Trevor Noah es defineix com un nen prohibit i, tècnicament, ho és. Aquest jove sud-africà, va néixer a Johannesburg l’any 1984, en el tram final de l’Apartheid. Aquest règim polític, present a Sud-àfrica fins el 1991, es basava en la segregació racial i impedia per llei que persones que havien estat classificades en diferents dels grups racials establerts poguessin casar-se i molt menys tenir relacions sexuals o fills en comú.
La mare de Trevor Noah, de la ètnia xhosa (com Nelson Mandela), legalment era negra, mentre que el seu pare, d’origen suïs, era considerat blanc pel sistema. Es van conèixer, es van enamorar i, en la clandestinitat, van decidir tenir un fill junts. Tot això era il·legal i socialment no acceptat, i va marcar la vida d’aquell nen de pell morena.
Una biografia curta però intensa
En la seva biografia Prohibido nacer (Blackie Books, 2017), que el The New York Times va definir com “les memòries de l’any” Noah repassa els seus anys d’infància i joventut. A través de la seva mirada plena d’humor posa en evidència les absurditats d’un sistema cruel i injust. Per exemple, explica que quan era petit i sortia a passejar amb els seus pares, la seva mare l’havia de vigilar a uns metres de distància per evitar ser interrogats per la policia. El seu pare, directament, havia de caminar a l’altra vorera.
Sens dubte, aquest llibre és un tresor per a conèixer la realitat d’un país amb una història recent molt complexa i l’afegiria al meu llistat de llibres per entendre Sud-àfrica. L’estil natural, àgil, mordaç i proper de l’autor ens manté completament enganxats al relat, on, ja us avanço, la realitat supera la ficció. Noah és capaç de simplificar en un petit acudit realitats que necessitarien pàgines d’explicació per ser compreses.
El nen camaleó
A Sud-àfrica, com en la majoria de llocs del món, les persones s’agrupen amb aquelles que els són semblants. El problema per a Trevor Noah era que, ja des de petit, es va adonar que no encaixava bé en cap dels grups. El seu aspecte físic feia que la gent el veiés com una persona del grup dels “de color” però aquests no el veien com un dels seus ni ell tampoc si sentia. És una situació semblant a la que va viure Barack Obama en la seva joventut.
Com que no es sentia part realment de cap grup Noah, en els anys d’institut, va decidir actuar com un camaleó. Durant les estones de pati anava saltant de grup en grup i intentava fer-se el simpàtic i el graciós amb tothom. Així, va aconseguir trobar el seu lloc, a tot arreu i enlloc al mateix temps. Al mateix temps, li va servir també per conèixer més a fons els diferents tipus de persones i començar a prendre consciència que tenia un do: la capacitat de fer riure.
De nen prohibit de l’Apartheid a estrella de la TV als EUA
Tot i que en la biografia no en parla en profunditat, Trevor Noah és avui en dia una estrella de la TV als Estats Units i és conegut mundialment. El 2014 va començar com a col·laborador fix del “The Daily Show” i l’any 2015 Jon Stewart el va nomenar com el seu successor al capdavant del programa de sàtira política en prime time del canal Comedy Central.
Un dels seus blancs (mai millor dit) preferits és el president nord-americà Donald Trump, les polítiques del qual acostumen a donar-li material de burla per bona part dels programes. Trevor Noah va començar la seva lluita contra el racisme, sense ni tan sols saber-ho, en el moment que va néixer. L’Apartheid va acabar però el racisme segueix present en les vides dels sud-africans, dels nord-americans, i de tots nosaltres. La batalla continua i amb Trevor Noah, els que ens oposem als discursos populistes contraris a immigració i als estrangers en general, tenim un actiu de primer nivell. Sens dubte, la crítica humorística ben feta, si disposa d’un bon altaveu, és, juntament amb l’educació, la millor aliada contra la xenofòbia.