Els tres sarcòfags de les monges de Sixena que es troben exposats al Museu de Lleida. Imatge del 8 de juliol de 2015 (ACN)

El juliol del 1936 diferents escamots de milicians van cremar el monestir de Sixena, el 1923 el monestir havia estat declarat Monument Nacional, cosa que el salvava de possibles compres. El monestir va ser greument danyat i Josep Gudiol va intervenir-hi per tal de salvar tot allò que pogués ser salvable. Com va passar en nombroses viles i ciutats la ràbia obrera va esclatar en una orgia de violència anticlerical. Les principals obres artístiques del monestir van ser traslladades a Barcelona per la seva restauració. “El vecindario no concedió importancia alguna a la destrucción de Sijena” escriu Julio Arribas Salaberri a Història de Sijena de (1975). Els frescos i una gran part de la obra van anar al MNAC. Durant el franquisme hi va haver petits intents per part del govern d’Aragó de tornar les obres a Sixena.

A partir dels anys vuitanta la Generalitat de Catalunya va comprar a diferents congregacions de monges obres per un valor de més de 40 milions de pessetes del moment (el 1989 una furgoneta nova valia menys d’un milió de pessetes). Eren obres originals de Sixena. Aquestes compres sempre han estat qüestionades i envoltades de polèmica. El 1998 es va començar a discutir-se en el jutjats. El 2015 el Jutjat nº1 d’Osca va fallar donant la raó al govern d’Aragó i va marcar la devolució de diferents obres, la seva compra va ser declarada il·legal. En l’embarbussament d’aquest cas, la Generalitat ha al·legat la falta de seguretat de conservació de les obres per evitar d’entregar-les al Govern d’Aragó.

Una polèmica construïda a partir de tòpics

Des d’un primer moment veiem com diferents diaris espanyols mostren l’enfrontament com una qüestió de Catalunya versus Espanya. S’erigeix una versió de la història en que Josep Gudiol “arquitecto, historiador, restaurador y marchante de arte nacido en Vich, sabe lo que eso significa. Sabe que el de Sijena no es un monasterio más” així descriu a El Mundo el 2016. D’aquestes paraules es deriven tots els tòpics sobre els catalans. Aquest enfrontament continua a El País: “Sixena ha sido tomada por los independentistas como una afrenta a la identidad de Cataluña y utilizada para cuestionar la aplicación del artículo 155 por parte del Gobierno.” Seguint aquest relat es vincula la crema del monestir a les milícies catalanes i a Gudiol actuant com un lladre que aprofita la situació per mal comprar els frescos.

Tal com ha demostrat Albert Velasco (conservador del Museu de Lleida), la crema del monestir va tenir més a veure amb la solució en el poble dels conflictes creats per la revolució del 1934 que per “la invasió” de milícies catalanes. Aquesta història ens recorda la identificació dels catalans com a jueus, que tenen poder, roben i són tan avars que no volen tornar-ho, l’antisemitisme fa acte de presencia. Només així s’entén que les autoritats aragoneses reclamin les obres encara que a Sixena no tinguin les mínimes condicions de conservació. En aquest relat es posa en dubte fins i tot la compra dels béns, com s’hi haguessin estat comprades amb nocturnitat i traïdoria. L’Assemblea de treballadores i treballadors per a la Defensa de les Institucions Catalanes les va publicar a Twitter.

Les obres de Sixena són en un país estranger?

En un segon lloc no podem deixar d’entendre aquesta polèmica sense veure que les autoritats Aragoneses veuen a Catalunya com un país estranger. Com si les obres s’haguessin espoliat com els anglesos van fer a Egipte, obliden que les mateixes obres només són a menys de tres hores en cotxe del seu lloc d’origen, en un museu on no es posa en qüestió el seu origen i estan ben custodiades. Del mateix monestir hi ha obres a Madrid i a Toledo. En qualsevol país, la distribució de les obres d’art d’un mateix territori, obeeix a lleis que van més enllà del sentiment de pertinença al seu lloc d’origen. Cal que el conjunt dels ciutadans del país o l’estat hi tinguin accés.

Aquestes afirmacions sempre han d’anar acompanyades de la lògica i d’altres factors, com els recursos de les institucions per la seva conservació, assegurances, capacitat de gestió. I entendre que una peça d’art en un territori pot alterar la seva econòmica. Per exemple, si el Museu Dalí de Figueres es traslladés a… Jaca, evidentment Figueres tindria menys turistes.

Aquest dilluns, si no hi ha novetats, la Guàrdia Civil té l’ordre de lliurar 44 obres de Sixena del Museu de Lleida al Govern d’Aragó, aquest dilluns. Menéndez de Vigo ha cregut oportú que els advocats de la Generalitat no presentin recursos a les autoritats pertinents. El retorn o no d’aquestes obres hauria de ser una decisió filla d’una política cultural acordada que benefici totes les parts. El govern central, ara també de Catalunya, ha resolt tota aquesta qüestió comprant el relat creat que analitzàvem i no intentant fent una política que entengui a Catalunya com una part més del seu territori.

COMPARTIR