Arribo a la plaça Universitat, vull escoltar Julian Assange. L’edifici històric de la Universitat de Barcelona no es rendeix, resisteix el setge. Dues-centes persones hi van dormir ahir segons m’explica Nil Font. També em desmenteix els rumors d’una intervenció immediata de la policia. La Guàrdia Civil desfila victoriosa cap al seu ocàs. El setge és un estat que es combat amb organització. Universitats per la República ha contactat amb Julian Assange, la infraestructura ha aparegut. La connexió és imminent.

Aprofito i passejo per la universitat. Al passadís que porta a la cafeteria-soterrani hi ha tots els queviures, caixes i caixes de pomes, aigua, coca-cola, pa, de tot. Tot perfectament guardat i a la vista de tots. Ningú agafa res. Està preparat per alimentar els militants instal·lats a la Universitat. L’ordre és perfecte. Pacientment el públic espera la teleconferència. Asseguts sobre l’asfalt, la gent omple els carrils laterals de la Gran Via. Una flaire de marihuana recorre l’ambient. És la primera vegada que la sento a la Universitat ocupada. Aprofito l’espera per parlar també amb Marta Rosique, organitzadora de l’ocupació m’aclareix la situació: “Des de divendres seguim veient com ve més gent i tothom va col·laborant més, estem organitzant comissions i molta gent vol sortir d’aquí i passar a fer campanyes a les universitats. Aquest espai (l’edifici històric) és un espai per organitzar-nos” Pregunto també per com han aconseguit portar a Julian Assange en videoconferència: “Vam contactar amb ell sense més. I es va oferir ràpidament. És magnífic que pugui connectar-se, ja que així sabem que fer si el govern tallar internet. Conclou: “Els estudiants som els més mobilitzats i la Universitat s’ha erigit com un punt de referencia del moviment independentista”

La pantalla gran s’il·lumina. La gran figura de Julian Assange apareix, el fons blanc de mil bombetes fa coure els ulls. La presentadora li dóna la benvinguda i comença una tediosa conversa, encara que molt interessant. El seu bon anglès queda dissimulat pels altaveus. Com podem protegir les nostres comunicacions? Què ens pot fer el règim del 78? “Espanya està aplicant unes mesures que feina molt de temps que no es veien a occident.” Explica com el relat independentista s’ha entès molt bé en altres estats. També com la policia intenta saber com s’organitza el moviment independentista. Mostra com 7.000 efectius intenten vigilar set milions de persones, no ens poden vigilar a tots, de la mateixa manera que no pots entrar a totes les cases a registrar-les. Un dels grans problemes pot ser que gràcies a les nostres relacions a les xarxes, la policia entengui el funcionament de les organitzacions independentistes i puguin detenir a la gent clau, no el líder, sinó els que actuen de mitjancers de la informació. Descarregar-se aplicacions segures i ser discrets, clau de l’èxit. El règim del 78 no dubtarà en fer servir els seus aliats, així aquests podran gaudir de favors de l’estat espanyol. Julian Assange parla, la plaça escolta. Els cotxes toquen el clàxon en solidaritat.

La tediosa conversa plena de talls segueix i aprofitant que tothom està a fora, entro al claustre. Allà, per sorpresa, em trobo a Joan Dausà. El cantant acaba de tornar d’Amèrica del nord, on ha estat fent una gira. Comenta; “La veritat és que ho seguit tot des d’allà i en arribar es multiplica allò que creus que està passant. Hi ha una sensació d’eufòria col·lectiva. Una sensació històrica. Sóc feliç d’haver tornat i de col·laborar amb el que pugui. A Amèrica en parlàvem i fèiem debat, sopant amb els assistents al concert. Tinc molts records. És molt important que des de les bases, des del jovent actiu siguin el referent per la resta de la societat de seguir i reivindicar uns drets fonamentals com a país. No sé què passarà, semblen burros. Faríem el referèndum i si estiguessin calladets, potser haurien guanyat ells el referèndum. Ens estan donant molt material per a després de l’1-O tenir molta més gent al darrer. Estem en un estat d’ocupació, no ho podien fer legalment i s’ho han inventat.” L’eufòria es contagia, és l’emeoció de la revolta. Si la pluja no ho impedeix presenta la cançó; No pots tancar-nos a tots.

A partir de dijous hi haurà vaga a la universitat. Els estudiants permanentment mobilitzats volen ser la garantia del dret a vot dels ciutadans de Catalunya. La seva paraula bé avalada per les seves accions. El temps viu aturat en cada minut. La seva organització marca el compàs. Queviures, material de propaganda i braços, l’organització per sobre de tot. A més els estudiants ja saben com protegir les seves comunicacions, han après del millor. Ja poden ser l’avantguarda.