. Si no es pot garantir una millor situació dels republicans tancats arbitràriament, els 17 diputats independentistes a Madrid han d’actuar en conseqüència. No oblidem que fa dues setmanes l’actual presidente volia adaptar el codi penal perquè el delicte de rebel·lió es pogués aplicar a les causes.