Alfred Bosch: “Si BeC es converteix en un govern coherent amb la ciutat parlarem de governavilitat i estabilitat”

Amb l’equador de la legislatura superat, el govern municipal de l’alcaldessa Colau enceta la recta final en minoria. El trencament amb el PSC de Jaume Collboni obre un espai perquè les forces independentistes facin un pas endavant i guanyin pes en les decisions de la capital de Catalunya.

Superada més de la meitat de la legislatura, fins a quin punt la gestió de la política municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya ha anat condicionada per la política nacional?

Aquí sempre parlem de Barcelona, però per la seva dimensió que té com a capital de Catalunya és evident que no parlem d’ella com si fos una illa on no hi passa res. Teníem un govern municipal que per a nosaltres és una contradicció profunda pel fet que va col·laborar amb la repressió contra ciutadans de Barcelona. L’1 d’octubre van atacar 28 col·legis electorals, i ho varen fer mitjançant una operació d’atac deliberada i planificada contra civils desarmats que va provocar 300 ferits. És una lectura municipal, s’entén que aquesta gent porti el govern de la ciutat? I que Barcelona en Comú no trenqui amb els qui han avalat, aprovat i aplaudit el 155? S’entén que la ciutat pateixi els efectes d’aquest article? Que no queda en qüestió tot allò que relaciona la ciutat amb el Govern de la Generalitat com el consorci de salut, d’educació, serveis socials, l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM), el pacte per la Model, la línia L9…? Tot queda en entredit perquè el Govern ha estat cessat.

- Publicitat -

No s’entén que hi hagi un govern que ha participat activament en tot això. Recordo que teníem a la Meritxell Batet, secretaria d’impuls federal que estava redactant l’aplicació del 155 a sis mans amb el PP i C’s. Que no vinguin amb històries, van col·laborar per dissenyar i aplicar. Una gent que vota a favor del decret de la fuga d’empreses de Barcelona i és a càrrec de la promoció de Barcelona és una contradicció tan gran! No pots tenir algú que treballa per la promoció de la ciutat i, a la vegada, forma part activa de la fuga d’empreses. Això no ho entenem.

La confrontació amb el PSC és evident, la qüestió és si la política municipal ha anat a remolc de la nacional en el sentit que des de l’independentisme es volia que l’Ajuntament de Barcelona no s’oposes clarament en qüestions com el referèndum de l’1-O.

No. Tornem a parlar del 155? Nosaltres sempre parlem de l’impacte que això té sobre la ciutat, i és una contradicció tenir un govern on una part d’ell estava format per qui està implicat amb això.

Alfred Bosch amb en Joan Solé / Marina Bou
Alfred Bosch amb en Joan Solé / Marina Bou

Ara el govern municipal el queda amb 11 regidors. Vostès han estat al seu costat en qüestions com la investidura, els pressupostos i les ordenances fiscals del 2016 o el Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT).

Els vam votar perquè van guanyar les eleccions, també vam votar Trias en el seu moment. Colau prometia una sèrie de coses en les quals hi estàvem d’acord, com resoldre el problema de l’habitatge o canviar el model turístic que entenem que no és sostenible. Ho fem, votem, però què ha passat? Que va ser un vot de confiança que, amb el pas del temps, hem vist que no avança, no canvia i estableix una aliança amb l’establishment de la ciutat, perquè no hi ha més establishment que el PSC. Han governat 34 anys, si sumem els dos que han estat amb BeC.

És el de sempre, per fer el de sempre amb els de sempre però en clau barcelonina, l’establishment de sempre de Barcelona no és el mateix que el de Catalunya o Espanya. Sempre parlem amb clau barcelonina. Hi ha gent interessada a dir que a nosaltres només ens interessa la independència. Som independentistes, però ens centrem en la ciutat i tot el que fem és en clau de la ciutat. Ho podem explicar molts cops, però només ens veuen amb la paraula ‘independència’ al front.

Cau el PSC i entra en escena ERC i el PDeCAT per oferir un “acord de país” en pro de l’estabilitat.

I ho hem fet amb el coneixement de l’impacte que pot tenir el 155 sobre Barcelona, és una oferta en clau barcelonina. Entenem que aquest govern al costat de l’establishment és un fet contradictori, si trenquen amb ells i es converteixen en el govern coherent que necessita la ciutat nosaltres allargarem la mà i ens oferirem per parlar de governabilitat i estabilitat.

“Si BeC es converteix en un govern coherent amb la ciutat, allargarem la mà i ens oferirem per parlar de governabilitat i estabilitat”

Hi ha hagut alguna resposta?

Li he dit a l’Ada Colau de trobar-nos, encara no ho hem aconseguit i va passant el temps. Han passat deu dies i de moment encara no ha trucat, li vaig dir “convoca’m, truca’m a l’hora que tu diguis i vindré i en parlem”, però encara no s’ha produït res més que un primer contacte amb els regidors. Però, insisteixo, és parlar d’allò que fa funcionar una ciutat. Volem que l’any i mig que queda de legislatura la ciutat tingui totes les coses bàsiques que necessita. Una altra cosa és que ells tinguin els seus càlculs, nosaltres només garantim estabilitat política per les coses bàsiques.

Els pressupostos del 2018 ja han superat el primer tràmit de la Comissió d’Economia i Hisenda, hi ha converses per arribar a un primer gran acord?

La bona disposició hi és. Entenem el pas difícil que han fet trencant amb el PSC, i no volem que la ciutat pateixi. Ara bé, això no és un xec en blanc. El que veiem ara amb els pressupostos és que hi ha poca inversió, la recaptació i les aportacions de l’Estat augmenten però no hi ha més despesa social. Per exemple, la partida d’habitatge, escoles i funcions socials no augmenta, sinó que disminueix… Bé, asseguem-nos i parlem de les coses que no entenem. Posarem les nostres condicions, perquè tenim un projecte de ciutat, i mirem si ens posem d’acord. Ara, si es pensen que pel fet de deixar el PSC, ERC i el PDeCAT ho votaran tot… El PDeCAT no ho sé, però nosaltres no.

Alfred Bosch amb en Joan Solé / Marina Bou
Alfred Bosch amb en Joan Solé / Marina Bou

Creix el preu del metre quadrat en el lloguer d’habitatges, les famílies destinen quasi el 45% dels ingressos a pagar el lloguer, els joves anem sentint com la ciutat ens expulsa -el 80% dels joves menors de 30 anys encara viuen amb els seus pares- . Des de l’ajuntament es pot canviar aquesta dinàmica?

Segons l’Ada Colau d’abans de les eleccions del 2015 l’alcalde ho podia resoldre amb una vareta. Segons l’Ada Colau d’ara, això és molt difícil.

Segons Alfred Bosch?

Es pot fer molt més que el pla d’habitatge que va aprovar l’ajuntament amb els vots de C’s i PDeCAT. Pensem que es podria dedicar una quarta part de les inversions en aquesta qüestió, o, si no, invertir la meitat del superàvit. Hem tingut dos superàvits seguits de 100M€ anuals, i això és perquè el consistori no ha planificat prou bé les entrades i les sortides. Que això passa un any, val. Quan passa dos, home, que es posin a fer números. Aquest any esperem que no sigui tan elevat, no entenem que els diners es quedin al calaix o serveixin per pagar als bancs quan el problema de l’habitatge és el problema principal de la ciutat.

“No entenem que el superàvit es quedi al calaix o serveixi per pagar als bancs quan el problema de l’habitatge és el problema principal de la ciutat”

En la progressió que tenim, els lloguers nous al final del mandat Colau hauran augmentat més que en tota la història de la ciutat. I serà el mandat de l’Ada Colau que va prometre que resoldria el problema de l’habitatge. Si això és el que passa, s’ha de saber que la promesa que es va fer no s’està complint.

Què cal fer?

Les promeses són molt fàcils de fer, a partir d’ara fem política d’una altra manera. No prometem més enllà del que podem fer. Si no es pot complir, no s’ha de prometre.

I com es pot complir?

Creiem que es pot fer més, no amb la vareta màgica que tot ho resol, sinó destinar una part important del superàvit a prioritzar les inversions en habitatge, arribar a un acord amb els privats, crear zones de tempteig i retracte per evitar pelotazos en segons quines zones com a Ciutat Vella, amenaçada per l’especulació. D’aquesta manera pots empatar ofertes i comprar l’immoble. No ho faràs a tots per les arques, però pots fer operacions selectives que són sensibles al teixit social.

El turisme és el problema més greu de la ciutat segons l’últim baròmetre municipal, es manté la turismefòbia?

Hi ha dues coses que fan canviar l’actitud cada vegada més hostil contra el turisme, el primer és l’atemptat del 17 d’agost on els turistes són les víctimes que més van rebre de llarg. Era gent que ramblejava. Tenir turismefòbia cap a gent que va morir… Ho sento, no ho accepto, no ho puc acceptar. Són gent que comparteix la ciutat amb tu amb els avantatges i els riscos que té. Hem de fer un esforç per desviar la turismefòbia de les persones i veure que tenim un model econòmic que ens perjudica com a veïns, però també ho fa contra els visitants que es veuen sotmesos a un turisme barat on els sous que treballen en el sector són baixos, la qualitat és baixa… El que s’anomena turisme de borratxera on prima la quantitat per sobre de la qualitat. Hem de dirigir l’economia de la ciutat a un model de turisme de qualitat, cultural, familiar i tranquil.

“Tenir fòbia als hotels d’alta graduació i permetre la il·legalitat dels pisos turístics va en contra del model que defensem”

Per exemple, té sentit aquesta oposició a l’Hermitage de Barcelona? No, perquè pot atraure visitants que ara no venen que tenen més interès cultural i sensibilitat. Tenir fòbia als hotels d’alta graduació i permetre la il·legalitat dels pisos turístics va en contra del model que defensem, perquè amb pisos turístics il·legals permets una activitat en negre, sobreexplotació, evadeix impostos i abona una activitat que maleja la ciutat. En canvi els hotels són controlables, no seran il·legals. Deixa’t estar dels tòpics que els hotels de luxe són només pels rics, i que no vols que vinguin els rics… Què vol dir que no vols que vinguin? Si Barcelona té un valor com Londres, París i Roma es traduirà en preus. Qui no vulgui pagar tant anirà a la perifèria, es dosificaran els viatges. Atrauràs un turisme més selectiu, vindran a Barcelona a donar rendiment als seus estalvis. Això, des d’un punt de vista d’esquerres, és molt defensable i no entenc per què hi ha gent que no ho entén. Un hotel de categoria dóna millors salaris i condicions de treball que un pis turístic il·legal. La prioritat és anar cap a un turisme de qualitat i selectiu.

La situació de Transports Metropolitans de Barcelona tampoc és per tirar coets. Com es pot fer front al deute de 546M€ refinançat amb un crèdit de 472M€ a pagar en el període 2014-2031 sense apujar el preu dels bitllets?

Hi ha dues coses que ho han dificultat, primer el populisme “panem et circenses” de bitllets barats, recordo que hi ha hagut campanyes que ho deien. Després hi ha poca intel·ligència tarifària, quan s’acabi implementant la T-Mobilitat a l’estil de l’Oyster Card de Londres tot això es podrà resoldre millor. Per posar un exemple, els transports públics porten molta càrrega turística i caldria que aquests que fan un ús esporàdic de la ciutat tinguin un preu més elevat que respongui al preu real, d’aquesta manera es compensa als ciutadans que són usuaris freqüents. Aquells que van a treballar o a l’escola cada dia tindrien una compensació.

A part, estem molt preocupats per l’opacitat i la mala gestió, no oblidem la vaga de 14 jornades al Metro. Això no és una gestió modèlica, agreujada per l’opacitat dels salaris: no sabem qui cobra, per què ho cobra i per què estan fora de conveni. No hi ha manera de resoldre aquesta qüestió.

Pla de les mans de l'Alfred Bosch / Marina Bou
Pla de les mans de l’Alfred Bosch / Marina Bou

Què passa amb les obres de les Glòries?

És mala gestió, l’Ajuntament de Barcelona perpetua un fangar.

Un fangar que ve de l’adjudicació de l’etapa Trias?

No, el problema és de mala execució. Hi ha hagut retards, sorpreses inesperades com el túnel d’Adif que no aguanta, el pas d’unes conduccions…, en l’adjudicació no hi ha cap sospita, causa ni acusació, el que hi ha és l’adjudicació d’una obra que comença a executar-se en el mandat Colau. El control i el seguiment ja és del mandat Colau, si diuen que no s’ha fet bé doncs alguna responsabilitat deuen tenir, i si no s’ha fet bé vés als jutjats i que paguin els endarreriments amb les clàusules a la mà.

Per cert, sobre les clàusules de contractació, s’haurien de fer perquè beneficiïn a la ciutat i els treballadors. Per exemple, que els treballadors tinguin un sou digne o que les empreses contractades siguin de quilòmetre zero… Clàusules que evitin, per exemple, que hi hagi subcontractacions on l’empresa adjudicada delegui en segones i terceres parts feina que, després, no paga quan toca els serveis que ha contractat.

S’ha optat per rescindir…

Una rescissió el que provoca és un endarreriment brutal, tornes a començar tot el procés. Ja va amb quatre anys retard. Per algú que aspira a governar aquesta ciutat com nosaltres això és desesperant perquè hi ha la sensació que et trobaràs amb un bunyol, amb una gestió que es podria haver fet millor com ho van fer amb Foment de Construccions i Contractes (FCC) i el contracte de la neteja, que es va descobrir que hi havia fraus amb el material de reciclatge i que no van contractar la gent que tocava segons el contracte. L’ajuntament va decidir querellar-se, que és el que toca. El que ha fet és querellar-se. És el que toca, perquè si rescindeixes, és possible que la ciutat s’hagués quedat sense servei de neteja, i això hauria provocat muntanyes d’escombraries als carrers. En aquest cas es va fer bé, però a les Glòries hi ha un disbarat que és menys visible però és un fangar.

“És surrealista dir que és culpa dels independentistes que Barcelona no sigui la seu de l’Agència Europea del Medicament”

Qui és el responsable que Barcelona hagi perdut l’Agència Europea de Medicaments?

Qui presentava i feia el seguiment de la candidatura era el govern espanyol, i qui anava a les reunions per convèncer que Barcelona era la millor candidata era Rajoy. Ara resulta que és per culpa dels independentistes? D’un govern català que no existeix, que és a l’exili? És surrealista. Després hi ha l’alcaldessa, la màxima representació de la ciutat, que tampoc resulta tenir cap responsabilitat quan ha fet fora qui portava el tema de l’agència que era en Jaume Collboni una setmana abans de la decisió. I aquí no hi ha responsabilitats? Caldria ser equànimes amb els judicis.

- Publicitat -

Dona suport al periodisme honest

Som la capçalera que dona oportunitats als joves del món cultural i periodístic que les busquen. Som la revista que no amaga la seva ideologia a l'hora d'interpretar l'actualitat.

Breus

La Guardia Civil “reflexionarà” després de l’absolució de Trapero

La delegada del Govern central a Catalunya, Teresa Cunillera, ha assegurat que la Guàrdia Civil "farà les seves reflexions internes" després de la sentència...

Millo acusa Trapero de ser un giracamises

El delegat del govern espanyol a Catalunya durant l'1-O, Enric Millo, ha considerat després de l'absolució del major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, que...

L’Audiència Nacional assegura que els Mossos no van col·laborar amb l’1-O “ni per omissió”

La sentència que absol el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, la intendent Teresa Laplana i els dos exalts càrrecs de la Conselleria d'Interior...

La Cambra anuncia que l'”escenari més negatiu es confirma”

La Cambra de Comerç de Barcelona ha actualitzat a la baixa les previsions econòmiques després de l'inici de la segona onada i les restriccions...

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca