No hi ha equidistància entre amenaçadors i amenaçats

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

L’equidistància és una característica que en molts moments pot ser una virtut, enretirar-se de l’escenari permet oferir un punt de vista menys parcial que ajuda, a vegades, a trobar una via de sortida. En altres ocasions, però, és una posició de neutralitat que afavoreix el més fort.

És una fal·làcia que el govern de la Generalitat i el Gobierno visquin en una igualtat de condicions. Equiparar la Declaració d’Independència amb l’aplicació de l’article 155 és ometre els sis anys de manifestacions, les majories a favor del dret a decidir de les eleccions del 2012, la majoria absoluta independentista del 2015, la consulta del 9 de novembre, la petició al Congrés de Turull, Rovira i Herrera del 2014 per cedir al Govern la competència per convocar un referèndum, les 17 vegades que s’ha demanat negociar amb l’Estat i, el més cínic de tot, ignora la violència gratuïta de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil de l’1 d’octubre

No equipari alcaldessa, no equipari

Tothom surt a escena. Casado, Rivera, Iceta i Pedro Sánchez. Tots ells amb un marcat to agressiu, expressió de “no et deixaré marxar”, que no esquiva l’amenaça amb el portaveu popular que recorda el destí del president Companys: “La història no s’ha de repetir. Esperem que demà no es declari la independència perquè potser qui la declari acabarà com qui la va declarar fa vuitanta-tres anys”.

D’entre tots ells, l’alcaldessa apareix en última instància per equivocar-se. S’equivoca en majúscules. Declaració institucional a la Galeria Gòtica de l’Ajuntament de Barcelona per explicar el seu posicionament sobre la situació política a Catalunya. Equipara el discurs “bel·ligerant”. Demana distensió per les dues parts. Diàleg per les dues parts. Bastir ponts per les dues parts. Evitar l’article 155. Frenar la Declaració d’Independència, “els resultats de l’1-O no són un aval”. Els posa tots al sac, com si cap de les dues parts hagués desplegat 10.000 agents policials a un territori. Com si cap de les dues parts prohibís parlar d’una via democràtica per resoldre el conflicte. Com si cap de les dues parts hagués carregat amb porres contra els votants.

No alcaldessa, no té dret a equiparar. No equipari la violència amb les urnes. No equipari amenaçadors amb amenaçats. No equipari, perquè mentre vostè es dirigeix als ciutadans a València hi ha grups feixistes apallissant a tothom que es trobai no pensa com ells. No sigui neutral entre les urnes i les porres.

- Publicitat -

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca