La moratòria hotelera i el PEUAT d’Ada Colau provoquen pisos de luxe: el Cas de la Torre Deusche Bank

L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va anunciar dues setmanes després de guanyar les eleccions municipals de 2015 que paralitzava la concessió de llicències durant un any com a pas previ a l’elaboració d’un pla especial de regulació d’allotjaments turístics (hotels, aparthotels, apartaments turístics, pensions, hostals, habitatges d’ús turístic, residències d’estudiants i albergs juvenils).

El Pla especial urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT), aprovat després per Barcelona en Comú, PSC i ERC, divideix la ciutat en quatre zones i, en una decisió sense precedents a Europa, contempla el decreixement turístic als barris centrals: així doncs, no es podran obrir nous hotels encara que tanquin els existents. Amb aquesta mesura, Colau ha estès a tots els tipus d’allotjaments la moratòria que l’anterior govern municipal, en mans de Xavier Trias, va fixar únicament sobre els apartaments.
Però que ha comportat pèls veïns i veïnes dels barris aquestes mesures? En aquest article explico el cas de la Torre del Deutsche Bank situat a la confluència de Passeig de Gràcia amb l’Avinguda Diagonal convertit en habitatges de luxe.

KKH Property Investors i el fons Perella Weinberg Real Estate Fund II LP, va comprar l’antiga Torre Deustche per més de 90 milions el 2014 amb l’objectiu inicial de convertir-la en un hotel de luxe. L’Ajuntament de Barcelona en mans de Xavier Trias va avalar una reconversió que requeria una operació a tres bandes amb el Taller Masriera del carrer Bailèn que estava buit i la seu de l’entitat Lluïsos de Gràcia. Segons les previsions del Grup municipal Demòcrata (PDeCAT) l’hotel inicialment previst haguera pogut aportar fins a 400 nous llocs de treball, la compra dels Tallers Masriera com a equipament públic per l’Eixample i una aportació d’un milió d’euros als Lluïsos de Gràcia per a la remodelació del seu equipament esportiu. L’operació era un winwin per tothom. L’Ajuntament augmentava els pocs equipaments que té l’Eixample, es creaven llocs de treball per tota la ciutat i l’entitat cultural els Lluïsos de Gràcia podia millorar les seves instal·lacions esportives.
Era el millor exemple de la col·laboració público-privada que sempre havia defensat el consistori Trias.

no
Tot i això, l’operació va ser durament criticada per ICV, que en aquell moment estava a l’oposició, i després en campanya electoral Barcelona en comú va prometre que en aquest edifici es construirien pisos socials en comptes de l’hotel. Quan l’equip d’Ada Colau va arribar a l’Alcaldia el 2015 va frustrar els plans dels fons mitjançant la moratòria hotelera, de manera que els inversors van reconduir els seus plans cap a la construcció i venda de pisos de luxe.

La moratòria de Colau ha paralitzat tota l’operació i el fons d’inversió ja ha iniciat la rehabilitació de l’antic edifici de Deutsche Bank situat al Passeig de Gràcia de Barcelona per ser destinats a habitatges de mega luxe, que es preveu estiguin a punt a principis de 2020.
Obra de l’estudi d’arquitectura de Carles Ferrater, el projecte arquitectònic crearà un passatge entre Passeig de Gràcia i l’Església de Nostra Senyora de Pompeia. Aquest nou pas permetrà diferenciar els edificis situats al número 109 i el 111 del Passeig de Gràcia i en els pisos superiors de la torre comptarà amb 34 habitatges d’uns 200 m2 de superfície de mitjana, que es posaran a la venda per entre 2 i 4 milions d’euros cada un.
En un comunicat, KKH Capital Group detalla que els habitatges comptaran amb serveis com consergeria, seguretat, gimnàs, un spa, piscines, sales de reunions i una terrassa comunitària, entre d’altres.

Segons dades de lnstitut Nacional d’Estadística (INE) els efectes de la moratòria a Barcelona han confirmat la llei de l’oferta i la demanda. Davant d’una restricció de l’oferta s’ha produït un augment excessiu dels preus mitjans. Concretament la Tarifa mitjana diària per habitació (ADR) dels hotels va augmentar un 10% entre l’any 2015 i 2016 a Barcelona i encara que es poden entendre les causes que van provocar l’adopció de la moratòria, la seva implementació posa greument en perill la competitivitat turística de la capital catalana, que a més veu com proliferen allotjaments il·legals per donar cabuda a la demanda creixent que no poden absorbir perquè els hotels estan plens.
A més a més, la decisió de la moratòria que es va prendre, entre altres causes, per una concentració massa alta de productes hotelers i turístics està provocant un augment desorbitat del preu de l’habitatge.

Albert Cerrillo i Lladó – Conseller Municipal del partit Demòcrata (PDeCAT) a l’Eixample.

Els més llegits

POLÍTICA

CULTURA

PERFILS

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca