Dijous 19 Setembre, 2019

Els artistes contra l’Estat de setge

Ara per ara els estudiants estan atrinxerats a la Universitat. Els policies en un vaixell que és objecte de mofa. El govern central no cedeix i la Generalitat tampoc. Aquesta incertesa en molts casos es transforma en determinació. Molts en veure la injustícia d’un govern que actua com un tirà es planteja votar. Molts volen deixar de ser el problema i passar a ser part de la solució. Avui s’ha presentat el manifest #DecidimCultura.

El món de la cultura s’ha mogut. El manifest #DedicimCultura ha mogut a més 3.000 professionals del sector. 3.000 persones que han seguit la crida feta per Joan Manuel Tresserras. Entre aquests professionals hi podem trobar a Joan Fontcuberta, Joan Vila Grau, Vicenç Altaió, Guille Milkyway o Isona Passola. Però també a Clara Segura, Joel Joan, Óscar Dalmau, Oriol Pla, Stella Rahola Matutes i Helena Basagañas. Entre molts altres. La nova República serà una república de la cultura.

Allà mateix, Carles Duarte em comenta com Catalunya ha deixat de ser un país resignat, s’ha creat un sentiment d’unió i col·laboració entre els ciutadans per treballar en una causa comuna. També m’explica com el món intel·lectual de Madrid veu amb solidaritat i agraïment la nostra revolta, ja que ara mateix és l’única cosa que pot esquerdar l’estat sorgit de la Transició. Clara Segura, sotasignat del manifest, ens explica com arran de la repressió dels últims dies, en un moment de falta de llibertats s’ha de recolzar el sector. A l’acte es reparteixen adhesius amb el logotip de “llibertat d’expressió” fet pels joglars als anys 70.

L’organització i la disciplina que regnen en el moviment independentista, en l’art ha tingut el seu teló d’Aquil·les. La Plataforma Assembleària d’Artistes de Catalunya tenia convocada una manifestació contra la repressió policial “artists against police State” a la plaça dels Àngels. Al final, però, les dues reivindicacions s’han unit en un mateix escenari. Primer s’ha llegit el manifest en diferents idiomes, interromput per càntics i visques, per després passar el micròfon a la PAAC. Tresserras i Isona Passola han presentat l’acte que ha acabat amb un petit monòleg de Shakespeare adaptat a les circumstàncies. “Qui es nega a refrenar detencions immotivades, indignes manilles, vexació innecessària?”. Un helicòpter de la Policia Nacional posa la banda sonora a l’escena. Així l’acte organitzat per #DecidimCultura ha sigut més anàrquic que els altres actes de la setmana, ja que dues organitzacions ha plantejat mobilitzacions el mateix dia, en llocs diferent i pel mateix públic.

Tot i això, la PAAC ha fet que artistes de renom internacional com ara Núria Güell es manifestin contra l’estat de setge que pateix la capital catalana. Una situació que en agreujar-se cada dia va sumant adeptes i aliats. Aquesta suma de voluntats és la que ha fet que els independentistes puguin haver guanyat les batalles plantejades per l’estat.

Tota aquesta organització ha sorgit en la majoria de casos de militants o exmilitants de les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya. Organització que juntament amb d’altres creuen en la disciplina en moments d’incertesa. El mateix podríem dir de la CUP o Arran, que han seguit escrupolosament totes les consignes donades. Aquestes organitzacions mostren virtut i claredat en un moment fosc. Així, l’independentisme ha aconseguit mobilitzar tots els seus actors en els moments claus, sense cap fissura, sense cap error.

La mobilització permanent necessita aquesta organització, necessita que tots els quadres planifiquin, que els militants actuïn i que tot aquell que sigui cridat respongui. El món de la cultura és necessari. I només la seva col·laboració amb el moviment independentista podrà fer, que efectivament com es diu al manifest; “perquè la cultura sigui el nervi i la sang de la República, ens proposem participar en el referèndum del pròxim u d’octubre i convidem tota la gent que respecta i s’estima la cultura a votar”. En la mesura que artistes com Joan Fontcuberta, Oriol Pla o Joan Magrané puguin posar imatges, actuacions i música a les nostres aspiracions, podrem saber què volem. Així com senyala Tresserras; “en quin moment es pot treure més profit a la creativitat que en una revolta popular?” La feina dels artistes ara és clara. La república els necessita per saber com ha de ser. La mobilització permanent exigeix la seva creativitat, exigeix que escriguin, pintin, perfomegin o escenifiquin la nova República.

5,228FansM'agrada
944SeguidorsSeguir
15,483SeguidorsSeguir

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca