El patrimoni de la memòria

Ara que som a punt de tenir un nou Govern, segur que molts coincidirem que dues de les actuacions més importants i significatives del mandat anterior van tenir a veure amb la cultura de la memòria: l’anul·lació dels judicis franquistes i el tancament de la presó Model. Com ens deia el conseller Mundó, en la primera Jornada de Patrimoni i Memòria, organitzada per la Diputació de Barcelona, la memòria és l’oportunitat de donar veu i reescriure la història des del punt de vista dels vençuts. D’aquells a qui s’ha negat fins i tot el record, perquè ja sabem que la història oficial sempre l’escriuen els vencedors a la seva conveniència.  

En el cas de l’anul·lació dels judicis franquistes, la recuperació de la memòria i la relació exhaustiva dels més de 66.000 catalans processats per la dictadura anava acompanyada de la restitució del seu honor i de la seva innocència. En el cas de la Model, la seva història repressiva no només té una dimensió política sinó també social, en la mesura que està també associada a totes les situacions de marginalitat associades a la delinqüència comuna, des dels estralls del món de la droga fins a les dificultats de supervivència dels que acaben d’arribar o dels que no hem sabut integrar en la nostra societat. En un cas es tracta de patrimoni immaterial i de l’altre també, però amb un fort component físic que ens obliga a preservar una part significativa de les instal·lacions per mantenir viu el record de tants patiments.

Precisament, aquest 2018 se celebra l’Any Europeu del Patrimoni Cultural en reconeixement del patrimoni cultural europeu com a «font comuna de memòria, identitat, diàleg, cohesió i creativitat». És important aquesta identificació que les autoritats europees fan de patrimoni i memòria, perquè tradicionalment associem el patrimoni exclusivament a monuments i béns mobles. Però ni aquests es poden entendre en tota la seva dimensió deslligats de la memòria ni aquesta es limita només als suports materials.

Des de la Generalitat, s’ha prioritzat el turisme cultural com a forma d’adhesió a l’Any Europeu. La relació entre patrimoni, divulgació i visitants forans és sempre complexa, però pot ser molt enriquidora per a tothom si es gestiona de forma adequada. I en aquest cas, a més, ens ajuda a dotar el nostre turisme de major qualitat i de menor estacionalitat. Per la seva banda, la Diputació, a proposta de la seva àrea de Cultura, focalitza l’adhesió l’Any Europeu del Patrimoni des de la perspectiva de la memòria. És un plantejament innovador que afegeix una nova perspectiva i enriqueix la tasca centenària -almenys des de Puig i Cadafalch, de qui enguany commemorem el 150è aniversari del naixement- de la institució en la cura i protecció del patrimoni cultural. Un patrimoni que, com diu la Comissió Europea, té un rol fonamental en la construcció d’identitats, en la cohesió de les comunitats i en el desenvolupament integral, individual i col·lectiu, de la ciutadania.      

Els més llegits

POLÍTICA

CULTURA

PERFILS

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca