Conversa amb Tesa: “Necessitem molta unió, i sols la música pot fer-la possible”

Per a qui no la conega, Tesa és una cantant de rap de la localitat valenciana d’Almussafes, que, després de llançar diversos projectes—tant dins com fora del rap—, ha llançat el seu primer disc en solitari, Al-Tesa. Aquest títol constitueix tota una declaració d’intencions; el disc—que té com eixos principals les arrels, la seva terra i llengua, el feminisme i el bon rotllo per bandera—li ha valgut el reconeixement de moltes revistes musicals com l’Enderrock i la participació a alguns festivals com el Festardor o el Festivern, arribant a ser l’encarregada de fer el tema oficial de l’última versió del Festivern. Tot això sense firmar amb cap segell discogràfic, avançant sortejant obstacle per obstacle i sense renunciar a cap dels seus ideals, ni al seu lloc de treball com a professora de Formació Professional, que actualment desenvolupa a mitja jornada. Rebel i molt compromesa, es descriu molt bé en una frase que va eixir mentre conversàvem: “he renunciat a anar a llocs perquè no em deixaven ser jo. Si vols que vaja al teu programa aniré jo, amb totes les meves facetes i tot el que allò comporta”.

Tot va començar un bon dia de la seva adolescència. Tesa era una jove que freqüentava els Centres Socials, i Eskorbuto i el punk eren algunes de les seves passions. Un bon dia, els seus amics, capitanejats per Jakal—el seu actual company al grup El Delito, on continua fent cançons com esta—van començar a fer temes de rap. Poc a poc, ella va anar familiaritzant-se amb el món del rap, i, una d’aquelles vesprades en què quedaven tots junts, va aparèixer amb la seva primera lletra de rap. Poc a poc la seva afició va anar prenent més i més importància, fins arribar al punt de que l’any passat va donar uns 46 concerts aproximadament, segons ens conta. Els ingredients que necessita per a cuinar una bona cançó? Una idea i temps, un poquet de temps per a que es puga fer a foc lent, com una bona paella, fins el moment en què esta haja madurat suficientment. Com a condiment? El seu esperit rebel. Ella mai tanca la boca davant les injustícies. Com ens va explicar, “veig que molts grups per a agradar a més gent es queden a mig camí. Veig molta mitja tinta. No obstant això, veig a molta gent que està fent coses molt guais sense renunciar al missatge. La fórmula és possible. A mi gent d’este mundillo m’ha dit que renunciara a símbols com el Tio Canya, però jo no pense fer-ho”.

Tesa rapejant a un concert//Pablo Assensi Ferrandis

Quasi sense voler-ho, la conversació va fluint. Tesa ens parla sobre la seva cançó Rebesnéts del Tio Canya. Esta tracta d’homenatjar la cançó popular El Tio Canya, creada pel grup valencià Al Tall, i que narra la història del Tio Canya, un senyor major que sols sabia parlar en valencià i que, quan anava a València, a causa de la de la política lingüística del Franquisme, no era capaç d’interactuar amb la gent del seu voltant. No obstant això, s’apropava la fi del Franquisme i l’esperança de que el valencià deixara d’estar minusvalorat passava pels seus besnéts. Tesa torna el guant i, utilitzant com a base una cançó popular valenciana, s’alça orgullosa portaveu dels rebesnéts del Tio Canya. Al respecte d’este tema que ja sóna a l’emissora pùblica À Punt, diu que “el compositor d’El Tio Canya Vicent Torrent va demanar-me la lletra i em va confessar que estava orgullós de que es mantenira el seu missatge en el temps, ressuscitat en forma de rap però mantenint el seu transfons”. Tanmateix, ens conta que “a molts blavers, malgrat discreparen en la frase on dic que el català i el valencià són la mateixa llengua, els va agradar molt el contingut de la cançó, i això és un pas molt important com a poble”.

Li preguntem a Tesa pel “moment valencià” de què parlava l’Enric Juliana. Ens comenta que “al País Valencià necessitem molta unió i sols la mùsica té el poder de fer-la possible. El meu ideari es fonamenta en arrels, no em pot eixir altra cosa”. A més a més, la cantant observa al seu voltant una revalorització no sols de la llengua, sinó de la cultura valenciana, i això li pareix fonamental per a construir un moviment nacional-popular. Ens parla de com abans, inclús a un Centre Social de la perifèria de València, gent molt polititzada veia la llengua valenciana com “una llengua de poble i de segona”. Ara, segons ella, cada vegada s’escolta a més gent parlant valencià sense cap pudor, i molta gent està perdent la vergonya. Així, ho nota inclús al seu grup d’amics: “nosaltres tenim el costum de que si de vint un o dos parlen castellà, malgrat siguen del nostre poble i ens entenguen, els parlem en castellà. Ara, en canvi, note que són estes persones les que estan fent l’esforç de parlar-lo per nosaltres. No es que no saberen, és que no s’atrevien”. Concloent este tema, ens comenta que “si algú encara dubta del moment valencià, que es pose a comptar grups valencians al cartell del Viña Rock. L’etiqueta de música en valencià és molt controvertida i comprén molts gèneres musicals, però el que és un fet és que quan vaig començar era impensable que un grup valencià penjara el cartell de sold out a Madrid”.

Bocairent
Tesa a Bocairent//PabloAssensi Ferrandis

Altre dels temes insígnia que tracta al teu últim disc és el del feminisme. Malgrat diu que no li agrada centrar-se en una temàtica única, ella és feminista i el feminisme sempre està present, ja siga com a element clau o com a trasfons de la seva mùsica. Tenint molt present la lluita de les dones per alliberar espais—que es produeix, per exemple, al rap—, critica, com a esta cançó, que la presència de dones no ha de donar-se per llàstima o pel fet de ser dones, i, com ens rapeja mentre ens quedem bocabadats, “que no som xiquetes que volem que ens defeneu (…) Que és un grup de rap, no és un grup de dones. Si són males, males. Si són bones, bones”. Això ens condueix a parlar sobre l’estigma i l’etiqueta de masclista que es posa sempre al rap. Tesa ens explica que això es produeix a causa de que el rap té molta lletra, i, òbviament, és molt més explícit el contingut masclista que s’ensenya. “Hauran fet més mal a la dona les balades romàntiques que el rap? Afirmar que el rap és masclista pel fet de que es diguen les coses clares em pareix una afirmació classista. El rap està molt estigmatitzat, però el Gobierno no deixa d’empresonar rapers. El rap és un espai que dóna la possibilitat d’expressar-te, sense cap formació prèvia, sense que t’hages de gastar diners en una escola. Els rapers a més de medir-se les polles fan moltes més coses”.

Parlant sobre els nous projectes la cantant, ens enterem de que està preparant un nou disc i de que està molt orgullosa de col·laborar en alguns nous projectes de la nova radiotelevisió valenciana À Punt. Ens conta que encarregar-se ella sola de tot el que comporta un disc és molt dur, i que el passat treball li va costar més de tres anys de traure a la llum, que no sent que després de l’èxit del primer treball tinga més suport i que prefereix esperar i que el resultat siga millor que fer-ho tot amb presses: “jo no vaig a traure res que no m’agrade perquè m’haja plantejat una data. Eixe és el principal avantatge de fer-t’ho tot tu”. A més a més, ens conta que el seu principal objectiu és fer cançons amb bon rotllo que transmeten la seva alegria i la seva energia. Creu que com diu el dit, “para querer a Dios no hace falta olvidar a los Santos”, i que, per això, “pots fer crítica i que els teus concerts no deixen de ser divertits, com fa Zoo”. En el futur, ens diu, es veu fent els seus concerts a un altre ritme, “a les Places de la Cultura, més tranquil·la” (riu).

sin título (21 de 54)
Tesa rapejant a un concert//Pablo Assensi Ferrandis

Parlant de rap amb Tesa vam començar a parlar d’un dels punts forts dels seus treballs: les col·laboracions. En quasi tots els seus treballs participen gran varietat d’artistes. Per a molts, estes col·laboracions tan sols són una forma de traure més diners i d’omplir més als concerts, però, per a Tesa, són una bonica forma de creació col·lectiva. En primer lloc, es fa una primera trobada entre els qui participan i es tria la base i es mana a producció. Després, una vegada trobat productor, es busca una instrumental i es crea la tornada amb els col·laboradors i col·laboradores. Per últim, sols queda el tros de cadascú. Tesa ens explica que o bé es pot fer per separat, sense contacte previ, i després posar-se en comú, o bé pot fer-se paral·lelament i anar compartint els avanços. Ara, sols queda tornar a quedar a l’estudi i assajar totes juntes. Quan estiga preparat, col·laboració feta! Quan li preguntem a l’autora valenciana per l’ambient del panorama musical valencià, ens diu que “entre els grups tenim molt bona relació i molt bon rotllo. No he tingut males històries amb ningú.

Des de Mirall País Valencià celebrem la creació d’este nou espai de creació i difusió de la llengua, la política i la cultura valencianes. Us deixem amb esta improvisació de Tesa per a la Revista Mirall, amb la que celebrem la creació d’esta secció, que esperem que servisca com a eina per a comprendre millor la societat valenciana i quines són les característiques del “moment valencià”, eixe que està deixant enrere anys de maltractament d’una llengua i unes institucions, saquejades i humiliades.

 

Els més llegits

POLÍTICA

CULTURA

PERFILS

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca