Pabelló Victoria Eugènia - ICUB

El fet

Aquesta última setmana el món de l’art s’ha tornat a revolucionar, Jaume Collboni ha anunciat la creació d’un espai d’exposicions gegant al pavelló Victòria Eugènia de Montjuïc (més de 6.000 metres quadrats). Serà gestionat per l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB). L’espai servirà per allotjar grans exposicions internacionals. Aquest fet s’ha anunciat després d’un acord entre l’Ajuntament de Barcelona i la Fira de Barcelona.

Els antecedents

Hi ha un vell projecte que recorre l’ajuntament, el projecte de la muntanya dels museus. Aquest ambiciós pla volia unir les diferents institucions culturals de la muntanya de Montjuïc per tal de ser un pol d’atracció i activar una zona propera al centre de la ciutat alhora que allunyada dels grans recorreguts turístics. L’administració Trias i la Generalitat de Catalunya (sota la instrucció de Ferran Mascarell) en van ser els impulsors, fins que els grups de l’oposició a l’Ajuntament de Barcelona van deixar de donar suport al pla, i el projecte va entrar en via morta. En aquell moment la regidora del PSC Assumpta Escarp declarava a El País: “no podíem donar suport a un pla sense que s’informés del contingut”. El 2015 Xavier Trias va acabar la legislatura sense desencallar el projecte, tot i que es va blindar el futur dels pavellons de Puig i Cadafalch a un ús cultural.

A les eleccions municipals del 2015, el programa electoral de Barcelona en Comú es detallava “revisar la política de l’Institut de Cultura de Barcelona promovent una millor redistribució dels seus recursos i afavorint els projectes impulsats pel teixit cultural de base.” Un any després amb el pacte amb el PSC, Jaume Collboni passava a dirigir l’àrea cultural del consistori.

El mes de setembre del 2016; Jaume Collboni a La Razón declarava; “l’ajuntament no es planteja en aquests moments crear un nou gran equipament cultural. Si hi ha museus que volen ampliar, els escoltarem, però jo he parlat amb el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i aquest tema no ha sorgit”. Dos mesos més tard, reafirmava a El País, “en aquest mandat no ens plantejarem grans inversions. La nostra prioritat són els continguts i la creació”.

Aquest juliol, el patronat del MNAC aprovava el pla de Pepe Serra (director del MNAC) amb l’horitzó el 2029, en la qual es contemplava una ampliació que tenia en compte el Palau Victòria Eugènia de la Fira de Barcelona. Un palau que en la legislatura de Trias ja s’havia contemplat com un gran hall d’exposicions lligat, però, al MNAC.

Simulacre de les exposicions al Pabelló Victoria Eugènia
Simulacre de les exposicions al Pabelló Victoria Eugènia – ICUB

Les declaracions

El dia 31 de juliol, s’anuncia per boca de Jaume Collboni, que el Palau Victòria Eugènia es convertirà en un espai d’exposicions de 6.350 metres quadrats gràcies a un acord entre l’Ajuntament de Barcelona i la Fira de Barcelona. Aquest acord, segons la informació publicada, serà un espai polivalent on es podran realitzar grans exposicions internacionals. L’ICUB en finançarà 2,5 milions d’euros en concepte d’adequació i decidirà les exposicions. El finançament d’aquest espai es lligarà a la taxa turística de la ciutat de Barcelona, als fons de l’ICUB i al mecenatge i patrocini de l’espai.

Aquest anunci ha generat desconcert entre les diferents institucions i associacions lligades al sector cultural. Jaume Collboni i Xavier Mercé pertanyen al patronat del MNAC i van aprovar el pla presentat per Pepe Serra, cosa que xoca amb l’anunci fet la setmana passada. Així la gestió per part de l’ICUB del Palau Victòria Eugènia deixaria el MNAC sense opció a poder obtenir més recursos amb la concessió d’aquest espai. D’altre banda Jaume Ciurana, en declaracions a Mirall, qüestiona d’on sortirà el fons per sufragar l’alt cost de l’adequació de l’espai, ja que no està pressupostat per aquest 2017 ni per l’any que ve. També posa de relleu com un espai d’aquestes característiques té un alt cost alhora d’exposar-hi obres d’art, ja que no compleix a priori cap requisit d’humitat, seguretat o il·luminació, per exemple. Jaume Ciurana afirma que aquests espais ja estaven blindats per fer-hi una sala d’exposicions, això si, lligada al MNAC, per tal de poder exposar les avantguardes històriques.

La Plataforma Assembleària d’Artistes de Catalunya (PAAC), ha emès un comunicat on es posa en relleu com hi ha un abandó generalitzat dels espais culturals de base i com enlloc d’optimitzar els espais ja existents, s’aboquen diners en grans infraestructures. L’artista Francesc Torres ha escrit a Facebook com aquesta mesura xoca amb la falta de diners per part del MNAC a la hora d’adquirir obres o portar exposicions d’artistes de la talla de Torres Garcia a Barcelona, la nota acaba dient; “es d’escàndol i de jutjat de guàrdia que a aquestes alçades tingueu els pebrots de prendre’ns a tots per idiotes. Ja n’hi ha prou! A cagar a la via nens i nenes municipals i nacionals, a veure si passa el tren.” (sic).

Què passarà?

L’ajuntament té pensat finançar el pavelló amb tres fonts diferents: Taxa turística, fons de l’ICUB i mecenatge i patrocinis. Per fer-nos una idea dels diners que això suposa; l’ajuntament el 2015 va recaptar 7,15 milions d’euros gràcies a la taxa turística, el 50% dels quals es reparteix amb Turisme Barcelona. L’ICUB té un pressupost de 132 milions d’euros pel 2017, entre els nous projectes de 2017 no hi ha cap relacionat amb el pavelló Victòria Eugènia. En tercer lloc, l’esperada llei de mecenatge no ha estat aprovada encara, cosa que suposa que hi hagi pocs incentius que compensin de donar obres o diners a projectes culturals. Com a exemples, el MNAC el 2016 va rebre 560.286 euros en patrocinis i el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) 220.000 euros.

D’altra banda, si l’Ajuntament aporta els fons pel funcionament estructural del pavelló i els diferents museus de la ciutat hi fan les exposicions, en venir la major part dels diners de l’administració pública, el pavelló només farà que els diferents museus hagin de competir amb un actor més pels mateixos recursos de l’administració. Un plat més a la taula dels pressupostos de cultura.

El Palau Victoria Eugènia no té data d’obertura ni previsió de quina serà la seva primera exposició, tot i que s’ha parlat com a exemple de la retrospectiva de Kandisnky organitzada pel Centre Pompidou i el Centro Cibeles, amb més de 100 obres de l’artista. Així com Jaume Collboni ha posat els ulls en els Grans Palais de París, també un recinte firal, convertit en una colossal sala d’exposicions.

La deriva política que hem vist en aquesta breu cronologia ens mostra un fet, com l’Ajuntament de Barcelona manté una política incrementalista en la gestió cultural, que xoca d’una manera evident amb la realitat. Collboni pot veure que fent espais més grans i amb més diners solucionarà els problemes que tenen les institucions culturals a Barcelona. Suposadament passada la crisi econòmica del 2008, les institucions i el sector culturals demanen que els recursos econòmics disponibles siguin distribuïts d’una manera eficient. Les demandes del sector han anat en el sentit de fer estructures més eficients, no pas de noves i que les existents tinguin recursos proporcionats a la seva mida i importància.

Els aires de la nova política feien veure que la gestió cultural de Barcelona tindria en compte la cultura de base i es potenciaria l’underground cultural. Això, però, xoca amb la imatge que aquest estiu s’ha dibuixat a Barcelona, els espais d’art independents han anat tancant (per culpa de l’especulació immobiliària) i els projectes que ocupen l’ajuntament representen grans inversions. També podem constatar la contradicció interna de l’ajuntament i la falta de planificació en la inversió dels pocs recursos destintats al sector cultural i més concretament als museus de la ciutat.

Les preguntes que ens sorgeixen després d’haver examinat aquest cas són; com es finançarà realment aquest pavelló on hi ha d’haver grans exposicions? Serà una institució que realment ajudi a l’ecosistema institucional o serà una molèstia constant en distribuir els recursos? D’altra banda també hauríem de preguntar-nos, realment hi ha alguna possibilitat de canvi de paradigma cultural? La vella recepta quan deixarà de funcionar?

COMPARTIR