Les Rambles - Flickr

Cada setmana a Revista Mirall fem tres recomanacions. Ahir teníem les recomanacions fetes, però arran dels esdeveniments no les publicarem. Per aquest motiu, avui destaquem tres llibres a través dels quals estimar la nostra ciutat. La nostra ciutat ha estat atacada i davant de l’odi i l’horror nosaltres triem la cultura. La nostra millor resposta és la cultura, ja que és l’única manera d’alliberar-nos del terror que ens ha atacat. Per això triem tres llibres per poder-nos conèixer millor, ja que només així ens podrem estimar.

Josep Maria de Segarra per Francesc Català
Josep Maria de Segarra per Francesc Català

Vida Privada de Josep Maria de Segarra. Un títol publicat amb el naixement de la II República espanyola i que teixeix un retaule modern sobre la decadència d’una família aristòcrata catalana; els Lloberola. Aquesta novel·la, ens endinsa cap al cor d’una societat que tenia el seu cor en els palaus del carrer Sant Pere. El narrador ens explica des dels seus vicis més baixos fins a les seves més altres aspiracions. Tres generacions de Lloberola passen davant nostra i en cada una podem veure-hi una ciutat que canvia, que es modernitza i abandona els vells costums davant la impotència de qui per sang l’havia de dirigir. A través de les seves pàgines podrem veure com les Rambles viuen sota altres convulsions, sota conflictes que ara ens poden semblar passatgers però que eren conflictius en el seu moment. El drama d’una caiguda des de les més altres cotes de la societat sempre és universal i en aquests moments convulsos ens pot servir per entendre el nostre passat.

Carmen Laforet
Carmen Laforet

Nada de Carmen Laforet. Clàssic de la literatura de postguerra (publicada el 1944) va suposar una renovació del llenguatge del seu moment. En llegir-la no podia imaginar cap imatge que fos en color, un sens fi d’ambients freds, negres i bruts. Tot sota un vent tallant. L’eix central de la novel·la és la vida d’Andrea, una jove que arriba a Barcelona per tal d’estudiar a la Universitat de Barcelona i arriba a un pis del carrer Aribau. Allà viurà al pis de la seva àvia amb més familiars que marcaran una atmosfera violenta i plena de tensió. La ciutat llavors és explorada com en un conte gòtic, on els homes són ombres que només serveixen a sentiments produïts per la guerra, acabada d’acabar. Una novel·la que no podem deixar de llegir per entendre moments més foscos que l’actual, on hom estava sotmès als atzars d’una dictadura franquista i a Europa els règims nazis expiraven el seu últim alè en una brutal guerra mundial.

Eduardo Mendoza
Eduardo Mendoza

Sense notícies de Gurb d’Eduardo Mendoza. Si la situació ens supera, una de les habilitats del ser humà és fugir. Amb aquesta novel·la d’Eduardo Mendoza tenim la possibilitat de fer-ho. Projectada i editada en primera instància com una novel·la per entregues a El País, Mendoza escriu el diari d’un alienígena que aterra a Barcelona per buscar el seu company alienígena; Gurb, que ha agafat la forma de Marta Sanchez. El protagonista escriu un diari científic de la seva missió on es veu reflectida la societat barcelonina amb totes les seves contradiccions. D’aquesta manera la ciutat comtal es va transformant en un carnaval on tothom hi és reflectit. Així Sense notícies de Gurb, ens porta a una ciutat marcada per la sàtira, les màscares i l’absurd. Temes que ens poden ajudar a fugir dins la nostra mateixa ciutat.

COMPARTIR