Lita Cabellut: l’art i la vida

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

L’art

Lita Cabellut va ser el 2015 l’artista 333 amb més facturació del món segons ArtPrice. Aquell any va facturar 500.000 euros amb la seva obra. Lita Cabellut pinta retrats, els deforma i els exhibeix amb grans formats. Lita Cabellut és una artista marcada per la polèmica. La seva biografia sempre és un element destacat en les entrevistes que concedeix. El 5 d’octubre Lita Cabellut va inaugurar una gran exposició a la Fundació Vila-Casas; Lita Cabellut. Retrospective. La mateixa fundació ha ampliat en el seu espai de Volart per poder-la fer. Tots els mitjans han destacat la seva condició d’òrfena gitana.

L’obra de Lita Cabellut és l’obra d’una ànima fosca, que transmuta el fet espiritual en un fet tangible. Els seus precedents els trobem en Goya, Velázquez, en la tradició catòlica de la pintura espanyola. Però sobretot n’Isidre Nonell. Les obres del pintor català mostren com el marginat, gràcies al joc tècnic del color i la composició, viu en un món de marginalitat. Aquestes tècniques són usades per Cabellut en un sentit contrari, per donar poder a als seus personatges.

En Cabellut trobem que els seus quadres en parlen de dos fets; El poder i els sentiments. La seva obra així, mostra a figures que la composició converteix en sagrades. El format gegant dels seus quadres, els contrastos entre colors i la posició del retratat provoquen aquesta sensació, hem de venerar allò que tenim davant. Es fuig volgudament d’una tradició abstracta i l’artista entra en una tradició clàssica, encara que ella mateixa es considera un artista abstracte. Una tradició que ens porta al barroc. Cabellut ens transmet el poder: dels sentiments, de la persona, amb la plàstica del quadre. Una temàtica assajada i realitzada ja amb la seva obra Triology of a doubt. Aquest punt clàssic fruit de la composició és contradit per l’artista, ella observa com l’ésser humà és el que queda reflectit, el fet clàssic només és un roba més. Allò que importa són els sentiments universals que hi ha sota. “Vinc del món de l’abstracció” afirma rotundament. D’altra banda també es mostra molt reticent a la catalogació de l’art en categories, segons el seu parer tot és el mateix.

Aquesta concepció de l’art, ens porta a una concepció panteista de l’art. L’art és un tot en el qual les diferents parts estableixen diàlegs. Aquests diàlegs, però, tal com afirmar l’artista són amb si mateixa, no amb l’espectador. Un diàleg que s’estableix d’acord amb les seves pintures i que té com a símbols d’exclamació les seves pinzellades vermelles. Els sentiments són part del diàleg llavors. Aquest diàleg està plantejat a partir de les figures venerables dels seus quadres.

L’obra de Cabellut està marcada per un tipus de retrat repetitiu, només alliberat per certs jocs, quasi surrealistes en formats petits. Installation of 15 paintings és la millor peça de l’exposició. On podem veure l’abstracció fosca de Lita. La resta de les seves obres, atén sempre al mateix esquema temàtic. Una forta figura sagrada que consumeix l’espai visual. Una clau central que evidentment és el centre de tot.

1-6

La vida

Lita Cabellut és una pintora envoltada de polèmica. El relat que es pot llegir a la premsa comuna no concorda amb les dades a les quals ha tingut accés Mirall. Segons el relat oficial, la seva mare la va abandonar amb pocs mesos, als vuit va ser internada en un orfenat i en aquest lapse de temps fins als 13 va viure al carrer. Amb 13 anys va ser adoptada per una família acomodada. El seu pare es va desentendre de la situació només néixer ella.

- Publicitat -

Lita Cabellut va néixer el 1961 a Sariueña, un poble d’Osca. El seu Pare, Manolo Cabellut era fill d’una gran família del mateix poble. Manolo es va casar amb Carmen Izquierdo de la qual mai és va divorciar, i va tenir els seus fills Francisco i Manolo Cabellut, actualment instal·lats a Barcelona. Manolo va desaparèixer un temps del poble i va tornar amb la que seria la mare de Lita, Paquita. Per les entrevistes que ha fet Revista Mirall amb els veïns de Sariueña, no s’ha pogut confirmar que la seva mare fos gitana, però el sentiment general a Sariueña així ho afirma. Els dos tenien el bar de l’estació de tren. Segons els veïns ella era coneguda pels seus atributs i la seva bellesa. El seu pare per la falta de seriositat familiar. Paquita deixa el seu marit i va a Barcelona. Manolo Cabellut també ho farà, tot i que amb altres dones, on continuarà una vida de promiscuïtat que el fa tenir diferents parelles. Aquesta situació arriba al seu límit quan Lita Cabellut és presa pels serveis socials i adoptada per una família rica. La mort de la seva mare com a detonant de la situació no l’hem pogut confirmar, ja que les fonts són contradictòries. Playground en un article d’Alba Losada publicava aquesta foto de la seva mare. Com també qüestionava el fet que siguis gitana. En tot cas amb 12 anys va ser adoptada per una família que no era filla d’aquesta tribu. Segons Lita i en declaracions a Mirall, ho és, ja que en té l’ànima. Fonts de la Federación de Asociaciones Gitanas de Catalunya ho confirmen i afegeixen també, que sense una anàlisi genètic, no es pot confirmar al 100%.

La seva infantesa, però, està marcada per la pobresa i el desinterès dels seus progenitors cap a ella. “Les dates, tot, és tan complicat… El que sí que és veritat, són els fets. Aquests són que no s’adopta una nena si està bé, si no està desatesa. La meva mare no es va cuidar de mi i les meves germanes, i tots llavors hem sortit com hem pogut” m’explica Lita per telèfon. Però tampoc podem afirmar amb seguretat que pràctiques la indigència. Un fet que ha estat parlat amb diferents cosins seus i que no s’atreveixen a afirmar. El seu pare la coneixia, per tal com parlava als seus germanastres, però de la mateixa manera que aquests van mitificar la figura paterna, ella la podria haver repudiat. El seu pare va morir el 1982 i està enterrat al cementiri de Montjuïc.

1-11

Per últim amb declaracions a Mirall, l’artista exposa com aquesta recreació dels mitjans amb la seva vida és fruit d’una primera biografia feta per un familiar adoptiu seu fa anys. Podríem entendre llavors, que la seva biografia s’ha anat creant a partir d’aquest mite fundacional.

D’altra banda la pintora ens insta a no indagar en la seva vida personal, cosa que ella mateixa fa en diferents entrevistes a altres mitjans. I en les mateixes dates que va ser feta l’entrevista.

L’art normalment és un engany. Un engany ja que torça les fronteres de la comprensió i elabora discursos discutibles. Ho fa, ja que és la seva funció. Al llarg de la història la fama i llegenda dels pintors ha fet i desfet carreres. Aquest és el cas de Lita Cabellut, la seva condició o la seva no-demostrada condició, han fet que sigui tema de conversa en diferents altaveus del món cultural. La nostra pregunta és; què mana en la seva fama; l’art o la vida?

- Publicitat -

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca