Com que l’objectiu principal de l’economia es generar benestar per a la població, per a saber si anem bé podem mirar sobretot les dades d’activitat i ocupació. I malgrat tots els mals auguris, els boicots i d’altres pals a les rodes, les dades són molt bones.
En 2017, el PIB català va augmentar en un 3,3%, molt més del que preveien els mitjans catastrofistes que indicaven que Catalunya seria la comunitat autònoma que evolucionaria pitjor. Com ja havia passat en els anys anteriors, la realitat es tossuda i és justament la contraria. Estem creixent més que l’estat espanyol i que la Unió Europea. Això explica que liderem la creació d’ocupació a l’Estat. L’atur segueix baixant i ja portem 56 mesos de taxes anuals de descensos. I un altre tema que també està millorant són els salaris, que fins al 2017 havien anat baixant en termes reals i ara ja estan tornant a augmentar.
Aquests avenços tenen molt de mèrit ja que hi ha molts factors que juguen a la contra, sobretot pels problemes polítics. Entre les raons que poden explicar la bona marxa de l’economia podem destacar la resiliència de la gent, que explica el manteniment de la qualitat dels serveis publics malgrat les retallades. I l’orientació exportadora que ha permés que les vendes segueixin creixent malgrat els boicots. També estan ajudant les bones estratègies d’internacionalització que han permés captar més inversió estrangera i més turisme.
De cara al futur les perspectives també són bones. Segons l’FDI del Financial times, Catalunya és la regió del sud d’Europa amb millors perspectives per a la inversió estrangera de cara a 2018 i 2019. I segons un estudi de KPMG, tres de cada quatre empreses catalanes preveuen incrementar les vendes en els propers dotze mesos.
Però no podem confiar-nos. Segueix havent molt catastrofisme i moltes voluntats de seguir posant-ho dificil a la nostra economia. Per tant, caldrá seguir apostant per la feina ben feta, per la internacionalització i per les estrategies empresarials que estan donant bons resultats. No oblidem que queda encara molta feina per fer. Hem de seguir reduint el nombre d’aturats que representen el 12,6% de la població activa (a Espanya són el 16,6%) i els salaris han de recuperar bona part del poder adquisitiu perdut en els anys de crisi. La resiliència, es a dir, la capacitat per a superar situacions adverses, seguirà sent imprescindible.