Dos dels ponts que creuen el riu Yalu, connectant la ciutat xinesa de Dandong amb Corea del Nord. FLICKR

Un cop més, Pequín es va veure la setmana passada fent tot tipus d’equilibrismes per alleugerir la tensió a la península coreana, mentre Washington i Pyongyang intercanvien estrepitoses amenaces de guerra. “Les parts rellevants haurien d’exercir moderació i evitar paraules i accions que puguin fer escalar la tensió”, va demanar el president xinès, Xi Jinping, al seu homòleg nord-americà, Donald Trump, durant una trucada el cap de setmana passat. La petició arriba després del llançament d’un nou míssil intercontinental per part del règim nordcoreà, que va caure a aigües properes a la costa japonesa, i de diverses amenaces bèl·liques per part dels dos governs.

Per molts, començant pel nou president d’Estats Units, Pequín té la clau per posar fre al programa nuclear nordcoreà, i la culpa de no fer prou per aturar l’ambició atòmica de Pyongyang. A l’inici de la presidència, Trump va lloar l’ajuda de l’executiu xinès a l’hora de tractar amb el règim de Kim Jong-Un. Fa pocs dies, però, va semblar que Trump n’estava tip d’esperar una solució xinesa, i va fer pública per Twitter la seva “decepció” amb el gegant asiàtic davant la falta d’avanços en el conflicte, incloent una amenaça velada de sancions comercials pel país. “La Xina podria resoldre fàcilment aquest problema!”, lamentava Trump.

És així? La comunitat internacional subratlla que la Xina és l’únic aliat diplomàtic de Corea del Nord, i el seu principal soci comercial. Tot i això, Pequín ha vist com la seva influència a Pyongyang disminuïa davant l’arribada al poder de Kim Jong Un, i encara es mostra reticent a frenar el comerç a través de les seves fronteres. A la vegada, els interessos del gegant asiàtic segueixen xocant amb els de les potències occidentals: si bé tots aspiren a desnuclearitzar la regió, la prioritat de Pequín sempre ha estat l’estabilitat de la zona.

Purga de dirigents

Alguns analistes apunten que la purga de diversos dirigents nordcoreans duta a terme per Kim Jong Un poc després d’arribar al poder ha eliminat diversos interlocutors pròxims a la Xina. “Ara mateix no compten una comunicació política saludable”, apuntava, en una entrevista amb Vox, l’expert en política de l’Àsia Oriental Ely Ratner. Concretament, l’execució de Jang Song-thaek, l’oncle de Kim Jong Un i un dels homes més vinculats a Pequín de l’administració nordcoreana, va ser interpretada per molts experts com un intent del país per allunyar-se del seu protector tradicional.

El resultat ha estat que la Xina ha expressat cada cop més obertament la seva frustració davant les ambicions nuclears del seu veí, que donen ales als Estats Units per incrementar la presència militar a l’Àsia Oriental. De fet, el govern xinès ha volgut llençar un missatge clar a Kim recolzant diverses sancions del Consell de Seguretat de l’ONU dissenyades per frenar el programa d’armament nordcoreà.

De manera similar, sembla que als passadissos de Zhongnanhai, el centre de poder xinès, es comença a debatre fins a on s’està disposat a arribar per protegir el seu aliat històric. “La Xina hauria de deixar clar que si Corea del Nord llança un míssil que amenaci el territori nord-americà, i els Estats Units responen, la Xina es mantindrà neutral”, resava una editorial del diari estatal Global Times, de caràcter nacionalista, una opinió que sembla cada cop més ben vista per diversos governants.

Frontera semioberta

Més enllà de la seva relació diplomàtica, la Xina proporciona a Corea del Nord un suport econòmic fonamental per la seva supervivència. El comerç bilateral va augmentar per 10 entre 2000 i 2015, i va suposar prop de 2.200 milions d’euros durant la primera meitat del 2017 (un 10% més que el mateix període de l’any anterior). Tot i això, les importacions de carbó nordcoreà, una de les principals fonts de divises estrangeres del règim, van caure un 75%, assenyalant un possible canvi de tendència en la relació econòmica. A la vegada, Pequín ha donat suport aquest mes a un nou paquet de sancions econòmiques contra la dictadura nordcoreana, i ha assegurat estar disposada a “pagar un preu per tal d’implementar la resolució”.

La implementació d’aquests càstigs per part de la Xina ha estat fins ara irregular. Pequín té problemes per controlar determinades firmes de regions properes a la frontera, protegides per governs locals, i els empresaris nord-coreans es valen sovint d’empreses creades a la Xina per mantenir  el flux comercial obert entre els dos països. A més, els diplomàtics xinesos han reclamat en anteriors ocasions la inclusió en les sancions d’una clàusula que prohibeix aturar les exportacions de determinats productes si això pot afectar al benestar de l’exportador.

Pressió quirúrgica

Serà necessari veure fins a quin punt la Xina implementa les noves restriccions comercials, però fins ara l’administració dirigida per Xi Jinping ha buscat pressionar el règim nordcoreà, però sense desestabilitzar-lo fins a causar-ne el seu col·lapse. “La Xina no vol un estat fallit amb armes nuclear a la porta de casa. Per tant, no tallarà en sec el subministrament de petroli, carbó o acer, o algun altre producte que amenaci directament la supervivència del govern”, explicava a la NPR Jim Walsh, un analista del MIT que havia analitzat l’efectivitat de les sancions del règim abans de l’aprovació de l’última resolució de l’ONU contra Pyongyang. La Xina tem que determinats materials nuclears propers a la seva frontera puguin caure en mans de grups rebels, o que desenes de milers de refugiats creuin la frontera entre els dos països si es produeix un col·lapse estatal.

D’altra banda, la Xina tampoc està interessada en una Corea del Nord amb armament nuclear, que pugui justificar una intervenció militar nord-americana a la regió. De moment, però, Kim Jong Un ha fet cas omís de les advertències de Pequín. Així, a la vegada que les amenaces entre els Estats Units i Pyongyang augmenten, Pequín es veu atrapat davant una dilema impossible: escanyar un aliat històric i enfrontar-se als imprevisibles resultats de la seva caiguda, o deixar que Kim Jong Un segueixi perseguint els seus somnis atòmics, i arriscar-se a un enfrontament militar a la seva frontera.  Davant aquesta poc atractiva, la Xina aposta per mantenir l’statu quo i rebaixar la tensió, però la falta d’experiència de Trump i les fanfarronades de Kim poden forçar al règim xinès a prendre partit abans del que es pensa.

COMPARTIR