Un avís als lectors. Això no és un article. És un pamflet. I en aquestes línies, t’apel·lo directament a tu, lector, per a recordar-te un deure i una obligació democràtiques: votar. I m’agradaria convidar-te a votar, especialment, al dia 1 d’octubre… crec que ja saps que s’hi vota… o què s’hi vol votar. És igual si no votes gairebé mai, si ets el més polititzat de la teva escala de veïns, si estàs a l’atur, si ets precari, ric, independentista o unionista. Vota, vota, vota!

Has de votar perquè tu mateix, o els teus pares, o els teus avis, o els teus besavis o molts més abans que tu han lluitat perquè ells mateixos i els seus descendents tinguessin una vida millor: una existència on la veu de la gent fos escoltada, les seves necessitats ateses i les seves preocupacions tingudes en compte. I avui dia, hi ha algú que et vol treure tot això.

Aquest enemic que tenim en comú no és una persona física, sinó un ens molt complex i extremadament poderós: és un Estat. Per a ser més concrets, l’Estat espanyol. No és una lluita justa: ell pot fer anar les lleis com vol, té un exèrcit, cossos de (diferent) policia, és membre de la Unió Europea, seu en les Nacions Unides, és membre de l’OTAN, té exèrcits de tertulians, té influència mediàtica, té sòlides aliances amb els Estats Units d’Amèrica, té una llarga i antidemocràtica tradició d’emprar guerra bruta contra tot allò que s’escapa als seus interessos… però tot i així, està espantat.

Aquest Estat té la capacitat per a esmicolar i triturar a individus i institucions quan es veu amenaçat: la “sinistra raó d’Estat”. Certament, faríem malament en menystenir-lo (quelcom, em temo, que fem massa sovint): és poderós, molt poderós; però no és invencible. És un Estat de l’Europa Occidental i, malgrat l’enorme crisi que arrossega des de fa més de deu anys, el Règim del 78 que el sustenta està tocat, però no enfonsat. Un Estat i un Règim nascuts d’una dictadura que va ser de les més dures de tota Europa i que encara té enterrats molts morts de la guerra civil (tot i que només d’un dels bàndols). Però quelcom no ha sortit com es planejava, quelcom ha escapat al seu control.

Aquest Estat, malgrat tota la seva força, veu com la seva voluntat és cada vegada més difosa a Catalunya. No és agosarat dir que aquest país (o aquesta regió, depenent de les sensibilitats del lector) ja ha trencat amb el Règim del 78 i que ara mateix, l’Estat s’enfronta a l’acte més gran de desobediència civil de la seva història: milions de persones estan decidides a decidir el seu destí, a dintre o fora d’Espanya. El Règim ja no porta la veu cantant. Catalunya ha trencat unilateralment amb l’Estat per a poder decidir.

L’Estat ha reaccionat amb una ofensiva. Incapaç pel mateix ADN de les seves forces policials, de la judicatura i de l’administració, incapaç d’esbandir-se del franquisme que no se’n va anar mai passant “de la llei a la llei”, ha decidit treure tota la seva artilleria, desplegar tot el seu múscul jurídic, polític i policial per a acabar amb qualsevol intent de revolta democràtica. De la mateixa manera que ja fa anys que és l’avantguarda de la reacció amb la repressió als moviments socials (a cops de porra o legislació), precaritzant les nostres vides o tancant diaris al País Basc (seria el moment de recordar Egukaria).

Ells diran, lector, que és per defensar la democràcia i empraran “l’Estat de dret” per a justificar-se mentre continuen utilitzant a la policia local per a suprimir la llibertat d’expressió, usant jutges per a impedir la llibertat de reunió, continuaran requisant planxes, impremtes i cartells, no dubtaran en fer declarar més de 700 alcaldes l’únic crim dels quals és voler posar urnes… en definitiva: volen empetitir la democràcia (que per a alguns de nosaltres ja era prou petita) i volen imposar per la via dura allò que alguns a Europa nomenen ja “autoritarisme suau”.

No deixis que això passi. Vota “sí”. Vota “no”. Vota perquè vols que Catalunya sigui un nou Estat independent (no et pregunto els motius); o vota perquè Catalunya continuï essent part d’Espanya (no et preguntaré si com ara, federalment, com a estat associat o com a part d’Anglaterra). Vota perquè és el teu dret i te’l volen treure. Fes campanya a favor del referèndum perquè has de prendre partit entre la involució democràtica o més democràcia. Ho sento, però no pots ser neutral. No existeix tal possibilitat.

Vota, sobretot, perquè tinguis l’opinió que tinguis, aquesta ofensiva pot ser el principi d’uns atacs que marquin l’inici d’una tornada a èpoques més fosques. Pel meu avi, que va estar a les trinxeres de la batalla de l’Ebre intentant aturar la barbàrie franquista, votaré. I tu? On et posicionaràs?

Només els pararem si baixes al carrer i votes.

Per tant, vota, vota, vota!