El naixement d’un CDR a Israel encén la polèmica a Twitter

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

Ahir Twitter es va encendre arran d’un article publicat a “El Periódico”, en què s’assegurava que el sorgiment d’un CDR (Comité per la Defensa de la República) a Israel va provocar mala maror a diverses assemblees dels comitès catalans. El text, titulat en la versió en paper “Un CDR sionista?”, explica que després de la constitució d’aquest nucli a Israel i la seva primera acció reivindicativa –omplir de llaços grocs un pont a Jaffa, al sud de Tel Aviv-, la resposta a les xarxes socials “va ser controvertida, perquè és el primer cop que es reivindica el nom d’un estat juntament a les seves sigles”. També destaca que “no va passar desapercebut el moment del seu naixement, en plena erupció de la Gran Marxa del Retorn organitzada per Hamàs que es va tancar amb 20 palestins morts i 2.000 ferits”.

Com indica la peça, els CDR‘s, que es van constituir originalment per defensar la celebració del referèndum d’independència de l’1 d’Octubre, van evolucionar en espais transversals per la defensa de la república, que no es regeixen per estatuts i que es coordinen, en molts casos, virtualment.

Integrants del CDR d’Israel, en conversa amb Revista Mirall, s’han mostrat perplexos i indignats amb la publicació de l’article. Segons afirmen, la redactora del mitjà els va contactar mitjançant un missatge privat de twitter per incloure el seu testimoni. “Minuts després de rebre el missatge, vàrem respondre que, com a CDR, decidim les accions i el discurs de forma democràtica i consensuada”, apunta l’Arnau, que prefereix mantenir el seu nom real en l’anonimat. I continua: “mitja hora després, mentre decidíem al grup de WhatsApp la nostra resposta, vaig veure l’article penjat a la web”.

Conscients que engegar un nucli a l’estat jueu podria generar rebombori arran del conflicte vigent amb els palestins, el col·lectiu va fer públic un clar i contundent manifest fundacional a les xarxes: “sabem que vivim en un país en conflicte. I també sabem que aquest conflicte acapara constantment els mitjans de comunicació d’arreu del món”. Per aquest motiu, van optar per posicionar-se des del primer moment: “denunciem rotundament l’ocupació israeliana dels Territoris Palestins i donem suport a la creació d’un estat palestí independent basat en les fronteres de 1967 que sigui capaç de viure en pau amb l’estat d’Israel”. No obstant, a l’article d’El Periódico, s’apunta que fonts dels CDR‘s no veuen suficient aquesta declaració, perquè “no condemnen els més de 6.000 presos polítics que hi ha a Israel”, i perquè poden suposar un “blanquejament” i una “instrumentalització” de l’estat jueu. Les mateixes fonts assenyalen que hi ha sectors que reclamen la seva dissolució, i que no consta en el registre oficial dels CDR‘s a l’exterior.

El CDR d’Israel es defensa

“Aclarim des d’aquí que ningú ens ha demanat la dissolució. Des del primer moment estem en contacte amb @CDRExteriors i el diàleg amb ells és amè i fluid. Fins i tot ens van donar l’enhorabona en el moment en què van saber de la nostra existència”, va piular ahir el CDR d’Israel poc després de la publicació de la notícia i l’enrenou a twitter. Sobre l’elecció del nom del nucli, van treure ferro: “se’ns va preguntar en diverses ocasions per què fem servir el nom del país i no el d’una ciutat específica. I la resposta és molt senzilla: tots els membres del CDR vivim a ciutats diferents d’Israel”.

Acció del CDR al pont de Jaffa al sud de Tel Aviv / CDR Israel
Acció del CDR al pont de Jaffa al sud de Tel Aviv / CDR Israel

L’Arnau va voler explicar el seu punt de vista personal. Diu que el CDR d’Israel està format per catalans molt involucrats en la causa independentista que resideixen al país hebreu per motius familiars o laborals. “Lamentablement, estem massa lluny per poder fer actes significatius, però vist que van començar a sorgir CDR‘s a altres ciutats internacionals per visibilitzar la causa, vàrem creure necessari impulsar un nucli aquí”, aclareix el jove català. No amaga que “sabem que tot el que té a veure amb Israel provoca llagues. Poc després del nostre sorgiment, les fòbies d’alguns van sortir a la llum”.

Els integrants del CDR a Israel són conscients del vincle històric entre sectors del sobiranisme català i el sionisme (moviment nacional per l’autodeterminació del poble jueu), ja que corrents del nacionalisme català s’han emmirallat amb la lluita històrica del poble jueu per la seva sobirania. “Per aquest fet, molta gent ens fa costat, mentre que d’altre reclamen la nostra dissolució simplement per viure aquí, sense saber ni qui som ni que pensem. Sabem que Israel genera rebuig”, conclou l’Arnau.

- Publicitat -

Buscant aliats per la causa catalana

Els integrants del CDR d’Israel contactats per Revista Mirall creuen que “Israel té bastant potencial per recolzar la causa catalana. Per exemple, recorden que “ha tingut un paper clau en la lluita per la independència del poble kurd, ja que va ser el primer país en reconèixer la validesa del seu referèndum”. Entenen que el poble israelià, després de molts anys i esforços per aconseguir la seva independència, “pot tenir una especial empatia per altre pobles que reclamen el mateix que ells varen aconseguir”.

La Isolda, que també prefereix reservar la seva identitat real, es va instal·lar a Tel Aviv per motius laborals de la seva parella. “Sóc conscient que tenia un prejudici respecte a la bandera i l’estat d’Israel, que me’l van crear els mitjans i la societat en la qual vaig créixer. Estem molt desinformats amb les dues narratives del conflicte”, assegura aquesta catalana integrant del CDR a Israel. La jove, en constant moviment per tot el territori de Terra Santa, creu important destacar que “la ideologia dels pioners que van crear aquest país com a refugi d’un poble que va patir l’extermini no té res a veure amb l’actual govern”. I afegeix: “també era conscient que el sistema d’immersió lingüística català està basat en el projecte de reconstrucció de l’hebreu com a llengua vehicular d’Israel”.

Sobre les acusacions de blanqueig o suport a determinades polítiques, la Isolda deixa clara la seva posició: “no estic d’acord amb moltes de les polítiques que actualment du a terme el govern israelià, però això no implica que tots els jueus israelians que viuen a aquest país pensin i votin d’acord amb el poder. Al contrari: tot el meu entorn a Tel Aviv és gent oberta de ment, que es qüestiona tot sense prejudicis i debat amb absoluta llibertat”. La jove diu que molta gent del seu entorn la va qüestionar quan va anunciar el seu trasllat a Israel, però després d’ensenyar de primera mà la complexa realitat del país a familiar i amics, “s’han adonat que la realitat és molt més diferent del que esperaven. Em recorda als anys durs del conflicte basc, quan acostumava a viatjar a Euskadi i tothom em criticava i tenia por per si passaria alguna cosa dolenta. Al final, només sentim a parlar de coses negatives”, assenyala. En aquest sentit, l’Arnau reivindica que “des del primer moment hem defensat que els palestins també tinguin el seu estat, la solució que genera més consens tant a nivell intern a Israel i Palestina com a la Comunitat Internacional”.

Les accions continuaran 

“Estem pensant les properes accions, probablement en farem una nova la setmana vinent. Si un acte tan petit com penjar llaços a un pont va generar això, el proper pot tenir bona repercussió”, comenten amb optimisme els integrants del CDR d’Israel. Segons afirmen, l’objectiu principal és guanyar suports a l’estat jueu: “volem sortir als mitjans locals, influenciar a l’opinió pública perquè es conegui el que passa a Catalunya, i contactar amb parlamentaris israelians”, diuen. De fet, dos membres de la Knesset ja van emetre opinions favorables a la causa independentista: Ksenia Svetlova, del partit laborista, va formar part de la comitiva d’observadors internacionals del referèndum de l’1 d’octubre; i Eli Ben Dahan, viceministre de defensa, va criticar durament la repressió de les forces de seguretat espanyoles durant la jornada de votació.

Mentrestant, el nucli del CDR a Israel ja ha rebut suports d’altres comitès internacionals després de l’enrenou a twitter. El col·lectiu de Miami va piular: “molts ànims i molta feina! Israel és un dels llocs on més s’entén el nostre conflicte. No cal defensar tot el que fa Israel per voler influir i treballar. Sempre al vostre costat!”. Des de París també van rebre suport: “ànims i endavant!.

Acció del CDR al pont de Jaffa al sud de Tel Aviv / CDR Israel
Acció del CDR al pont de Jaffa al sud de Tel Aviv / CDR Israel

Rectificació: Segons ha pogut saber Revista Mirall, el contacte entre el diari El Periódico i el CDR fou dimecres. La resposta del CDR es va produir dijous. L’article es va publicar divendres a la tarda a la versió web i dissabte en l’edició impresa. Per tant, des del primer contacte fins a la publicació el marge no fou de 30 minuts com s’apunta a l’article.

- Publicitat -

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca