Tres anuncios en las afueras (Three Billboards Outside Ebbing, Missouri) és un thriller i drama americà amb tocs de comèdia negra dirigit per Martin McDonagh. Se situa en una població de Missouri amb la voluntat de remoure les lleis, injustícies i concepcions de l’Amèrica profunda.
Mildred Hayes (personatge interpretat per Francesc McDormand) ha perdut fa uns mesos la seva filla que va ser assassinada i violada mentre moria. Aquests detalls no se li escapen ni a l’espectador ni als habitants de la ciutat fictícia d’Ebbing, ja que per tal de motivar la investigació policial, i en especial al sergent Willoughby (interpretat per Woody Harrelson), la Mildred decideix instal·lar tres grans tanques publicitàries recriminant al cos policial que faci alguna cosa per trobar al responsable d’aquesta atroç mort. Tot i tenir en contra a tots els veïns i sabent l’amarga situació de salut en la qual es troba el sergent, la protagonista decideix seguir endavant amb la seva reivindicació i venjança a parts iguals.
Potser mai abans tres tanques publicitàries havien impressionat tant des del començament de la pel·lícula. Amb una obertura del tot atípica, el director ens mostra de manera eficaç en quin clima de frustració viu la dona protagonista i com d’ofegada se sent per una societat que la deixa de banda. Després de la mort terrible que ha viscut la seva filla, i la set de venjança que duu dins, la Mildred lluita per una justícia que no sembla arribar mai de la mà de qui hauria d’arribar.
El canvi en els rols i en els prejudicis que com a espectadors podem tenir també es veuen en entredit en el moment de qüestionar totes les accions dels mateixos personatges. Ni la protagonista està enfonsada i amb una depressió de cavall, ni els agents de la policia són els bons de la pel·lícula, ni el suport emocional arriba dels seus veïns i veïnes. Es construeix tot un entramat social amb uns rols qüestionats que acaben per crear friccions entre ells amb l’objectiu de nodrir la història d’un toc personal i alhora humà, ja que els humans ni som perfectes ni som com els altres es pensen.
El debat més profund d’aquest film no s’allunya gens de la realitat. És un film que remarca l’apoderament de la dona i com aquesta queda al marge d’un sistema podrit, on ella no hi té cabuda. És en aquest punt on el personatge pren la decisió clau: lluita contra el sistema amb les mateixes regles del joc. Sense fer apologia de la violència, el personatge veu que la provocació és l’única clau que obre el pany cap al canvi d’actitud d’una comunitat, especialment la policial, que viu amb impunitat. Que n’és de dolent recriminar amb lletres de sis metres que un malalt faci bé la seva feina. Ho és, però és l’única manera que té la protagonista per fer reaccionar a la resta de personatges.
Els personatges, a part de la protagonista, són els pilars del film per poder entendre l’ofegament en què viu la Mildred i de la qual l’espectador no n’és protegit pel director. Es fa partícip de la crua realitat a la qual s’enfronten tots els personatges a aquells que ens ho mirem des de l’exterior. Tots els personatges són, d’una manera o altra, incòmodes, ja sigui per la seva actitud, per la seva ineptitud o per la situació en què es troben. És una incomoditat que els fa anar creixent i ens submergeix cap a les regles i estereotips d’aquesta societat.
Amb tocs de Twin Peaks, True Detective i un western modern, el mcGuffin de les tanques publicitàries deixa pas a un relat de pes entre el drama al qual es veuen abocats els personatges, l’ambient de thriller policial i una comèdia negra que suscita a l’espectador el riure en situacions límit. Aquesta barreja de mirades fa que sigui una història molt dinàmica, que va avançant amb més o menys rapidesa segons l’escena. L’ofec entre edificis, carreteres desertes i incendis diversos aixafen qualsevol bri d’esperança per desembocar en un terrible sentiment d’impotència que queda penjant fins el final dels crèdits.
Així doncs, per la construcció d’un personatge protagonista femení amb una gran força, en un ambient que es troba completament en contra de la seva situació i per la construcció d’una història molt ben perfilada i rematada, Three billboards outside Ebbing, Missouri es converteix en una bona candidata de cara a l’època de premis cinematogràfics que s’acosta. A l’espera que s’estrenin clares favorites a guanyar altres guardons, el film es posiciona en la direcció perfecta per aconseguir el reconeixement de la seva estrella principal, Frances McDormand.