Flickr

La peculiar coreografia comença amb una encaixada de mans i un comentari a cau d’orella, dos breus palmellades sobre una de les mans, i copets de complicitat a l’esquena. Acte seguit, potser per mantenir l’equilibri davant les estrebades, una gran gambada i una breu indicació per contemplar algun detall de París i, sense deslligar les mans en cap moment, una nova sacsejada a l’alçada del pit. A continuació, mans encara apretades, dos petons a l’acompanyant, i un ampli somriure. Si el president dels Estats Units, Donald Trump, és conegut per la importància que atorga a com dóna la mà als líders mundials, la mostra d’afecte del divendres passat al seu homòleg francès, Emmanuel Macron, que va durar quasi mig minut, va enviar un missatge clar al món: “Ha nascut una nova amistat”.

Macron va convidar al líder nord-americà a visitar París i assistir a la desfilada militar de la festa nacional francesa, el 14 de juliol, que enguany recordava les tropes d’Estats Units que van alliberar la capital francesa el 1917, durant la Primera Guerra Mundial. Es tracta d’una decisió que, en un primer moment, va semblar sorprenent: durant mesos, els comentaristes van comparar Trump amb la principal rival de Macron a les presidencials gales, la ultradretana Marine Le Pen. De fet, els dos líders són sovint vistos com a pols oposats, i les tesis globalistes de Macron semblen la resposta europea a les proclames nacionalistes de Trump.

Un cop elegit president, el propi Macron ha carregat sense reserves contra algunes decisions de Trump, i ha lluitat per projectar una imatge de fortalesa davant seu. Durant la seva primera encaixada de mans, molt diferent a la del divendres passat, els dos governants van semblar competir per veure qui tenia més força davant les càmeres, i posteriorment Macron va admetre que el gest “no havia estat innocent”. Posteriorment, el fundador del moviment En Marche ha criticat la retirada dels Estats Units dels Acords de París, convidant als científics i empresaris nord-americans que busquin “lluitar contra el canvi climàtic” a mudar-se a França.

L’estratègia, tot i que arriscada, sembla haver funcionat. “Teniu un gran president, un president fort”, explicava Trump durant una roda de premsa a París, dirigint-se als ciutadans francesos.

Fortalesa i pompositat

La trobada demostra que Macron ha aconseguit llegir a la perfecció el caràcter del president republicà. Trump ha expressat en públic la seva admiració per aquells líders que considera “forts”, i ha elogiat en diverses ocasions a figures autoritàries com el president rus, Vladimir Putin, o el dictador nord-coreà Kim Jong Un (“no masses persones poden fer-se amb el control d’un règim als 27 anys d’edat”, deia en una entrevista sobre l’hereu de la dinastia Kim).

De manera similar, el multimilionari és conegut per la seva afició a l’ostentació i a la pompositat dels grans actes públics. La Casa Blanca va passar setmanes intentant fer creure als periodistes que Trump havia aconseguit atraure més persones de públic que el seu predecessor, Barack Obama, al seu discurs inaugural. Diversos mitjans de comunicació recordaven també que al cap de l’executiu nord-americà li encanten les desfilades militars, i que hauria volgut presidir-ne una al principi del seu mandat.

Macron ha elaborat, per tant, una jugada diplomàtica a dos temps magistral. Primer, ha aconseguit guanyar-se el respecte de Trump plantant-li cara, i deixant clar que els seus objectius seran, en ocasions, contraris. Posteriorment, li ha ofert la possibilitat de fugir (temporalment) de les acusacions de corrupció que el persegueixen a Estats Units, i presidir un dels pomposos esdeveniments que fascinen al mandatari.

Principal interlocutor a Europa

Gràcies a la visita, Macron sembla haver-se convertit en el principal interlocutor de Trump a Europa. El president nord-americà ha posposat, de moment, el seu viatge al Regne Unit, malgrat que la primera ministra britànica, Theresa May, va ser la primera líder mundial a viatjar a Washington per conèixer al nou hoste de la Casa Blanca. El temor a una possible protesta multitudinària contra Trump a Londres, els enfrontaments amb figures polítiques com l’alcalde de Londres, Sadiq Khan, i la dèbil posició política actual de May, han frenat els plans de Trump de volar a la capital britànica per revalidar “la relació especial” entre ambdós països.

D’altra banda, les primeres trobades del nou cap d’estat nord-americà amb la cancellera alemanya, Angela Merkel, han estat desiguals. Els dos líders van expressar les seves diferències en matèria econòmica durant una primera trobada a Washington, on Trump fins i tot va rebutjar donar la mà davant les càmeres a la visitant. Posteriorment, durant la trobada del G20 a Hamburg a principis de mes, Trump va expressar la seva gratitud a l’amfitriona per buscar, fins l’últim minut, una fórmula per incloure als Estats Units en la declaració conjunta sorgida de la reunió. En qualsevol cas, Merkel evitarà cap aproximació a Trump fins després de les eleccions alemanyes, ja que qualsevol acte que s’interpretiu com una cessió al govern nord-americà podria fer perdre vots a Merkel el setembre vinent.

Lliure de cites electorals, Macron sembla ser en la millor posició per pressionar a Trump en relació a aquells aspectes que siguin prioritaris per la Unió Europea. “Alguna cosa pot passar en relació als Acords de París, ja ho veurem”, declarava Trump durant una roda de premsa el divendres passat, obrint tímidament la porta a un retorn dels Estats Units al pacte mundial. No obstant això, el president gal ha de ser cautelós: Trump té fama de volàtil i impacient, i ja ha canviat la seva postura respecte altres països en pocs mesos. La Xina, per exemple, ha passat de ser considerat un aliat clau per contenir el règim nord-coreà a un país “que ho ha intentat” però ha fracassat, segons declarava el propi president a través del seu compte de Twitter. Per evitar perdre la seva posició de ‘favorit’ de Trump, París haurà ara d’oferir alguna cosa més que bones paraules per seguir comptant amb l’atenció de la Casa Blanca.

COMPARTIR