‘Pensar-se com un anemòmetre’ de Toni Molins

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

Dijous 19 d’abril a les 19.30h
Espai Angram

Pensar-se com un anemòmetre

Revista Mirall presenta l’exposició ‘Pensar-se com un anemòmetre’, de Toni Molins (1995), comissariada per Jordi Garrido.

Durant molts segles, el baptisme dels huracans quedava determinat pel sant del dia en què es manifestaven amb tot el seu poder destructiu en una zona concreta; d’aquesta manera, en el 1825, l’huracà de Santa Anna seria recordat per assotar Puerto Rico el 26 de juliol. A partir de llavors, als Estats Units es va decidir identificar les tempestes amb noms de dona; seria anys després quan l’Organització Meteorològica Mundial i el Servei Meteorològic van decidir alternar noms d’homes i dones per al nomenament de les tempestes -curiós monopoli, penso, el que tenien fins llavors les dones representant amb nom propi el desastre; també ho és la correcció progressiva d’aquesta injustícia en l’àmbit institucional, inversa a la tradicional, on és la posició menystinguda del nom  de la dona, històricament anònima, la que requereix d’igualació- […] Actualment, cada zona del planeta que pateix huracans, ciclons o tempestes tropicals té la seva pròpia llista de noms, adjudicant-se ordenadament al vent segons l’ordre en el qual arriben a les costes.

 Extret de MUY INTERESANTE

 Invoco la figura d’un reporter especial de la CNN; l’enviat especial a retransmetre un temporal, televisant, amb les tòpiques complicacions pròpies d’aquest tipus de directes -l’avançar aparatós, la inoportuna branca contra la cara- el que té lloc al centre de l’huracà. Mesura les dimensions de l’ull, la fondària del trau amb les paraules. Aquest personatge resultaria eminentment al·legòric i pertinent per parlar -i parlar del parlar és el que té per objecte tot aquest desplegament de símils meteorològics- del caràcter concpetualitzador, propi no només de periodistes intrèpids, sinó del gènere humà al complet; l’individu exposat sense remei a les inclemències climàtiques -això que ve a ser el ser- retransmetent el desastre que sobrevé, el desastre de sempre, fundat pel nom propi. En aquest bateig sistemàtic dels vents huracanats, en la retransmissió televisiva de la seva progressió, podríem trobar representat un posar nom a l’estat de coses més general i immediat; us parlo d’aquell nomenar inherent al nostre mateix ser -la criatura sense remei que es dedica a agrupar en conjunts o en subconjunts; que s’entesta a separar la realitat del caos amb el nom o amb el nombre- i que en fer-ho instaura el temporal. L’exercici és el següent: pensar el bateig dels huracans com a símil evident de la nostra tendència conceptualitzadora, on comença el desastre però també on pot tenir lloc la seva parcial salvació.

L’art és davant de tot consciència de la desgràcia, no la seva compensació. El rigor de Kafka, la seva fidelitat a l’exigència de la obra, la seva fidelitat a l’exigència de la desgràcia, li van estalviar aquell paradís de ficcions en el que es complauen tants artistes dèbils a qui la vida va defraudar. L’art no té per objecte ensomnis ni construccions. [..] L’art és la consciència de la desgracia. Descriu la situació de qui es va perdre a si mateix, de qui ja no pot dir “jo”, de qui en el mateix moviment va perdre el món, a la veritat del món, de qui pertany a l’exili, a aquest temps del desemparament on, com diu Holderlin, els déus ja no hi són i encara no són.

Blanchot sobre Kafka a L’espai literari (1955)

- Publicitat -

L’escassa dignitat de l’home, passaria doncs per mantenir el micròfon vora la boca tot i les adversitats climàtiques i logístiques del directe –la vida-  constatar  amb professionalitat l’extensió del desastre, el diàmetre de l’ull violent que pretén endur-se’l.

Donat el meu cognom -aquesta nova pirueta lingüística se suma a la ja exhibida sobre la sintonia entre els vents i el noms- vaig anar reencaminant-me conscientment a la temàtica eòlica i a pintar Molins. Val la pena puntualitzar que el revestiment conceptual que s’ha formalitzat fins ara en aquest discurs, així com la decisió final d’unificar l’exposició sota aquesta idea, és fruit d’un treball de postproducció; contràriament, les obres de la mostra tenen el seu origen en un joc de tall no programàtic, en la clàssica exploració pictòrica. L’aire, instrumentalitzat a posteriori per elaborar aquest discurs, originalment s’havia anat colant als quadres amb parsimònia, sense el meu permís, com si d’un gas, d’aquells que silenciosament va omplint una cambra fins opacar-la, es tractés; van ser els amics els qui -com faria la mort d’un canari a la mina- em van alertar d’aquesta densitat en l’ambient, d’aquest element que era comú en totes les meves obres; que les figuracions que jo pintava sempre resistien, cedien o quedaven velades per un corrent d’aire més o menys espès.

El que interessava, un cop conscient d’aquest involuntari motiu recurrent, era evidenciar-lo, no només elaborant un discurs redundant -que ara esteu aguantant- sobre la condició humana de dominar la natura amb el nom, sinó també anant més enllà en la posada en escena; d’aquí la idea de contraposar aquest corrent intern en les obres amb un d’extern, disposant al llarg de l’espai expositiu, a manera d’instal·lació, potents ventiladors -proveïts per l’empresa familiar ELÈCTRICA MOLINS (al meu pare li farà il·lusió que la mencioni amb negreta i majúscules)- per tal de veure com es relacionen. Que d’aquesta manera es manifesti com n’és d’irrellevant la velocitat en l’ambient, la vehemència del seu vent, sigui de 3, 4 o 5 -segons l’escala Saffir-Simpson- la categoria del temporal; a la pintura el teixit més lleu no s’immuta: la previsió de sempre a la tela; silenci localitzat i temperatures temperades.

 

Toni Molins

- Publicitat -

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca