En defensa de l’Estat de dret

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

No li faltava raó a Montesquieu quan deia que el pitjor govern és el que exerceix la tirania en nom de la llei. A Espanya qui es fa dir màxim defensor de la llei és qui l’està utilitzant contra els mateixos fonaments de l’Estat de dret i de la democràcia. El govern espanyol, no, tota l’estructura de l’Estat espanyol, està interpretant Estat de dret com si fos el dret de l’Estat; i l’Estat no en té cap de dret. L’Estat de dret és l’Estat que garanteix drets individuals, a les persones; i la unitat d’Espanya no n’és pas un dret individual.

La unitat d’Espanya és la base irreductible de tot el dret de l’estat – deia el president del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes. Una afirmació clara, rotunda, que no deixa marge a interpretacions: Espanya no és un Estat de dret, és un Estat que es creu amb drets sobre la seva població i territori, és a dir, els ciutadans no són subjectes del dret, ho és l’Estat i aquests són només súbdits de la llei, que és la voluntat de l’Estat; la llibertat i la democràcia és una simple concessió de l’Estat. Aquest és el veritable fonament de l’Estat espanyol.

Res té a veure tot això amb el veritable sentit de l’Estat de dret, que per a Carlos Santiago Nino, un dels juristes més importants sobre els fonaments del dret, diu que aquest hauria de fonamentar-se en la defensa dels drets humans, que són fruit de la combinació de tres principis: el principi d’autonomia personal, el principi de la inviolabilitat i el principi de la dignitat personal.

La Constitució no hauria de ser la norma del dret de l’Estat, hauria de ser, com ho va explicar bé Rousseau, un contracte social. És a dir, la Constitució no troba fonament en l’Estat com a subjecte de drets, sinó en els seus ciutadans que utilitzant el dret a l’associació política decideixen constituir un Estat: d’aquí el pacte constituent i la legitimitat de l’Estat per ser la màxima autoritat d’una societat.

Una autoritat no pot tenir legitimitat per dictaminar normes i utilitzar la força si no té el consentiment dels governats, i en aquest sentit, la Constitució Espanyola no té legitimitat sobre els catalans. Des de fa temps que es va trencar el pacte constitucional, des de fa temps que uns jutges que es creuen els propietaris de la Constitució la interpreten de forma contrària a la voluntat dels que haurien de cedir consentiment per ser governats, els catalans.

Actualment només un 27,8% dels catalans votarien a favor d’aquesta Constitució espanyola segons una enquesta que va publicar aquesta setmana el Diari Ara. Una xifra que queda contrastada amb la lectura que es pot fer de la composició actual del Parlament de Catalunya: el 59,26% va votar a partits que estan en contra de l’actual configuració Constitucional d’Espanya, sigui per preferències independentistes o federalistes, però en contra de la configuració actual. Davant d’aquesta realitat, lògic seria restaurar el consentiment dels catalans accedint a fer que aquests puguin decidir quin hauria de ser el seu futur polític. De fet, segons l’enquesta Celeste-TEL pel diario.es, el 59,9% del cens està a favor de l’actual referèndum d’autodeterminació de l’1 d’Octubre. Aquesta realitat en un Estat de dret, hauria portat un moviment democràtic a tot l’Estat per renovar el contracte social amb els catalans. Però com Espanya no és un Estat de dret, sinó un Estat que es creu amb el dret suprem de mantenir-se etern, invariable i inqüestionable, aquesta realitat ha portat a la repressió dels drets fonamentals dels catalans, obrint la porta a l’arbitrarietat i al precedent per la vulneració de drets en un futur pròxim de tots els espanyols.

L’Estat espanyol està corromput, sense separació de poders, l’executiu, un titella dels propietaris de l’Estat, els que es creuen que el dret és seu: la banca a qui se li regala una mil-milionada de rescat, les elèctriques que tenen una llei contra la producció d’energia solar de particulars a mida, les telefòniques que tenen una situació d’oligopoli privilegiat amb els preus més alts de tota Europa i les constructores que tenen el BOE al seu servei encara que sigui per fer aeroports buits; aquests controlen els partits polítics, que alhora controlen el Congrés i el Senat i alhora a un poder judicial amb arrels més franquistes que el mateix Fraga.

- Publicitat -

Amb aquest dantesc panorama de Estat privilegiat i ciutadans súbdits, la violació de drets ha esdevingut inevitable, i tot, per protegir el privilegi de l’Estat: que es pensa que tu, sí tu, ja siguis català, espanyol o el que sigui, que tu, ets de la seva propietat i no tens dret a decidir.

Els drets humans i polítics, que són drets naturals, és a dir, que són propietat dels individus lliures i no una concessió de l’Estat, que està violant l’Estat espanyol a Catalunya són:

  1. Article 7 de la Declaració dels Drets Humans: la igualtat davant la llei, en discriminar la propaganda, la manifestació i la lliure expressió en funció de la ideologia. A Espanya un manifest signat per més de 1.300 científics a favor de la independència és censurat i un article de 600 personatges subvencionats de la cultura espanyola en contra de votar, no
  2. Article 8 de la Declaració dels Drets Humans: el dret a un recurs efectiu. Quan el Tribunal Constitucional va ser part i l’alhora jutge davant la recusació que va fer Forcadell.
  3. Article 12 de la Declaració dels Drets Humans: el dret a no ser objecte d’ingerències arbitràries en la vida privada, la família, el domicili o en la correspondència, ni tampoc d’atacs a la dignitat i la reputació. Des de llegir la correspondència per bloquejar l’enviament de material favorable a votar aquest 1 d’Octubre fins a les amenaces a funcionaris, empresaris i civils.
  4. Article 19 de la Declaració dels Drets Humans: el dret a la llibertat d’opinió i expressió. Un dret que inclou no ser molestat a causa de les mateixes opinions, ni ser investigat, ni el de rebre notificacions.
  5. Article 20 de la Declaració dels Drets Humans: el dret a la llibertat de reunió i associació pacifica.

En definitiva, Espanya està violant drets fonamentals dels individus com el dret a l’honor, la seguretat en les comunicacions, a la igualtat i a la no discriminació per motius ideològics, a la llibertat de pensament i d’expressió, a la llibertat de premsa i impremta, al dret de reunió i manifestació, al dret a l’associació política, a la presumpció d’innocència, a la tutela judicial efectiva i imparcial i a la proporcionalitat de les penes. I tot això, per voler votar.

L’Estat es pensa que els catalans li robem un dret, allò que diuen la “soberanía nacional”, que ho tradueixen com la supremacia nacional espanyola, però el que realment estem fent els catalans és recuperar els nostres drets, com a ciutadans lliures, no súbdits.

 

- Publicitat -

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca