“Ave, Soraya. La provincia te saluda”

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

No hi ha prou amb guanyar, cal esclafar. Quan el diari ABC va obrir la seva edició del diumenge 29 d’octubre amb una portada on l’escut de la Generalitat era acompanyat per un organigrama amb Soraya Sáenz de Santamaría de presidenta del Govern, l’avís estava servit: això no és només l’aplicació de l’article 155, és la reafirmació del pensament nacionalista espanyol. Espanya és una realitat natural, d’existència divina, indestructible, única i inqüestionable. “Ave, Presidenta! La provincia te saluda”.

ABC

Escriu Ramon Cotarelo que el franquisme, sociològicament latent en el sistema polític i judicial de l’Estat, utilitza la confrontació i l’insult com l’eina més eficaç per acabar amb qualsevol debat que qüestioni la uniformitat d’Espanya. Hostilitat, bel·ligerància i impunitat. Trets característics que s’han reproduït en quasi totes les concentracions espanyolistes a Catalunya. No, no són només quatre falangistes amb una bandera i una bengala el 12 d’octubre a Montjuïc, són persones que tallen la circulació de la Plaça Francesc Macià i no deixen passar els conductors si no diuen “Viva España” o, el cas més extrem de Mataró, si no ho dius, t’agafen i t’apallissen. Són escenes de violència a la Plaça Sant Jaume, llançament de cadires a Plaça Catalunya i llistes de periodistes amenaçats de mort.

El nacionalisme espanyol navega molt còmode en les aigües de la discursiva violenta, la presència imperial. Ciutadans ho sap, carregar contra la immersió lingüística i demanar l’aplicació més dura del 155 el fa créixer en intenció de vot a la mateixa velocitat que el seu discurs es col·loca a l’extrema dreta. El retorn a la legalitat és la presó preventiva contra qui no combrega amb la causa major, la realitat nacional. Són consellers d’un Govern, els líders de l’ANC i Òmnium o dos joves d’Alsasua. És retirar una portada d’El Jueves o querellar-se contra el seu director per una sàtira. Són dos titellaires per un espectacle al Carnaval de Madrid. És el cantant de Hip Hip, Valtónyc, condemnat a tres anys de presó per una cançó sobre el Rei Juan Carlos I. És Cassandra Vera condemnada a un any de presó per un tuit sobre Carrero Blanco.

El que més tem l’emperador, sobretot perquè no ho pot concebre, és que una petita població es rebeli contra un gegant amb el monopoli de la força. La metàfora del ratolí i l’elefant. No entén com voluntariament un grup de gent s’oposa frontalment a la força d’un imperi que allà on va guanya, imposa i sentència. Soraya, el Gobierno i l’statu quo de l’Estat viuen la mateixa situació amb la qual s’han trobat tots aquells que per mitjà de l’imperi de la llei, o de la força, han intentat reprimir una realitat cultural, social i política. Poden fer desaparèixer els líders, retallar les llibertats de reunió i expressió i oprimir un moviment fins a reduir-lo la seva mínima representació. Però això no garanteix l’objectiu final que és que les idees desapareguin, ans al contrari, es mantenen fermes en la clandestinitat de les famílies.

“Ave, Presidenta. El 155 te saluda”

La presidència de Santamaría és tan sobtada com la seva arribada al Partit Popular l’any 2000, “va aterrar al PP, però ho podia haver fet al PSOE amb absoluta tranquil·litat” explica l’exministre d’Afers Exteriors, José Manuel García Margallo. El més greu de la situació actual és que gràcies al 155 avui és Catalunya i demà pot ser Navarra, el País Basc i Castella-la Manxa. La fraternitat entre els pobles d’Espanya és un cant de sirena sense fonament. Un desig, un somni humit. Mig Govern empresonat, mig govern a l’exili. Dos líders de la societat civil empresonats, professors investigats per debatre a classe sobre l’1-O i un sol relat als mitjans de comunicació: “Ave, 155!”.

- Publicitat -

Caricatura ©JordiMinguell

La caricatura d’aquest text va dedicada a en Ferran Martín, l’Eneko i en Guille Martínez-Vela.

- Publicitat -

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca