La diputada del Bundestag per Die Linke i portaveu dels drets humans del seu grup parlamentari, Zaklin Nastic, creu que Puigdemont no tindria un judici just a Espanya. Nastic però opina que Alemanya hauria d’haver arriscat més haver mediat per assolir una solució política i pacífica per a Catalunya.

Com es va viure la detenció de Puigdemont a Alemanya?

Quan Carles Puigdemont va ser arrestat, la notícia es va estendre a través dels mitjans de comunicació per tot el país. Vaig parlar amb molta gent i la conclusió que en vam extreure és que Alemanya hauria d’haver actuat diferent. Hi havia moltes crítiques perquè Alemanya s’havia posat al mig del conflicte entre Madrid i els catalans, quan s’hauria d’haver mostrat neutral. Però contràriament, el Govern Federal alemany es va convertir en còmplice i disposat a complaure el Govern ultraconservador de Mariano Rajoy, fet que va empitjorar encara més la situació.

I Die Linke?

Des del meu punt de vista, aquesta detenció era simplement inacceptable, independentment de l’opinió que es pugui tenir de Carles Puigdemont i dels seus objectius polítics. Personalment, crec que és important destacar que el Govern espanyol vol arrestar a Puigdemont per raons polítiques. També vull que quedi molt clar que acceptant l’extradició, Alemanya infringirà el principi fonamental del dret d’extradició que no permesa per delictes polítics. En resposta a una pregunta del grup parlamentari d’esquerres, els serveis de Recerca del Bundestag alemany van exposar que s’ha comès un delicte polític i que el fet que l’individu sigui extradit podria considerar-se una persecució política.

“És important destacar que el Govern espanyol vol arrestar a Puigdemont per raons polítiques”

En la meva funció com membre del Bundestag alemany i portaveu dels drets humans pel grup parlamentari de Die Linke, era relativament fàcil per a mi visitar Puigdemont a la presó. Vaig sentir que era important assenyalar les motivacions del Govern espanyol, juntament amb el fet que el Govern Federal d’Alemanya, a diferència d’altres països europeus, es va convertir immediatament en còmplice. S’ha deixat ben clar que es podria haver actuat d’una altra manera.

Creus que Puigdemont és un criminal?

No, i ara! No ho crec pas. I veig la criminalització del moviment independentista català com un dels principals obstacles per a una resolució política i pacífica del conflicte. El Govern central espanyol no només va permetre una escalada de la situació sinó que ho va alimentar i va fer ús de mètodes que no es corresponien sota un estat de dret.

Els motius del Govern espanyol per propiciar la detenció de Puigdemont són fabricats. De la mateixa manera que la “rebel·lió” no és un delicte penal a Alemanya, Puigdemont i els seus compatriotes no són, en cap cas, culpables d’usar o incitar a la violència. Uns criteris que s’haurien d’haver dut a terme per tal de “satisfer” les acusacions de rebel·lió.

“La criminalització del moviment independentista català és un dels principals obstacles per a una resolució política i pacífica del conflicte”

A més, els propis membres del Govern espanyol han admès que les acusacions de malversació contra Carles Puigdemont són infundades. Puigdemont i altres persones que ara Espanya intenta processar són polítics escollits democràticament. El Govern espanyol impedeix que puguin assistir a les sessions del Parlament de Catalunya, exercir el seu dret a vot i de fer eleccions. Això representa una violació sorprenent de la Carta Europea dels Drets Fonamentals. Sota aquest mer pretext, Puigdemont i els altres també estan perseguits amb una ordre de detenció europea. No podem ni hem d’acceptar això.

Penses que la justícia és justa i imparcial a Espanya?

L’acció que fa el Govern espanyol contra els polítics catalans està totalment motivada per la política. No crec que Puigdemont pogués esperar un judici just i independent a Espanya. Crec que hi ha motius per inquietar-se respecte a l’estat de dret allà. El Govern de Rajoy ha fet reduccions massives als drets fonamentals i humans en els darrers anys. El Consell de Drets Humans de l’ONU també ha criticat la manca de llibertat d’expressió, d’assemblea i associació a Espanya. I la manca d’independència judicial també és un altre tema de crítica.

S’han confirmat, per altra banda, les acusacions d’abús físic a les presons espanyoles; tant recentment com al febrer. Espanya va ser condemnada una vegada més pel Tribunal Europeu de Drets Humans on es parlava del maltractament als presos i del fracàs del poder judicial espanyol per investigar a fons les denúncies de tortura. Això s’utilitza normalment contra persones que estan a la presó per motius polítics, com per exemple, els membres d’ETA. El perill que Puigdemont sigui sotmès a aquesta mateixa violència en una presó espanyola és molt real.

Alguns creuen que la detenció de Puigdemont obligarà a Espanya a negociar. De fet, la ministra de Justícia, Katarina Barley, va expressar que el Govern alemany vol conèixer també els “aspectes polítics” sobre el cas de Puigdemont. Seria possible?

Malauradament, el comportament que ha mostrat el Govern espanyol no em dóna cap esperança per a un diàleg seriós. Ara, després de la sentència del Tribunal Regional Superior de Schleswig, correspon al Govern espanyol buscar una solució per a les dues parts. No hem d’oblidar que s’havia negociat ja un estatut d’autonomia per a Catalunya i que havia estat acceptat per Madrid i pel poble català en forma de referèndum. I que el Tribunal Constitucional va retirar-ne 14 articles el 2010 fent que es creés amb més força el moviment independentista català. Per tant, no és la primera vegada que el Govern espanyol ha encetat provocacions.

“El Govern Federal alemany hauria d’haver pressionat a Espanya per trobar una solució política des del principi”

Penso que el Govern Federal alemany hauria d’haver pressionat a Espanya per trobar una solució política des del principi. Però va decidir apartar-se d’aquesta responsabilitat i es va convertir en còmplice de Madrid. Em sembla extremadament vergonyós. Afortunadament, el poder judicial va prendre una decisió diferent. Però hem de tenir clar que no ha estat gràcies al Govern Federal. Berlín ni tan sols es va atrevir a posicionar-se sobre l’extradició de Puigdemont a Espanya, sobretot, tenint en compte que l’extradició dels individus perseguits políticament és il·legal. Tampoc he sentit cap comentari del Govern Federal sobre les tortures a les presons espanyoles o l’estat de dret restringit que també impedirien l’extradició.

Molts catalans i europeus pensen que la UE ha decebut molt amb la gestió de la crisi política catalana. Què en penses? Hauria d’intervenir la UE?

Die Linke demana una solució política que impliqui negociadors a escala europea, per exemple, l’OSCE i la Comissió de Venècia del Consell d’Europa. El Govern Federal també ha de fer esforços per assolir això.

“La reacció de la UE ha estat més que decebedora en aquest conflicte”

La reacció de la UE ha estat més que decebedora en aquest conflicte. La UE i el Govern Federal alemany haurien d’exigir que el Govern espanyol compleixi l’estat de dret a Catalunya. Hi ha polítics en molts partits, també a alemanya, que pensen que hauríem de “confiar” en l’imperi de la llei a la UE. Ningú no s’hauria d’extradir a països on hi ha gent torturada a les presons, com és el cas d’Espanya. Fa unes setmanes, un jutge irlandès va aturar l’extradició a un home polonès reclamat amb una euroordre. El motiu? Dubtes sobre l’estat de dret a Polònia després de les reformes judicials.