Bel Olid: “Cada dia que passa coincideixo menys amb Esquerra”

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

Escriptora, traductora, professora i -des del 2015- presidenta de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, la Bel Olid és una enamorada de les lletres. També una incansable lluitadora pel feminisme, activista de l’esquerra independentista, que va unir-se a les llistes de la CUP com a independent en les eleccions del 21-D. En el número sis per Barcelona, no va ser escollida i ara segueix amb la reivindicació al carrer.

Quan vas decidir entrar en política vas triar la CUP, per què?

És el partit amb les idees més semblants a les meves. Jo no milito enlloc i, en general, les estructures de partit no m’agraden; però si n’he de triar un, la CUP és el partit amb el qual comparteixo ideari. Hagués estat inaudit que anés amb cap altre.

Esquerra Republicana no et convencia?

No, els trobo una mica tebis. Hi ha moltes coses en què hi puc coincidir, però moltes altres no. I ara encara més. Cada dia que passa coincideixo menys amb Esquerra. Tenia clar que la CUP era l’únic partit amb el qual podia presentar-me, si és que ho havia de fer. No m’havia plantejat mai de formar part d’unes llistes, perquè la meva manera de participar en la vida política és una altra, però m’ho van proposar i el moment polític era (bé, és) prou mogut per a decidir posar-ho tot al foc. Va ser una aventura molt intensa i curta i -quan vaig saber que no havia estat escollida diputada- vaig continuar fent política com ho feia abans: des dels meus espais d’opinió i també amb les meves accions al carrer i amb la meva vida diària. Com tothom. No sóc militant ni participo en cap òrgan de decisió de la CUP.

En ocasions, has dit que hi ha coses de la CUP que no t’agraden. Com valores el paper que està tenint després del 21-D pel que fa a la formació de Govern?

Mantenir la coherència de respectar l’1-O, el 3-O, la República; és a dir, respectar el mandat popular i anar fins al final amb això, és el que estan fent millor de tot. Per això, quan dic que amb Esquerra cada dia hi coincideixo menys, és perquè em sembla que se n’han oblidat i estan en una dinàmica que no va en aquest sentit. Em sorprèn de JxCat, sobretot la banda dels diputats més independents, estigui tirant molt més cap aquí que no pas Esquerra (a qui li pertocaria perfectament aquest paper) i que els hagi agafat aquesta mena de dèria autonomista. Entenc el xantatge de l’Estat i els ostatges. Tinc molt respecte per totes les persones que se sacrifiquen personalment pel projecte comú, però com a partit -ara mateix- no entenc a què estan jugant. I no m’agrada. Per tant, la CUP persegueix l’objectiu que ha de ser, tot i que sí que hi ha algunes coses que no sé d’on surten perquè no participo en els mecanismes de decisió.

- Publicitat -

Com, per exemple? Quines coses et grinyolen?

Prefereixo deixar-ho aquí (riu).

Amb aquest escenari, és possible seguir el camí de ruptura i desobediència marcat per la CUP?

Per una cosa tan bàsica com que -ara mateix- cal investir Carles Puigdemont, m’agradaria que anés tothom a una i em sorprèn que no sigui així. Crec que les negociacions per la primera investidura (tot i que no es va arribar a celebrar el ple) entre JxCat i la CUP van ser molt interessants: hi havia coses com, per exemple, els concerts a les escoles; sorprenent que JxCat ho poses sobre la taula però ho va fer. Hi havia avenços socials, una voluntat de ruptura, un esperit que m’agradaria que continués sent-hi. Per això em sorprèn d’Esquerra que no hagi volgut anar per aquí, perquè si algú havia d’estar en contra d’aquests avenços -en tot cas- era JxCat, que té un capital del PDeCAT important.

“Hi havia avenços socials, una voluntat de ruptura. Em sorprèn d’Esquerra que no hagi volgut anar per aquí, perquè si algú havia d’estar en contra d’aquests avenços -en tot cas- era JxCat, que té un capital del PDeCAT important”

Aquesta desunió dels partits després de les eleccions del 21-D ha desil·lusionat molts votants independentistes i l’ambient ja no és el que es respirava per l’1-O. Com ens adaptem al moment actual del procés, quan la mobilització i la lluita permanent sembla haver-se desinflat?

No crec que s’hagi desinflat, veníem esgotats emocionalment i -també- per l’estrès que suposa per a qualsevol persona mantenir el nivell de mobilització que teníem i conjugar-ho amb la vida laboral i personal. Estàvem en alerta permanent i això ens va esgotar: després de les eleccions, va haver-hi un moment de descans per agafar aire, però no s’ha desinflat res. I, vull recordar que si els polítics estan en aquest camí, és perquè la gent ha pressionat moltíssim i ho continuarà fent. Ens hem adonat que va per llarg i necessitàvem recuperar forces, per això allò de dir que ara parlin els polítics, que facin allò que hagin de fer i ens tindran al seu costat. Però les reaccions que hi ha hagut, per exemple, a l’empresonament de Puigdemont o d’altres membres del Govern empresonats o a l’exili, han estat molt contundents.

Però, i si són els polítics els que es donen per vençuts?

És la gent la que empeny i, si aquests polítics no responen com han de respondre, en triarem uns altres. Hi ha una decepció amb determinats sectors o -fins i tot- amb persones concretes, però no la sensació que hem perdut. Veig molt difícil que, de cop, tots els independentistes es posin a votar Ciutadans perquè els nostres no es posen d’acord. Ja en triarem uns que s’hi posin.

En aquest sentit, com valores l’auge de protagonisme dels CDR?  

És un fenomen molt bonic de col·laboració entre persones de tota mena que potser tenen idearis diferents, però un objectiu comú que és defensar la República. Es van organitzar de manera bastant espontània -o no tant-, però en tot cas s’hi va afegir molta gent que no s’havia implicat mai en la lluita civil i pels drets i va veure molt clara la necessitat de ser-hi. Aquesta és la força, precisament: allà ningú et pregunta què has votat, allà preguntes què pots fer. Es pensa col·lectivament, es decideix col·lectivament. Els polítics tenen molt a aprendre de com es treballa als CDR, per anar tots a una. Fan, com a mínim, allò en què es posen d’acord. Pel que no, ja buscaran els mecanismes per organitzar-ho.

Fa anys que practiques el teu activisme des de l’esquerra. Com valores la posició pel que fa al procés dels partits espanyols que -suposadament- estarien sota aquest paraigua ideològic?

Quins? (riu)

Socialistes?

No els podem col·locar a l’esquerra de cap manera. Han fet un assalt a la dreta impressionant i estan intentant recollir les molles que deixin PP i C’s.

Podemos? I l’entorn dels comuns?

A Podemos s’han oblidat completament que van sorgir d’un moviment popular i han entrat en la lògica de la política tradicional molt ràpidament. Em sorprenen totes les crítiques que es fan des del seu propi sector -com la d’Albano-Dante Fachín– explicant que hi ha una lògica molt clara sobre de banda de qui cal estar que no s’està seguint des d’En Comú Podem. I és que, no pas amb els polítics, però amb els seus votants ens trobem al carrer cada dia i tenim sintonia sobre el que han de ser els drets socials de les persones. Aleshores, que els seus representants estiguin fent veure que aquí no hi ha repressió és complicat de pair.

Que contestes, doncs, aquells que diuen que cal interpel·lar-los per ampliar la base social de l’independentisme? Cal deixar de banda els polítics i parlar directament als votants?

Els polítics estan perquè els ha escollit algú. Per tant, si no fan el que vols, votaràs un altre i una cosa a la qual són molt sensibles és a perdre votants. La cosa hauria de ser ‘jo tinc aquestes idees, a veure quanta gent les comparteix’ i s’ha convertit en ‘quines idees vols que tingui perquè em votis’. Això em sembla la perversió absoluta del sistema i Podemos -sobretot en l’àmbit estatal- està jugant aquesta tàctica: què està de moda, ser anticatalà? Espera, que m’hi apunto.

“Podemos -sobretot a nivell estatal- està jugant aquesta tàctica: què està de moda? ser anticatalà? Espera, que m’hi apunto”

El votant espanyol de Podemos no es diferencia, en aquest sentit, del de la dreta més espanyolista?  

Hi ha molts dels seus votants que estan decebuts i no només amb el tema de Catalunya, perquè potser és veritat que a l’Estat espanyol hi ha un cert anticatalanisme per part d’alguns sectors. Però, sobretot, s’equivoquen en centrar-se en el lideratge personal de Pablo Iglesias (bastant ‘matxirulo‘, per cert, perquè s’omplen molt la boca i el feminisme no es veu per enlloc) i entrar en la lògica d’agafar-se a la cadira. Hi ha gent molt vàlida -com Marta Sibina, a qui està absolutament arraconada perquè ha vingut a fer una feina que s’adhereixi absolutament a les seves idees en defensa de la llibertat d’expressió i contra la repressió- que ho està passant fatal perquè el partit té altres prioritats. Això em decep i espero que als seus votants també

Parlem de feminisme. Per què són més presents al discurs públic els presos polítics catalans que les preses polítiques?

Hi ha un problema de visibilització. Hem de recordar les preses polítiques, reconèixer un espai, perquè són a la presó pels mateixos motius polítics i repressius que els seus companys. Però també hem de veure què passa amb les preses en general, que representen només el 5% de la gent que és a la presó, en comparació amb el 95% de presos: tenen instal·lacions molt més precàries que els homes i molts menys serveis. En l’àmbit social, quan una dona entra a la presó, perd tots els suports, lligams i l’estigma és molt més gran. Els suposa una doble pena. Per no parlar de les dones embarassades que han de donar llum a la presó i decidir anar-se’n a una presó de dones amb nens (que hi ha poquíssimes) o no veure’l. Hi ha tota una sèrie d’afegits que et penalitzen encara més pel fet de ser dona, si entres a la presó. Això cal reconèixer-ho.

“A  nivell social, quan una dona entra a la presó, perd tots els suports, lligams i l’estigma és molt més gran”

Però no es fa, ni tan sols en casos de dones tan notòries com Carme Forcadell o Dolors Bassa…

És fàcil d’entendre: la societat és masclista, els mitjans són masclistes i estem molt acostumats a ignorar la feina que fan les dones i les opressions que pateixen. Simplement han caigut en aquesta casella. No són importants.

Parlant de dones importants. Elisenda Paluzzie ha assumit recentment la presidència de l’ANC, com valores aquest nou lideratge femení al capdavant de les entitats sobiranistes?

Precisament, amb Muriel Casals i Carme Forcadell va haver-hi lideratges molt forts, de consens, que van crear moltíssima adhesió. Posteriorment, en Jordi Cuixart i en Jordi Sànchez van mantenir la feina feta, però ja tenien una base molt construïda dels lideratges anteriors. L’Elisensa Paluzzie és una persona molt preparada, molt capaç i que -independentment de si és una dona o no- ho pot fer molt bé. Per tant, crec que recuperarem aquest esperit del principi de l’ANC, que ha de reflexionar sobre la manca d’adhesions durant el temps que ha estat tan lligada a Convergència. Hauria de ser una organització molt més transversal, perquè precisament és el seu paper, i estic segura que l’Elisenda farà aquesta reflexió.

Més sobre feminisme. Van caure caretes entre els polítics per la vaga històrica del passat 8 de març?

No ha caigut cap careta, perquè si llegeixes el programa de PP o C’s veus que és profundament antifeminista. En tot cas, ells es van posant el llaç lila i dient que ho són, però sabem que no per les polítiques que promulguen o apliquen quan tenen el poder, les seves declaracions, actituds… El que em sembla significatiu, és que els ha estat incòmode no donar suport a la vaga, s’han hagut de justificar molt i no ens els hem cregut igualment. Això és un pas endavant, la societat està canviant i els partits que només els interessa tenir vots per tenir cadires resulta que s’han d’adherir als idearis feministes perquè cada cop hi ha més gent defensant-los.

Tornem al procés sobiranista a Catalunya. Com a presidenta de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, saps molt bé el poder que té la paraula, com jutges el paper dels mitjans de comunicació espanyols en el seu desenvolupament?

En mentir tan descaradament, només s’aconsegueix reforçar els que ja estan convençuts, però no convences ningú més. Amb la decisió d’Alemanya amb Carles Puigdemont, per exemple, qui s’havia cregut les ‘fake news‘ sobre violència a Catalunya ha quedat esparverada. No entén que en altres llocs no comprin aquest discurs absolutament fabricat. Si vius aquí, saps que està passant, fins i tot els si t’adhereixes a C’s, al PP o al PSOE. En tot cas- es pot reforçar l’adhesió de la gent que no hi és, la que no ho veu.

Com s’arriba a aquesta gent amb la veritat?

Hi ha una responsabilitat personal -limitada, perquè no tothom té els mateixos recursos- de no creure el primer que llegeixes i intentar contrastar fonts. Per les dues bandes, però a la resta d’Espanya (que no ho veuen) tenen com a mínim aquesta responsabilitat. La gent no és ximple, en tot cas no li importa gaire o li va bé pensar el que sigui. Bé, doncs assumim-ho i preguntem-nos perquè i com ho podem canviar. D’altra banda, estem trobant canals d’informació més fiables als ciutadans que determinada premsa i això ha de preocupar-li molt als mitjans: deixar que determinats grups de poder, perquè posen molts diners a la premsa, controli el que publiques, no els està funcionant perquè estan perdent tota la credibilitat.

Per acabar, si finalment s’acaba formant Govern, quins són els mínims que esperes de la propera legislatura?  

Respecte al que s’ha votat. Vam votar molt clarament a favor de la República, d’un govern republicà, i jo no només espero, exigeixo, que els meus representants polítics ho respectin.

- Publicitat -

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca