La presidenta del Parlament, Carme Forcadell; el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el vicepresident Oriol Junqueras / Núria Julià
La presidenta del Parlament, Carme Forcadell; el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el vicepresident Oriol Junqueras / Núria Julià

Any nou, discurs vell. La victòria de l’independentisme el 21-D ha deixat en escac el relat unionista. Després d’una cita electoral curosament preparada per guanyar, les forces en pro del règim del 78 han topat amb la realitat incòmoda d’un Parlament que reedita la majoria absoluta independentista.

L’escenari no pot ser més pesat, ni la repressió de l’1-O, l’empresonament i l’exili de líders polítics, un pressupost de més de sis milions d’euros i el favor dels espais mediàtics han aconseguit torçar l’independentisme. Les urnes són el millor escenari per les forces de la República catalana, més de dos milions de vots ho certifiquen.

El problema al qual ara ha de fer front l’unionisme és al seu propi relat, el mateix que durant la nit electoral va alimentar que Inés Arrimadas havia guanyat les eleccions. El que va sustentar el president del Gobierno, Mariano Rajoy, quan va negar-se a acceptar una reunió amb el president legítim, Carles Puigdemont, perquè només parlaria amb qui pugui formar govern: “Amb qui hauria de seure és amb qui ha guanyat les eleccions, que és la senyora Arrimadas”. El problema és d’unes dimensions considerables, més o menys el mateix que es va trobar el diari El País quan no va poder aportar proves a la teoria de la ingerència russa al parlament britànic.

Aquest atzucac en el qual es troba l’unionisme ha propiciat que es recuperi el vell eslògan del “divide y vencerás” que va fracassar durant el govern de Mas, amb el suport de Junqueras, en part gràcies a la generositat dels republicans, i que ara torna amb el líder d’ERC empresonat -potser alliberat dijous- i el president legítim de la Generalitat, Carles Puigdemont. L’objectiu és distingir els sacrificis de les dues parts, mentre un és a la presó, l’altra és a Brussel·les celebrant les festes de Nadal. Mentre ERC sempre ha estat independentista, el món convergent evoluciona amb diferents noms per aguantar la cadira. Teories supèrflues que només volen alimentar la divisió en les bases i la direcció independentista.

No caure en la trampa

Ahir mateix el diari ABC va publicar una fotografia del president celebrant el cap d’any. Com informa l’editor del directe!cat, Joan Puig, aquesta instantània fou interceptada d’una conversa privada entre un dels assistents i un familiar. El modus operandi és prou explícit per a entendre la necessitat que l’independentisme posi per davant la unitat i la cohesió davant les teories interessades.

El moviment per la República catalana és on és per la generositat de totes les parts i el clam per la unitat de la base independentista. La victòria electoral del 21-D determina molt clarament que aquests ingredients són els que han fet possible que avui la República sigui més a prop que ahir. Persistir en ells i no defallir és la fórmula per mantenir el capital popular del futur Estat català.