Susanna Segovia ha viscut durant 12 anys a l’Equador, on ha treballat en l’enfortiment de les capacitats de la societat civil per la participació ciutadana i la incidència política. Una experiència que encara reviu i que, en certs aspectes, intenta traslladar a la política catalana, abans, des de la direcció executiva de Barcelona en Comú i ara, com a diputada al Parlament de Catalunya per Catalunya en Comú-Podem. Ens trobem a la cafeteria del Parlament i parlem sobre l’actualitat política, Podemos, feminisme i la regressió de drets i llibertats a l’Estat. No pot evitar alegrar-se quan li pregunto per Barcelona en Comú i política municipal.

El 8 de març va haver una jornada de vaga feminista. Com la vas viure?

Al carrer amb la meva filla. Vam fer vaga, vam penjar els nostres davantals i la meva filla no va anar a l’escola. A Barcelona en Comú vam muntar un espai de cures que va estar dinamitzat per homes voluntaris de l’organització que ens van preparar el dinar i van atendre. Vam sortir al carrer i va ser una de les jornades històriques més boniques que hem viscut. I a més, molt contenta de poder-la compartir amb la meva filla perquè crec que la vaga és el començament d’una cosa que espero que sigui ella qui vegi els fruits.

Creu que Lluís Salvadó hauria de dimitir?

Sí, definitivament. Més enllà de com s’han aconseguit les converses i que, evidentment, és un tema que s’ha d’investigar i s’han de demanar totes les explicacions que calgui, declaracions com aquestes d’una persona que té un càrrec públic no es poden admetre. Ha de deixar de ser càrrec públic.

A quin candidat a la presidència de la Generalitat donaria suport Catalunya en Comú-Podem?

A un candidat que faci una aposta per un país transformador, d’esquerres i progressista i en qui poguéssim compartir tot el nostre programa electoral. Per tant, algú que sigui d’un aspecte d’esquerres, progressista i sobiranista.

“No té cap mena de sentit plantejar-se donar suport a un president de JxCat”

Descarteu qualsevol candidat de JxCat?

Sí, ho hem dit sempre. No compartim model de país, ni projecte ideològic ni polític. No té cap mena de sentit plantejar-se donar suport a un president de JxCat.

Com creu que es pot desbloquejar la situació política al Parlament de Catalunya?

La situació de bloqueig al Parlament l’han de desbloquejar els partits que han aconseguit la majoria parlamentària, que és el bloc independentista. Llavors són ells qui han de seure, han de parlar, han de posar-se d’acord i han de fer una proposta que pugui ser ratificada per la majoria del Parlament. Quan això hagi passat i hi hagi un govern i un Parlament, nosaltres treballarem amb tothom per aconseguir veritables millores en polítiques socials en aquest país, que té moltes emergències socials que no poden esperar.

Per tant, qui bloqueja la situació al Parlament, els partits independentistes o l’Estat amb l’aplicació del 155?

El bloqueig que fa l’Estat i que provoca el 155 és el que ens ha portat a la situació en la que estem. Ara hi ha una sortida, que és tenir un govern que posi fi al 155. S’han fet unes eleccions i hi ha hagut una majoria parlamentària que pot desbloquejar la situació amb un govern. Qui ha de desbloquejar amb una proposta, una presidència efectiva que pugui fer govern i governar, són els partits que tenen la majoria al Parlament.

Que et sembla la proposta de Joan Tardà de crear sinergies ERC-PSC-Comuns?

Crec que la proposta d’acostar posicions és una proposta que Joan Tardà feia mirant de cara al futur. És una cosa que nosaltres ja vàrem dir en campanya. Que és molt factible fer lleis i pactes nacionals i de progrés amb les forces d’esquerres que hi ha al Parlament, que són més i que estan a diferents blocs. Perquè tens el PSC en un dels blocs, la CUP i ERC en l’altre, i nosaltres que sempre hem apostat per polítiques transversals i per trencar, justament, la dinàmica de blocs. I això crec que és una realitat que podrem veure, i espero que puguem ser testimonis quan comenci la funció parlamentària i legislativa que és la que encara no ha pogut començar.

“Sempre hem apostat per polítiques transversals i per trencar, justament, la dinàmica de blocs”

Creu que això aniria en contra de la voluntat popular de l’1-O ratificada el 21-D?

Jo crec que els acords que s’estaven plantejant, en aquest cas des d’ERC, i que nosaltres plantegem, són acords de polítiques socials. Això no va en contra de cap voluntat expressada l’1-O ni tampoc del 21-D. Precisament, les forces del 21 de desembre ens han donat una majoria suficient per poder empènyer grans pactes de país que els necessitem i molt. Primer, per acabar amb el bloqueig i segon, per recuperar l’autogovern i per empènyer polítiques que facin front a les emergències que estem vivint i que el carrer ens demostra: pensions, feminismes, però també el tema del lloguer, que ningú no està parlant en l’àmbit polític a Catalunya. La Generalitat té competències en habitatge, pot incidir en la regulació dels preus del lloguer i ningú no en parla. Nosaltres volem parlar d’això i poder parlar amb el PSC, ERC i CUP. Ens sembla el més natural del món perquè som forces que busquem el mateix. I també serviria per interpel·lar Ciutadans, que es va omplir la boca durant la campanya parlant de programes socials i a veure si són capaços de sumar-se a programes socials de veritat.

Com valora la possibilitat de tornar a fer eleccions?

Esperem que no hi hagi eleccions. Puigdemont deia que no seria una tragèdia. Nosaltres sí que creiem que seria una tragèdia. A més, això suposaria continuar amb el bloqueig, continuar amb el 155 que, mentrestant tu vas fent declaracions al Parlament contra els concerts amb escoles que segreguen per sexe, el 155 renova aquests concerts. Quants exemples més podem trobar amb unes noves eleccions? A més a més, no hi ha cap senyal que el resultat sigui diferent. Per tant, arribar a unes eleccions seria una irresponsabilitat per part dels partits que han de fer govern.

“El Consell de la República pot ser una trobada de persones que comparteixen un projecte polític però no és res més que això. No representen res”

Que et sembla el Consell de la República?

Que al final no és un organisme que representi la sobirania del poble de Catalunya. Al final, seria auto boicotejar-se. A més, en la resolució del parlament de Catalunya del darrer ple deia que el Parlament és l’únic que representa la sobirania del poble català. El Consell de la República pot ser una trobada de persones que comparteixen un projecte polític però no és res més que això. No representen res.

Creus que l’independentisme se sent enganyat?

Jo crec que hi ha molta gent que s’està adonat que li han venut una possibilitat d’una República unilateral i independent que no ha sigut certa. Hi ha molta gent que s’està adonant que des de les institucions els hi van prometre una cosa que no ha sigut així.

Segons Catalunya en Comú-Podem, com s’acaba amb el 155 si l’Estat amenaça en mantenir-lo si no es posa un candidat al seu gust?

Fent un govern. El que passa que fins ara no s’ha fet una proposta per la presidència de ningú que pugui ser efectivament president de Catalunya. S’han fet dues propostes. Una persona està fora, no pot tornar i no pot haver-hi un president de Catalunya que exerceixi des de fora de Catalunya. La segona persona que s’ha presentat, hauria de poder ser investir però la realitat és que a conseqüència de tota la judicialització de la política del procés no ho pot ser i, per tant, no seria un president efectiu. El que cal és una proposta de presidència efectiva. Hi ha molts noms i moltes persones que ho podrien fer.

Sou crítics amb el 155, la judicialització de la política, el desmantellament de drets i llibertats però també contra l’estratègia “unilateral” dels partits independentistes – aquesta posició que molts titllen d’equidistants. Aquest posicionament ha influenciat en el resultat del 21-D i on es troba Catalunya en Comú ara?

Crec que nosaltres vàrem voler fer una campanya i vàrem voler presentar-nos a unes eleccions trencant la dinàmica de blocs i trencant la polarització de la societat i el resultat ens va demostrar que no era moment. I per això tenim els resultats que tenim. Aquestes eleccions van arribar en un moment de molta confrontació i, fins i tot, de molta violència simbòlica i política a la societat i la proposta que fèiem era sortir d’això en un moment en què molta gent estava absolutament mobilitzada a banda i banda en la política de blocs. I això són els resultats del 21-D. Ara, nosaltres estem en la mateixa posició, i crec que ara hi ha molta més gent que s’acosta al nostre posicionament. Per una banda, perquè hi ha gent molt desencantada amb aquest procés i d’altra banda, perquè hi ha molta gent que ha vist rebaixada la tensió d’aquesta amenaça d’independència unilateral i està tornant a centrar-se i ja no compra tampoc la conflictivitat que suposava una proposta com la de Cs, que al final el que feia era alimentar encara més el conflicte. És més central ara del que era el 21-D, estic bastant convençuda d’això.

“Nosaltres hem compartit sempre els valors republicans però no els volem només per a Catalunya, els volem per a la resta de l’Estat”

Us definiu republicans. Per què en el procés republicà català no s’ha mullat prou Catalunya en Comú?

Jo crec que ens hem mullat molt dient que s’ha de poder decidir, que Catalunya tenia el dret a decidir. Ens hem mullat molt amb les aliances a la resta de l’Estat per fer possible això. Perquè és un canvi que serà difícil i que ara mateix, la correlació de forces no respon, però que pot canviar. Igual que les mobilitzacions del 8 de març no ens les imaginaven fa dos anys, no sabem que pot passar si continuem treballant a escala de base i eixamplant les aliances a la resta de l’Estat amb el tema d’un referèndum d’autodeterminació a Catalunya. No ho sabem, s’ha d’intentar, s’ha de treballar. És difícil, sí, però no més difícil que una República unilateral independent. Nosaltres hem compartit sempre els valors republicans però no els volem només per a Catalunya, els volem per a la resta de l’Estat. I creiem que hi ha un moviment republicà també a la resta de l’Estat amb qui s’ha de treballar per aconseguir aquesta transformació de baix a dalt. El millor seria una República catalana confederada amb una República espanyola.

Creu que hagués estat bon moment perquè Podemos engegués el debat a Espanya sobre la monarquia?

Més que sobre la monarquia…jo crec que limitar república amb monarquia també és limitar la idea de república. És a dir, república no és només monarquia sí o no. Són valors republicans: de model de societat, de model de fer política, de model de democràcia. Aquí entra el rol que juga la monarquia en un procés constituent que s’ha de donar a tot l’Estat espanyol. El que no podem tenir és una constitució que obeeix el cadenat del 78 i que 40 anys després la seguim mantenint intocable perquè no som capaços d’adaptar la principal eina política i legislativa que té aquest país a la realitat canviant d’aquesta societat. Jo vinc de les experiències d’Amèrica Llatina i allà es canvien constitucions cada deu anys si. Jo vaig viure processos de reforma constitucionals i la nova Constitució a l’Equador. Canviar una Constitució no és un drama, no és un problema, no has de tenir por que la Constitució s’adapti a la realitat de la societat i això és el que s’ha d’empènyer, i si d’aquí ha de sortir un procés que porti una República, serà la societat espanyola qui definirà això. Ara plantejar monarquia sí o no, si, estaria molt bé que poguéssim fer un referèndum sobre la monarquia, però només sobre això? Amb la quantitat de coses que hi ha a la Constitució que hauríem de tocar i transformar. Plantegem-ho el més ampli possible.

Perquè Podemos, per exemple, no ha liderat un moviment en contra de les restriccions de llibertats i desmantellament de drets que no només viu Catalunya amb el 155, sinó que es trasllada a l’Estat? Creu que ha faltat això des de Madrid?

Crec que això és bàsicament injust perquè no és cert. Si hi ha hagut un actor polític que s’ha posicionat en favor dels drets i llibertats de Catalunya a l’Estat és Podemos. Amb el recurs d’anticonstitucionalitat del 155, donant suport a tots els temes de llei mordassa, criticant la judicialització de la política, la presó preventiva…Ha sigut molt respectuós amb el procés català i sempre ha donat la cara en espais, com per exemple, la trobada a Saragossa que es va fer de diputats, diputades, regidores, regidores de les forces de Podemos i les confluències que representaven 5 milions de vots. Quan s ha fet una cosa així fora de Catalunya?

“Si hi ha hagut un actor polític que s’ha posicionat en favor dels drets i llibertats de Catalunya a l’Estat és Podemos”

Però el recurs al TC contra el 155 el va voler presentar en solitari sense el suport d’ERC, PDeCAT…

Perquè era una proposa de Podemos evidentment. Si s’hagués presentat amb aquestes altres forces, hauria perdut força a la resta de l’Estat. Podemos no necessita fer-se una foto amb els independentistes per reivindicar els drets i les llibertats del poble de Catalunya. I segurament té molta més efectivitat a la resta de l’Estat si ho fa sol que si ho fa fent-se aquesta foto. Era una proposta de Podemos que va voler encapçalar i liderar sol per enviar un missatge clar a la resta de l’Estat.

Parlant de drets i llibertat, creu que canviarà la situació de vulneració sistemàtica de drets després de la sentència del tribunal d’Estrasburg sobre la crema de fotografies de la monarquia i la denúncia contra Espanya d’Amnistia Internacional sobre les retallades en llibertat d’expressió?

M’agradaria pensar que canviarà molt i que el govern del PP amb el suport de Cs serà receptiu i deixarà de fer aquesta instrumentalització que fa amb els temes de llibertats d’expressió i d’injúries a la corona. Lamentablement, no tinc gaire confiança que ho facin. De fet, es va veure en la resolució que es va votar al Congrés dels Diputats que els és igual el que digui Estrasburg que ells seguiran fent la seva. Llavors, probablement, s’hauran de portar tots aquests temes a tribunals internacionals on, al final, els faci caure la cara de vergonya. Tard o d’hora arribarà. Però el PP ha mostrat ser molt sord al que diu el carrer i el que diuen els tribunals internacionals de drets humans.

Pel que fa a Podem, creu que Domènech és el millor candidat per assumir el lideratge del partit?

Crec que això és una decisió que ha de prendre Podem. Entenc que si Xavi Domènech ha decidit presentar aquesta candidatura, ha sigut perquè gent de Podem li ha demanat. I això són els inscrits i les inscrites de Podem qui ho hauran de decidir.

La gestió de Colau al capdavant de l’Ajuntament ha rebut fortes crítiques per part d’absolutament tota l’oposició. De cara a les eleccions municipals del 2018, creu que el suport de Colau s’ha afeblit?

És cert que estem en minoria. Havíem tingut un acord de govern amb del PSC que, precisament pel posicionament dels socialistes amb el 155, les bases de Barcelona en Comú vam decidir trencar-lo amb una consulta. No crec que això en realitat obligui a tenir menys suport del que teníem abans. Abans havíem aprovat els pressupostos amb qüestió de confiança també amb el PSC però crec que hem aconseguit tirar endavant acords de ciutat molt importants…

Com per exemple?

Com per exemple, amb el PEUAT, l’ordenança de terrasses i els plans d’usos de Ciutat vella. Tens una quantitat de coses que potser no són tan visibles que s’han aprovat. És cert també que la política partidista és una de les coses que, efectivament, aprens quan entres al govern. Quan vens del carrer i entres a les institucions veus que la política partidista per la majoria de partits està per damunt dels objectius de ciutat. Això és el que estem veient, per exemple ara, perquè és incomprensible la posició d’ERC amb el tema del tramvia. Ho tenen al programa, tots els seus grups municipals de l’àrea metropolitana han votat a favor del tramvia i ells diuen que no votaran el tramvia de la Colau. No és el tramvia de la Colau, és el tramvia de Barcelona i de l’àrea metropolitana. Clarament, hi ha un interès partidista i electoral. El senyor Bosch vol ser ell qui aprovi el tramvia i llavors obstaculitzarà una cosa que és un interès per a tota la ciutat per un interès electoral.

“El pla estatal d’habitatge que s’acaba d’aprovar és ridícul. És absurd”

Tot això no vol dir que al carrer tinguis menys suport. De fet, jo no crec que el carrer hagi de donar suport a l’alcaldia. El que nosaltres necessitem i el que està passant és que el carrer es mobilitza demanant coses que nosaltres tenim al programa i que nosaltres estem intentant fer. Tens mobilitzacions al carrer per la unió del tramvia, tens mobilitzacions pel tema de reduir la contaminació, tens la mobilització per la vaga feminista. No hi ha cap ajuntament pràcticament a tot l’Estat que hagi fet com nosaltres hem fet amb temes de feminisme i les violències masclistes. Tens una mobilització molt forta amb el sindicat de llogaters. Nosaltres estem avançant en habitatge des de les limitacions amb les competències que tenim i tenint en compte la inacció de la Generalitat i l’Estat. El pla estatal d’habitatge que s’acaba d’aprovar és ridícul. És absurd. El que ha fet el PP és riures de la majoria de ciutadanes de l’Estat i de Catalunya.

Has estat en l’executiva de Barcelona en Comú. Quins erros i quins encerts creus que ha fet el govern municipal en aquests més de 2 anys i mig de gestió?

Crec que un encert ha sigut no perdre el pols del carrer. Amb audiències dels districtes, les trobades amb l’alcaldessa, estar presents a les mobilitzacions… Les mobilitzacions són socials i ciutadanes, i nosaltres hi som com a ciutadans perquè venim del carrer. Ja sé que és un tòpic, però nosaltres no oblidem qui som i d’on venim. Jo crec que tothom ho té sempre present amb el que fa. És el tret diferencial d’aquest govern respecte d’altres. Un altre dels encerts és apostar clarament per tombar la desigualtat, un dels grans problemes que té la ciutat i no es visibilitza mai. El pla de barris és una eina però tot el que s’està fent amb salut, de millorar l’atenció dels barris on hi ha una diferència de fins a 7 anys d’esperança de vida, etc. Crec que un dels encerts ha estat també saber silenciar les pors de molta gent del sector econòmic i empresarial que deien: atenció que venen els hippies. Demostrar que podem ser solvents. Que venir dels moviments socials, dels sectors de les ONG, de l’acadèmia, no vol dir no ser capaç de gestionar una ciutat i això ve de la mà, també, d’haver fet una aposta molt forta per recuperar el sector públic. Des de la internalització de serveis com les llars bressols i el servei d’atenció a les dones, des d’obrir plaça d’oposició de funcionaris, des de declarar serveis d’emergència, salut i educació per poder fer contractació malgrat que la llei Montoro t’ho impedeix… Aprendre a utilitzar les eines que et posa l’administració per fer polítiques socials i posar les persones al davant.

I errades?

No haver estat capaços de dimensionar la importància que té la lògica partida a l’hora de fer política local i de ciutat. És bastant difícil de portar pels nostres regidors i regidores el tema dels plens i comissions de l’Ajuntament perquè veus que no es debaten els interessos de ciutat, sinó que hi ha molts interessos al darrere. Nosaltres vam fer el salt a les institucions pensant que això podia canviar, que havia de canviar, que creiem que s’ha de canviar. Però creiem que som els únics que creuen que s’ha de canviar. I ens costa molt aquesta lògica. Crec que això és una cosa que hem d’aprendre a millorar però que els altres partits polítics han de fer un canvi en la seva manera de plantejar-se el seu model de ciutat. D’altra banda, la sobrecàrrega de feina, que ha sigut molt forta i molt dura. Parlem molt de conciliació però la gent que està treballant a l’Ajuntament, el grup municipal, tenen un nivell de vida, estrès i agenda que, difícilment, és compatible amb la vida personal i això pot acabar cremant gent molt bona. Crec que això és un exercici que hem de fer. I segurament, un altre tema, és que hauríem d’haver pogut buscar més aliances amb altres ciutats de l’Estat. Sempre hem volgut treballar la idea de les ciutats del canvi però crec que precisament per la dinàmica d’absorció que té el consistori i la dificultat de fer front a tot, no ho hem pogut treballar prou. Hem de fer un salt més enllà i el repte són les municipals del 2019. És el moviment municipalista, vaja.

Que responeu a la gent que critica que Colau contracti persones afins que proven de moviments socials?

Aquest és un dilema. Quan entres al govern i, a més, tens un codi ètic amb limitació salarial com el que nosaltres tenim pels càrrecs polítics de confiança, al final el dilema és, a qui contractes per fer polítiques socials que els moviments socials porten reivindicant molt de temps? Contractes als que sempre ho han fet i ho saben fer perquè s’hi dediquen a la vida política professional des de fa molt de temps i per tant, probablement, sempre faran les coses de la mateixa manera que les anaven fent? Té coses bones, com l’expertesa i el coneixement acumulat, que per exemple, a nosaltres ens ha anat molt bé els primers anys per situar-nos i per poder empènyer coses, però potser al final, els hi costa ser tan transformadors com tu vols que siguin. Contractes a la gent que ve del sector privat i que per tant, tenen altres interessos? Tu tens experts molt bons en aigua, etc. però primer, no et venen amb aquest sou i segon, potser tenen altres interessos al darrere i tampoc seran tan transformadors. O busques a la gent que té el coneixement i l’expertesa en aquests temes que porta treballant-ho des de molt de temps però des d’una visió transformadora? I això són ONG i moviments socials. Això també ho he viscut a l’Equador. És un dilema no resolt, i en aquest sentit, els actors socials han de tenir i millorar la capacitat de generar nou quadres.