Anna Dot, una exposició en bucle a ADN Platform

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

Tanqueu els ulls, és dissabte. Imagineu el carrer Enric Granados. Just abans de la cantonada amb el carrer València visualitzeu una petita multitud. Vesteixen bé. Somriuen. Podem apreciar a Yamandú Canosa o na Gisela Chillida. Entrem a la Galeria ADN i els visitants ens abracen amb les seves esquenes. També ho fa un jardí vertical que forma part de l’exposició Who Wants to Be an Impatient Gardener? De Pep Vidal.

Una festa amb art a Sant Cugat

Les inauguracions poden ser tedioses, però la Galeria ADN al llarg dels anys ha anat construint una petita comunitat al voltant dels viatges en autobús que organitza fins a Sant Cugat, on tenen la seva segona seu: ADN Platform. Durant el trajecte hem escoltat la veu d’Anna Dot, una veu que sembla trencar-se i desapareix, per renéixer. Aquesta performance juga amb la combinatòria, amb la idea de dos autobusos emmirallats. També ho fa després en una pausa intermèdia en un descampat de Sant Cugat. Allà trobem a tres camperols que descansen (entre ells hi ha l’acadèmic Pablo Santaolalla). Ells saben que la torre de Babel serà un fracàs. Són una prefiguració del motlle de sorra que s’autodestrueix. No fan absolutament res i qui els mira, s’incomoda. Si els “actors” no són la performance, el públic l’és. I ningú vol ser posat en evidència. Arribem a ADN Platfom. Cambrers de vestit negre traginen safates de menjar que són assaltades. Música electrònica sona en l’ambient.

S’inauguren tres exposicions, Exhibition de Guillaume Bijl; From Nothing to Void de Pep Vidal. Anna Dot té la seva obra en l’últim pis de la nau. Hem de pujar unes escales, i ens trobem les diferents obres que conformen la mostra. Totes elles són rastres de l’obra magna: La torre de Babel de Brueghel el vell. Una gran taula de sorra cinètica presideix l’espai.

Vista de l'exposició "I felt like I had myself walked into a visualization"
Vista de l’exposició “I felt like I had myself walked into a visualization”

Anna Dot davant la seva obra al C-3 Bar

Obrim els ulls i és dimarts. Parlo amb Anna Dot, el dissabte 25 a ADN Platform va inaugurar I felt like I had myself walked into a visualization comissariada per Francesco Giaveri. Imaginem una figura nívia. El cabell ros i llarg suaument lligat en ell mateix. Veu aigua amb gas. La meva mirada la fa presidir el C-3 Bar del CCCB. Actua calmadament, juga amb l’esfera blanca del seu rellotge.

La seva obra és filla de l’art conceptual. Però existeix en un bucle. Està entortolligada en ella mateixa. Dot crea un art que comença amb una història. Llavors imagina la posada en escena de la història. És el cas de l’exposició que ens ocupa d’Anna Dot. Ella sap que abans de la torre de Babel tothom s’entenia. Hi ha algú que sap el que passarà. Hi ha un moment fantasmal. Anna Dot recrea aquest moments. Així a ADN Platform podem jugar amb sorra cinètica per construir i destruir la torre de Babel, podem recrear un moment que és el títol de l’exposició. Podem ser el nostre propi bucle.

Anna Dot és una promesa de l’art català conceptual. Nascuda el 1991 a Vic, la seva vida acadèmica s’entrecreua amb l’art, graduada en Belles Arts ara es doctorant en traducció per la Universitat de Vic. Dot en certa manera representa a la joventut de l’art conceptual a Catalunya. Però també és un exemple del meta-art. Els paràmetres en els quals opera són els de l’amor incondicional cap al fet filosòfic, així com una tendència a expressar-se en el camp de les arts plàstiques. Només així s’entén perquè Dot utilitza els recursos de l’art per mostrar les seves idees.

El lev-motiv d’aquesta exposició no deixa de ser el fracàs del projecte universal modern. El projecte d’il·luminació de la humanitat que podem trobar en Amadeus Mozart a La Flauta Màgica, concretament al fragment; Bald Prang, Den Morgen zu verkünden. Però també en la mateixa idea de l’Esperanto. Com diu Francesco Giaveri, comissari de l’exposició: ¿Es posible un crecimiento continuo? ¿Para qué sirve? La proyección de esta ciega e infinita ambición conduce a visualizar la elevación de la torre mítica y su estrepitosa caída.

- Publicitat -
Performance prèvia a la inauguració
Performance prèvia a la inauguració

I felt like I had myself walked into a visualization, la conclusió d’una trajectòria

La trajectòria d’Anna Dot l’ha portat a fer aquesta exposició. Ho ha fet per dos motius. El primer és la tendència de l’artista en fer que l’estètica visual de l’obra s’identifiqui amb allò que és la mateixa obra. Així l’obra l’Infern és una fulla triangular que permet fer un con, reproduint així per activa i passiva l’infern de Dante. O Les pedres del camí, on el còdol és carregat simbòlicament dels significats que té, i s’explicita en aquest sentit. Com assevera Dot; “hi ha una estètica en les accions que vull mostrar” (l’acció és la mateixa estètica podríem afegir). Per això podem modelar una torre de Babel que s’autodestrueix. Per això té els seus referents en Italo Calvino o Jorge Luís Borges.

El segon fet és la confusió. La violència de la incomoditat. La seva tasca doctoral en traducció per la Universitat de Vic ho mostra. La performance prèvia a la inauguració, en la que els protagonistes no actuen i el públic resta impassible, ho confirma. Una tàctica futurista en la qual l’escenari possibilita el fet artístic. Així agafant-se a Samuel Beckett reprodueix l’espera i la incomoditat d’aquesta, com en la seva obra Goethe zum Vergnügen, nascuda de l’espera de l’artista en un cotxe a Colònia.

Tanco els ulls al ferrocarril de tornada a Barcelona. Lluny de l’small talk i d’ADN Platform. Els obro a l’entrevista que tinc amb Anna Dot al C-3 Bar del CCCB. I condemnats per la seva obra, parlo de les entrevistes que faig, despullem l’estructura que amaguen les paraules. Així, ja no estic al bar. Estic en una obra seva, i així I Felt Like I Had Myself Into a Visualization. A l’art ja li agraden aquestes situacions. A l’art li agrada ser com la realitat.

 

 

 

 

 

- Publicitat -

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca