Diem adeu a Himeji, una ciutat tranquil·la, ben connectada i amb bons preus per allotjar-se, per enfilar-nos muntanya amunt fins al poble alpí de Takayama. Allà descobrirem la vida a un ritme diferent, on els ryokans i les fàbriques de sake s’asseuen a la vora dels rius a contemplar el pas de les estacions.

Agafem el shinkansen Hikari fins a Nagoya, una de les macro estacions d’enllaç més importants, perquè està situada més o menys al centre de l’illa de Honshu. Allà fem transbord per pujar al tren Limited Express Wide View Hida que ens durà directes a Takayama en un llarg trajecte travessant valls i pics. Aquest és un dels millors trens del país pel que fa a les vistes panoràmiques, ja que el seu recorregut passa per nombrosos rius, llacs i preses deixant clar que Japó és un país riquíssim en recursos hídrics. El tren i les vies estan tan ben integrats en el paisatge que sembla que sempre n’hagin format part.

Anem deixant enrere cases arrecerades contra muntanyes i penya-segats i un poble particularment evocador fet de camps d’arròs protegits per un cercle de cases i la via del tren envoltant al poble per complet.

Tot plegat són unes 3 hores de trajecte en un magnífic itinerari en tren per observar el paisatge muntanyós des dels grans finestrals.

Primera aproximació al sostre de Japó

La ciutat de Takayama es troba en la regió muntanyosa de Hida, enclavada enmig dels alps japonesos i amb un casc antic ben conservat que et permet retrocedir fins a l’època Edo.

El primer que et sobta després de tantes hores de viatge, és baixar a la petita estació i veure desenes de turistes de totes les nacionalitats carregant motxilles i maletes, quan feia dies que pràcticament no veiem ni un occidental. Amb una mica de desànim, ens adonem que estem en una ciutat força turística, però quan ens llancem a caminar, no ens penedim en absolut d’haver vingut. A més, ens espera una de les experiències més autentiques de la zona: allotjar-nos en un ryokan.

Encara queden un parell d’hores perquè puguem fer el check-in, així que decidim anar a fer una volta i tastar el famosíssim ramen de Takayama, una de les receptes més ben valorades del país.

Anem direcció al centre i no triguem gaire a topar-nos amb un local buit amb una dona gran sola que anuncia el famós plat. Decidim entrar a donar-li feina i demanem 2 bols de ramen local. El ramen és una sopa de fideus que inclou carn, verdures, ou, tofu i diversos ingredients segons l’estil. Ens planta dos bols fumejant de mida considerable davant nostre i puc dir que, després d’arrasar amb el bol i d’haver viatjat més dies per Japó, afirmo que és el millor ramen que he menjat mai!

L’experiència de dormir en un ryokan

Hodakaso Yamano Iori és el nom del lloc on ens allotjarem, un dels que vam trobar amb el preu més raonable, perquè dormir en un ryokan no és gens barat.

Què és un ryokan? Doncs és una casa a l’estil japonès tradicional, com totes les que hi havia antigament. Al porxo de la casa veiem un cartellet amb el nostre nom. Quan arribem a l’entrada, ens hem de descalçar i deixar les sabates en un compartiment reservat. Et poses unes sabatilles de les moltes que hi ha a l’entrada i llavors ja pots pujar al tatami de la recepció. No se us acudeixi mai trepitjar un tatami amb calçat de carrer!

La nostra habitació és a la segona planta, i carreguem les maletes a pes per no embrutar el tatami amb les rodes. A dins fa una forta olor a la palla d’arròs, però t’hi acabes acostumant ràpid. L’habitació és amplia i lluminosa i dóna a un pati interior.

Tenim els futons per dormir, la taula baixa amb les cadires a ras de terra, un joc de te amb galetes i uns yukatas molt autèntics per poder moure’t per l’allotjament còmodament. La dutxa és molt divertida, perquè és com una petita habitació partida en una mitja banyera i una zona de dutxa amb un tamboret per seure i una galleda de fusta per tirar-te l’aigua per sobre, igual que als animes!

La llum tènue es filtra per les finestres del paper d’arròs i crea un ambient de molta calma i serenitat. De seguida ens provem els yukates i ens fem algunes fotos, estem encantats amb l’habitació! I haig de dir que dormir al terra amb uns bons futons és molt més còmode del que sembla a primera vista.

Barri antic de Takayama

Després d’haver descansat una estona, dediquem la tarda a explorar Takayama i el seu barri antic o Sanmachi-suji.

Tot el barri és ple de locals d’artesania, ryokans, destil·leries de sake i santuaris de fusta. Hi ha 3 carrers comercials de l’era Edo que es conserven amb les cases intactes que avui dia funcionen com museus, galeries d’art, botigues o cafeteries.

Ens fixem que arreu hi ha el símbol de la ciutat de Takayama, es tracta de la nina saru-bobo. Es una nina de color vermell que serveix per recordar les joguines que les àvies feien als seus néts temps enrere i que cosien a mà. Un altre producte molt típic de la ciutat són els articles de fusta i els productes lacats amb la laca shunkei autòctona de la zona.

Ja que hem tastat el ramen, ara volem tastar el sake local, reconegut com dels més bons degut a la puresa de les aigües amb que s’elabora. Sense tenir gaire idea del que fem, ens apropem a una de les destil·leries que va atenent a la gent i demanem que ens recomanin un sake per provar. Ens fem entendre amb senyes amb el botiguer i ens deixa fer xarrups de 3 sakes diferents perquè puguem triar el que més ens agrada. Triem un dels tres i procedeix a servir-lo a dins d’una caixeta de fusta anomenada masu, que és el recipient tradicional per beure sake. El masu s’omple de sake fins a dalt i s’ha de beure amb compte per les cantonades, agafant un platet per sota i acompanyat de sal que poses sobre la teva mà, igual que el tequila!

Ens seiem al pati interior del local a degustar-lo. És fort, té un gust sec i crema mentre baixa per la gola. Les dos caixetes que tenim al davant són suficientment grans per creure convenient acompanyar-lo amb alguna cosa de menjar per no sortir fent esses. Per sort, tenim una bossa de patates que ens cruspim dissimuladament mentre anem buidant les caixes de licor. Com que la caixa regalima sobre del platet, quan acabes has de buidar el líquid sobrant dins de la caixa i beure-te’l també.

Quan sortim de la destil·leria el dia comença a apagar-se i s’encenen els primers fanalets de la ciutat. El soroll dels canals d’aigua que baixen pels carrers va guanyant protagonisme a mesura que es buiden de gent i les botigues van tancant. És aquella àuria màgica que desprèn Japó a les nits, quan sembla que hagis entrat en una altra dimensió.

Acabem el dia passejant per la vora del riu Miyagawa, fins que arribem a una gran torii de pedra que resplendeix amb la caiguda de la nit. El vent de muntanya es torna cada vegada més fred, i quan la foscor ja ha abraçat Takayama, enfilem cap al nostre ryokan a gaudir d’un bon bany calent i del relax que només uns bons futons poden proporcionar.