El CCCB ha presentat la seva programació per aquest 2018. Una programació basada en una gran exposició de Stanley Kubrick importada del Deutsches Filminstitut de Frankfurt i la mostra La Llum negra (producció propia), alhora que una posada en relleu de la polèmica feminista i republicana. Presenten també Memefest, una celebració de l’humor col·lectiu a internet. D’altra banda el centre està immers en la cerca d’un nou director i d’una cap d’exposicions. Les grans personalitats assistents aquest any seran Rebecca Solnit, Judith Butler i Byung-Chul Han. L’últim, el filòsof coreà resident a Alemanya és el que ens ha de preocupar. Aquest filòsof pot ser un símptoma de com el CCCB compren la qüestió republicana.

Byung-Chul Han el pensador del cansament

Byung-Chul Han és un pensador conegut per la seva reivindicació de la fatiga com a mal dels nostres temps, alhora que la no-producció com a reivindicació social. És celebre el seu La societat del cansament, 2012. El filòsof és conegut en els cercles de la Fabra i Coats i l’esquerra artística barcelonina. Màrius Carol va arribar a adoptar les seves tesis en una editorial de La Vanguardia el 2016: No és la posició social, ni són els diners, ni els privilegis, ni les distincions, ni la celebritat… El més valuós bé del que disposa l’ésser humà és el temps.

Byung-Chul Han basa el seu discurs en la definició de la nostra societat com la societat del rendiment. En la que som valorats per allò que produïm. La no-producció per tan és un element revolucionari. En la seva tesi, la societat actual està marcada per l’autoexplotació, la sobreabundacia: La sobreabundancia de positividad, paradójicamente, genera cansancio, el cansancio de ser uno mismo, de autoobligarse a rendir igual o cada vez más, de vivir la ilusión de “pensar que cuanto más activo uno se vuelva, más libre se es”. L’acció contraria llavors, és la inspiració de l’avorriment, el fet d’escoltar etc. Per sostenir les seves tesis, es recolza en autors clàssics que cita i posa a favor seu. Sense en cap moment respectar l’autonomia dels mateixos autors. No investiga els fets, analitza que s’ha dit sobre les seves tesis i les justifica, com explica Ernesto Castro.

Un filòsof adorat per artistes i crítics

Aquest discurs, altament influent en certes faccions del nostre país, però, queda en evidencia davant dels esdeveniments dels últims mesos a Catalunya. Si ve és cert que el cansament capitalista, fruit de la contradicció treball-capital, produeix un cansament existencial en l’obrer. El pensament de Byung-Chul Han fàcilment convida a la inacció política.

A La societat del cansament de Byung-Chul Han trobem la frase “I would prefer do not” com a consigna dels nostres temps. Cantada per Herman Melville a Bartleby. En aquest sentit el discurs polític de Jordi Amat al seu La confabulación de los irresponsables, seria un exemple de l’aplicació pràctica de la frase. Hi ha una situació política estable, la qual és desequilibrada per una facció política que vol avançar / conquerir llibertat. En ser una situació que en última instància provoca una auto explotació considerable, provoca el posicionament davant d’uns fets justos o injustos. Manifestacions, possibles detencions, debat col·lectiu, acció en hores intempestives, etc. Davant d’aquesta situació un part del món cultural fa seva la frase de Melville: “I would prefer do not”. No imagina un futur nou, intenta com sigui tornar al punt on poden continuar fatigats pel sistema. No creuen que sigui possible un “novus ordus seclorum”

Una filosofia contra qualsevol canvi

Dos milions de catalans o més volen sortir del sistema en el qual viuen i fer realitat la República catalana. El CCCB potser hauria d’imaginar públicament quelcom nou. Hauria de basar els seus esforços en el “novus ordo seclorum” de lluita contra la tirania, base irrefutable del moviment republicà. Alhora que convertir els nostres problemes en problemes globals. La tirania no és un problema català. Turquia, Polònia, Àustria, els EUA, com una taca la tirania s’escampa per tot el món occidental. Un món democràtic unit des de 1945 en la lluita contra la tirania.

Byung-Chul Han és un filòsof autor de best-sellers filosòfics. La seva insistència en l’home víctima d’unes circumstàncies superiors (i aparentment sense solució), atrapat per un sistema que ja no només l’explota sinó que el fa autoexplotar-se. El seu tarannà romàntic, alhora que inconclús; és incapaç de passar les seves paraules a qualsevol acció concreta, el fa un filòsof perfecte per una gran part dels pensadors catalans. En la seva figura poden veure l’exemple d’un pensador, que en un món que demana acció, escriu sense mullar-se desitjant tornant a un moment més plàcid de la història. Tot això sense deixar de criticar el sistema capitalista.

El CCCB ha de tenir la missió de ser una porta a la reflexió i pensament global. Així ho demostra la seva bona tasca d’itinerància d’exposicions i programació de debats. Ara però, en el context en el qual vivim l’elecció de Byung-Chul Han com a gran ponent internacional acaba sent una justificació política per una part de la nostra societat. Alhora que alimenta un debat que erròniament es concentra en les anècdotes i no afronta la tensió entre llibertat i tirania amb la profunditat que s’hauria de fer. Per últim; el forà veurà tot el que passarà els pròxims mesos i pensarà. Al mig d’una revolta republicana i antifeixista; per què el CCCB porta un filòsof romàntic, amant de la inacció i incapaç de transmutar les seves idees en res concret? Tan perduts estan?