Sense les cures, no hi ha revolució!

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

L’altre dia, un company i colega escrivia al seu mur del facebook una de les reflexions més necessàries que he llegit en molt de temps, un consell per aquells i aquelles que estem ocupant els carrers aquests dies. El missatge deia: cures, calma, mesura.

Sovint, en les organitzacions, els col·lectius, els partits polítics o en els grups d’activisme no es dóna espai per les cures, ja que la lluita social (o nacional) requereix molta acció, directa o indirecta i un ritme organitzatiu molt accelerat. És evident que la voràgine de l’actualitat política d’aquests dies ens porta a una tensió constant, a patir molts nervis i una barreja de sentiments que fa que en un mateix dia passem de la ràbia a l’esperança o totes dues coses alhora.

L’activisme va molt ràpid i l’esgotament físic, mental i emocional a aquestes alçades del procés és molt gran, l’activisme crema i cansa i nosaltres hem de ser conscients de fins a quin punt podem suportar-ho.

La militancia dels partits i la gent organitzada portem des de les Eleccions europees del 2014 enganxant campanya rera campanya, catalanes del 27S, dos campanyes a eleccions al Congrés i Senat i l’angoixant i il·lusionant 1 d’octubre. Però no siguem naifs, la situació política que vivim ara, amb presos polítics i mobilitzacions constants, és un dels períodes polítics més emocionants i esgotadors que segurament viurem mai. I a tot això ens espera una campanya electoral més, la del 21 de desembre: encartellades, repartiment d’octavetes, actes polítics, reunions fins les tantes, debats, etc. Sumat a les mobilitzacions de carrer que es preveuen i els actes de l’ANC, Omnium, Crida per la democràcia, CDRs i tota la resta.

Amb tot això cal que ens repetim i gravem a foc una idea bàsica: sense cures, no hi ha revolució. En aquests moments d’activisme polític intens les cures, els processos i les emocions acostumen a quedar en un segon pla i sovint invisibilitzades. Per això cal destacar com en CDR (Comitès de Defensa de la República) d’alguns pobles o barris amb presència d’activistes feministes s’està treballant la part vivencial a través de dinàmiques sobre gestió emocional, cures i expressió. I reclamar aquestes cures als espais que no hi són.

Quan dic que sense cures no hi ha revolució dic que totes i cadascuna de les persones que formem part de la societat civil organitzada necessitem tenir moments de pausa per desconnectar. Cap persona s’ha de sentir culpable si s’agafa una estona de pausa, fins i tot en algun moment que hi hagi una aturada o mobilització concreta. Cal que tothom es conscienciï que no és més vàlida ni important aquella persona que sempre hi és, perquè si s’està cansat o nerviós potser no aportarà res de positiu. Cal que ens mengem l’ego i que entenguem que no som imprescindibles. I que no és millor, ni més valent, ni més important aquella persona que hi és sempre, aquella persona que mai té por, que aixeca la veu més que ningú i et comenta que fa tres dies que no dorm perquè està donant-ho tot per Catalunya.

- Publicitat -

Que a cap company o companya li faci vergonya “saltar-se” una concentració per fer una pausa per tal de fer una cervesa amb els amics, descarregar adrenalina al gimnàs, sortir a donar una volta amb la bicicleta o quedar-se a casa mirant Netflix. Molts companys i companyes han passat els últims mesos per bronquitis, pulmonies, angines, atacs de nervis… tot per no voler admetre que no podien arribar a tot. Els estudiants que van ocupar l’edifici central de la Universitat de Barcelona no haurien aguantat sense crear torns per poder anar a descansar, a dutxar-se i desconnectar amb les persones que formen part de la seva xarxa de cures.

Recordem que sense aquest segon front revolucionari, format en la seva major part per les mares i les àvies, sense aquestes persones que estan en un segon pla, no seria possible fer tot el que estem fent. Comencem a ser conscients i reivindiquem que sense mares no hi ha revolució, però sobretot, ocupem l’espai que deixen perquè elles també surtin als carrers a lluitar pels seus drets civils.

Sense cures no hi ha revolució perquè sense plorar, abraçar-nos i cridar no podrem resistir. Sense cures no hi ha revolució perquè si no trobem espais per estar sols o per trobar-nos amb amics on puguem expressar sense vergonya com ens sentim, no podrem gestionar emocionalment els conflictes.

Ens esperen dies de mobilització constant, ens esperen vagues, tallades de carreteres i autopistes, piquets, manifestacions i molts actes polítics; i cal que hi arribem amb tota la força física i emocional que ens sigui possible. Estimem-nos i deixem-nos estimar, perquè els carrers seràn sempre nostres, però les cures, també ho han de ser.

- Publicitat -

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca