Coletivo Mundo .

El reggaeton va nàixer al voltant dels anys 70 a Panamà i principis dels 90 a Puerto Rico com un prominent i potent símbol d’articulació comunicativa al voltant d’aquest fenomen musical. El reggaeton però, s’ha de diferenciar clarament de l’electro latino. Aquest ha sorgit a Espanya i Amèrica Llatina i d’una barreja de sonoritat electrònica amb gèneres musicals d’arrels llatines.

Segons explica l’etnomusicòloga experta en Reggaeton Alexandra Baena “el reggaeton està format per uns trets sonors rellevants que el caracteritzen i el defineixen” i afegeix que “té una base rítmica inconfusible i fixa”. Tot i que reconeix que el reggaeton té un timbre electrònic “però només a la instrumentació”.

Reggaeton vs electro latino

“El reggaeton té unes característiques musicals molt definides i compta amb un repertori consolidat”, detalla. “L’electrolatino, en tractar-se d’un gènere musical molt més recent no té una trajectoria tan definida i els seus patrons rítmics i melòdics són molt més difícils de precisar”.

Al seu treball Perpsectives de Gènere: Del Reggaeton a l’Electro LatinoBaena exposa que en el reggaeton és freqüent trobar en les cançons sons provinents de botzines, pistoles i orgasmes. “El ritme de l’electro latino és molt més marcat. És més difuminat i més complex”. “També hi ha sons extramusicals que acompanyen la base de la cançó però no hi trobem pistoles carregant-se ni sons tan explícits com un orgasme”.

“Quan parlem de cançons que no provenen del reggaeton com Enrique Iglesias i Shakira no s’acostumen a trobar elements de rap. En canvi, Pitbull, conegut per diversos gèneres musicals com el reggaeton, dance i pop, continua utilitzant-lo als temes actuals d’electro latino que produeix”.

El poder tou de la música

El poder tou, també conegut com a soft power, és una estratègia de persuasió i aplicació de poder, desenvolupada per Joseph Nye de la Universitat de Harvard. I no és ni més ni menys que d’exercir el control de les accions de les persones mitjançant elements culturals com el llenguatge, les expectatives i les imatges.

Hi tenen cabuda tots els productes culturals possibles: música, videojocs, cinema, televisió i llibres, de ficció i no ficció.

“El soft power està vinculat al poder dels Estats”, detalla la investigadora sénior del CIDOB experta en Amèrica Llatina Anna Ayuso. El reggaeton i l’electro latino juguen un paper important com a soft power llatinoamericà.

“Per una banda, és una penetració del so latino molt important però no d’un estat concret”. Ayuso explica també que el reggaeton i l’electro latino reflecteixen un masclisme present a les societats llatines. L’experta alerta que la lletra és perillosa per la influència i els valors que pot transmetre.

COMPARTIR