Maria Rovira: “Els comuns han de ser valents i no tenir por a l’opinió pública”

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

Maria Rovira és dona i jove. Com jo. Com moltes. Reconeix que per això, ha hagut d’esforçar-se més per fer-se valdre com a subjecte polític dins l’Ajuntament, on és la número dos per la CUP. Em rep al despatx del partit al consistori. Parlem de política municipal, de feminisme, de les eleccions “il·legítimes” i del seu pas endavant cap a la política nacional, on és presenta número 8 per Barcelona.

Com afronta la CUP el nou escenari a l’Ajuntament després de la ruptura de Colau amb el PSC?

Tornem a l’escenari d’abans del pacte, quan BComú governava en solitari. Ara té l’oportunitat de tornar a posar el seu programa per davant, intentar ser valent i executar polítiques on la construcció de sobiranies i els serveis fonamentals estiguin al centre de l’agenda política. Amb BComú teníem un programa bastant compartit, pel que fa al model de ciutat, però l’entrada del PSC, amb el seu programa neoliberal, va generar discrepàncies. Ara continuarem aquesta pressió perquè BComú acompleixi el seu programa.

Teniu intenció, doncs, de fer un apropament?

La intenció sempre ha estat. Tindrem la mà estesa en qualsevol política rupturista. Hi ha moltes qüestions de programa que compartim, però durant aquests dos anys i mig no s’ha fet cap. És necessari executar polítiques concretes on els pressupostos siguin en clau de gènere i participatius en els diferents districtes i barris.

“Tindrem la mà estesa en qualsevol política rupturistaHi ha moltes qüestions de programa que compartim, però durant aquests dos anys i mig no s’ha fet cap”


Precisament, els pressupostos del 2018 han superat el primer tràmit…

- Publicitat -

Sí. Nosaltres vam votar en contra perquè formen part d’un govern que no existeix. El més lògic i coherent era retirar-los i fer uns altres on s’asseguessin a negociar les propostes. No es van voler negociar aquests pressupostos. És el mateix que l’any anterior i això, ens fa veure, que BComú i PSC no s’allunyen tant.

Quines són les prioritats de la CUP a l’Ajuntament?

En primer lloc, el decreixement turístic, que s’ha d’abordar des de tots els àmbits. En segon lloc, la precarietat laboral. Hem de ser molt exigents amb l’empresa privada però l’Ajuntament ha de poder garantir la qualitat de llocs de feina i això passa per la municipalització dels serveis bàsics i el control directe de les condicions laborals, que ara no existeix. Per últim i relacionat, fer-ho des d’una perspectiva de gènere, ja que els sectors d’atenció a les persones, on la majoria de treballadores són dones, és on hi ha major precarietat laboral. Per tant, garantir els serveis públics, equitatius, universals i les condicions laborals. I que usuaris, persones treballadores i administració construeixin conjuntament aquest servei.

Pel que fa al decreixement turístic que apuntes, quines accions concretes proposeu?

Tancar tots els pisos turístics sense excepcions, prohibir l’arribada de creuers a Barcelona, municipalitzar els hotels i redistribuir els guanys per pal·liar les conseqüències externes derivades del turisme. Tanmateix, fer una planificació del turisme des de l’Administració, parar la construcció de nous hotels i controlar les condicions laborals, sobretot, en el sector de la restauració.

“Tancar tots els pisos turístics sense excepcions, prohibir l’arribada de creuers a Barcelona, municipalitzar els hotels”


En aquestes darreres setmanes, s’han produït molts atacs de grups radicals a la ciutat. Que proposa la CUP per reduir les agressions de l’extrema dreta?

A les organitzacions d’extrema dreta, no se’ls ha de donar permisos d’ocupació de la via pública. No se’ls ha de permetre que vinguin a increpar-nos, i en aquest sentit, entenem que els cossos de seguretat s’haurien de posar al costat dels antifeixistes. I en cas d’agressions, s’ha de practicar l’autodefensa antifeixista que està en tots els àmbits de la nostra acció política.

En què consisteix la defensa antifeixista?

Són tots els mecanismes d’organització popular per tal de confrontar directament aquestes persones.

Quines mesures de gènere implementaria la CUP a Barcelona?

D’una banda, és important tenir un pressupost en perspectiva de gènere i en base això, elaborar mesures estructurals. En primer lloc, s’ha de municipalitzar els serveis d’atenció a les persones per garantir les condicions laborals de les treballadores, majoria dones. Amb això, poses al centre la reproducció de la vida i les cures en comptes dels interessos econòmics. En segon lloc, ampliar els serveis que estan dins el circuit de violència masclista com el servei d’atenció a les dones o els centres d’acollida d’urgència o a llarg termini. La majoria estan externalitats i hi ha una notable falta de coordinació. Haurien d’estar sota el mateix paraigües. Per últim, fer un treball en comunitat i parlar amb les supervivents de violència masclista o amb les escoles per aconseguir un sistema més integrat.

“Ampliar els serveis que estan dins el circuit de violència masclista com el servei d’atenció a les dones o els centres d’acollida d’urgència o a llarg termini”


El govern d’Ada Colau ha fet prou per a la igualtat?

Crec que no. Crec que de cara en fora, comunicativament, ho venen molt bé però després vas a buscar i no hi ha res. Fan una gran campanya de denúncia a les agressions masclistes al carrer però on van les dones després? Tot es queda com a mitges. Això acaba sent contraproduent perquè si denuncies i l’administració no et pot respondre, no tornaràs a denunciar mai més. Tanmateix, fan un gran pla de participació contra la feminització de la pobresa però no hi ha cap servei. No es ve aquí a fer campanyes comunicatives i que tot sigui fàcil. Es ve a generar algun canvi que perduri i si es municipalitza un servei, això perdurarà per molts anys.

I la creació de la Regidoria de Feminisme i LGTBI no és un primer pas?

Sí, però es queda com a mitges. Ha de ser transversal. S’ha d’abordar des de la perspectiva de salut, d’habitatge, etc. Però hi ha molta resistència dins l’Ajuntament i els mateixos treballadors. Potser la missió que tenia Colau era fer aquest canvi a la casa i que perdurés i no fer tanta política comunicativa.

A part de participar activament en espais feministes, també ho fas en espais joves. Quina relació ha de tenir el consistori amb les associacions juvenils?

És important considerar, primer de tot, les joves com un subjecte polític que pot decidir. A partir d’aquí, s’ha de treballar conjuntament amb tot el teixit associatiu i fer que les seves decisions siguin vinculants. Ara, a l’hora d’elaborar plans, només està inclòs el Consell Nacional de Joventut. Hi ha moltes mancances.

Un dels eixos vertebradors de la CUP és el municipalisme. Hi ha una interacció real amb la ciutadania?

El municipalisme l’entenem com la xarxa més propera que un té per fer política en majúscules, és a dir, qualsevol acció que tu facis per transformar el teu voltant. Formem part d’un moviment que vol generar consciència perquè la gent pugui participar i decidir el seu futur de manera directa i sigui un agent potencial de transformació en si mateix. És molt costós perquè el model capitalista i patriarcal on vivim no està organitzat perquè això sigui així. I sabem que moltes vegades es generen barreres invisibles que fa que la mateixa manera de participar (horaris de reunions, democratització de la informació) ens allunya de la gent. Això ens fa ser crítics amb nosaltres mateixes i revisar-nos constantment per buscar noves formes perquè la gent pugui intervenir.

“Moltes vegades es generen barreres invisibles que fa que la mateixa manera de participar (horaris de reunions, democratització de la informació) ens allunya de la gent”


Tot això que proposeu, és un canvi possible?

Jo crec que sí. És buscar els aliats que tu necessites, tant a dins com fora de l’Ajuntament. En comptes de posar les persones provinents de moviments socials a gestionar la institució, com ha fet Colau, els deixes al carrer perquè construeixin noves estructures que facin pressió perquè tu puguis tirar endavant certes propostes i aconseguir els suports a dins. Has de ser valent i no tenir por a l’opinió pública.

Quan vas entrar a l’Ajuntament vas dir que hauries de reivindicar-te com a subjecte polític propi i alhora dona, pel fet de ser jove i dona. Creus que ho has aconseguit?

No ho sé si ho he aconseguit. Tinc un nivell d’exigència més alt que el que poden tenir altres companyes. M’he esforçat. He sigut molt més conscient d’agafar temes i treballar-los molt, de tenir un discurs molt ferm perquè no em poguessin rebatre. Quan ens truquen per fer reunions, quedo en un pla secundari. “Aquest tema el porto jo”, he hagut de dir moltíssimes vegades. Has d’endurir el caràcter, cosa que no et ve de gust. Però si no et plantes, passen per sobre teu, i més a l’Ajuntament que és una institució jeràrquica i patriarcal.

Ets número 8 en la llista de la CUP a Barcelona. Que passarà si surts?

En aquell moment valoraré però anirem a defensar el projecte de la CUP Crida Constituent on calgui.

Va ser una decisió personal?

No. M’ho van proposar i vaig acceptar perquè hi ha una realitat dins la CUP i és que falten dones joves a primera línia.

Després del 21-D quin escenari contempla la CUP?

De moment, estem treballant quin programa farem i quins possibles escenaris ens trobarem. El que tenim clar és que nosaltres no anirem a gestionar l’autonomia. Aquestes eleccions són il·legítimes. Ens vam presentar perquè l’assemblea ho va decidir però essent molt crítics. Anirem a materialitzar aquesta república, a construir aquestes estructures que vindran del carrer. Només et puc dir aquestes dues coses.

Per últim, aquesta conversa ha tingut lloc en una república catalana o en una autonomia?

Ha tingut lloc en una república catalana intervinguda per un estat espanyol autoritari i feixista que vol que visquem en una autonomia.

“Anirem a materialitzar aquesta república, a construir aquestes estructures que vindran del carrer”

- Publicitat -

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca