La fraternitat imprescindible

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

Amb l’horror dels atemptats de Barcelona s’afegia una altra notícia que va deixar-nos amb els pèls de punta: els qui van perpetrar els assassinats eren joves d’aquí, educats aquí i en català i tot i això es van deixar manipular per un individu sinistre amb els seus propis fins. Fins ara tothom ha parlat de posar sota control els imams, quan no directament d’expulsar “musulmans” i altres idees racistes i xenòfobes a les quals no dedicarem ni una fracció de segon. Ahir dissabte, però, escoltava les paraules de la germana d’un dels terroristes a la concentració de Ripoll, demanant fer esforços per a fer sentir les persones immigrants, radialitzades, musulmanes (o llegides com a tals)… com a part de la comunitat política catalana. Que hom els fes sentir part d’una societat d’iguals per a evitar que s’hi revoltessin. Parlava, sense anomenar-lo, del tercer pilar republicà, un que coneixem poc i no tenim massa clar què vol dir, però, com defensaré en aquestes línies, hauríem de rescatar.

La fraternitat, resposta contra la radicalització

Com defensa el filòsof Antoni Domènech (el volum del qual “El eclipse de la fraternidad” us recomano profundament), la fraternitat neix com una metàfora que entén la societat com la llar, és a dir, explicar l’esfera pública mitjançant una imatge de la privada: uns germans ben avinguts. Això, de fet, ve de molt lluny: la política grega Aspasia de Milet (injustament reduïda a amant de Pèricles), dirigent de la facció demòcrata d’Atenes, defensava que la ciutadania d’aquesta havia de ser “com germans fills d’una mateixa mare”, és a dir, com persones que comparteixen lligams estrets però no un pare dèspota incontrolat per sobre seu. Aquest concepte es reprèn amb la Il·lustració i, especialment, a la Revolució Francesa i la seva òrbita. Segons Montesquieu, la fraternitat consistia en elevar les classes subalternes (serfs, dones, aprenents i fadrins…) a la més alta categoria, la de ciutadà, o sigui, un subjecte de drets i llibertats polítiques de ple dret, alliberant-los de qualsevol jou “patriarcal-patrimonial”, és a dir, fent-los lliures i iguals en el sentit republicà de la paraula. Heus ací la tercera pota del trinomi. Això passava, necessàriament, per a fer aflorar coses considerades “privades” a l’esfera pública, cosa que Domènech vincula amb l’aparició dels codis civils, que regulaven aspectes tals com matrimonis, filiacions… per a evitar o minimitzar els abusos de poder de pares, mestres artesans, capellans o figures similars.

Thomas Paine, revolucionari americà defensava també la superació de l’estadi noble-serf, basat en una falsa exaltació “infantil” (“duc no és sinó un malnom”) a un estadi adult, on tothom compartís el rang més elevat de zoon politikon i tota diferència d’estatus rau al mèrit. Segons el filòsof català, aquest concepte, però, cau quan s’abandona el somni republicà d’aconseguir la llibertat a través de la redistribució de la propietat privada (el que Francesc Macià anomenava “la caseta i l’hortet”) i els intents d’aconseguir-lo a través de la poliarquia burgesa substituint-los pel programa socialista d’abolir-la per mitjans més radicals.

El repte actual

Tornant al present, aquesta idea, què té a veure amb els atemptats? En la història hem vist, molts cops, que els joves que han servit de “mà d’obra” dels processos reaccionaris (els jóvenes bárbaros de Lerroux) o autoritaris o directament totalitaris (les Joventuts Hitlerianes, els joves de Ripoll…) vénen dels marges de la societat: o bé fills de classe alta que es creuen per sobre de tot i tothom o dels estrats més baixos, abocats a l’anòmia sistemàtica. Una societat lligada per una fraternitat entre iguals hauria, com a mínim, de limitar aquests impulsos, tot donant resposta a les diferents inquietuds dels seus membres. Segona qüestió com es pot dur a la pràctica? És evident que no és gens fàcil, de cap manera, però això no ens hauria d’impedir pensar-hi.

Hem quedat que la fraternitat consisteix a “igualar cap amunt” en matèria d’exercici de drets polítics i això passa, primer de tot, per a garantir un nivell suficient de recursos materials que ens permetin no ser esclaus de ningú (escollint una feina degradant o que ens obligui a trair les nostres conviccions), i tinguem el temps i recursos necessaris per a poder participar en política, entre altres coses així com els recursos (materials i immaterials – com l’educació) per a la igualtat d’oportunitats. De la mateixa manera, es fa imprescindible una educació on es barregin classes socials i procedències i, sobretot, que eduqui en el laïcisme i el pensament crític. Un element necessari de la convivència hauria de ser, doncs, crear una visió compartida entre les diferents opcions envers la religió/immanència, que ens permeti analitzar la societat, cadascú a la seva manera però amb “eines comunes”. Això, juntament amb bons dots per al pensament crític, hauria de servir com a vacuna contra discursos d’odi a través de l’extremisme religiós, el supremacisme o qualsevol altra eina d’opressió. Ara bé, sense igualtat i llibertat abans que res, per més laïcisme que hi posem, poc efecte tindrà per a la fraternitat.

Fonts

- Publicitat -

· Domènech, Antoni. Maig-agost 2013. La metáfora de la fraternidad republicano-democrática y su legado al socialismo conttemporáneo. Revista de Estudios Sociales, n. 46. Bogotá: Universidad de los Andes. pp 14-23.
· Montesquieu, Charles de Secondat. 2012. El espíritu de las leyes. Madrid: Alianza.
· Paine, Thomas. 1990. El sentido común y otros escritos. Madrid: Tecnos.
· Polanyi, Karl. 2009. El sustento del hombre. Madrid: Capitán Swing.

- Publicitat -

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca