Weegee by Weegee

Foto Colectania reuneix un centenar de fotografies de Weegee, el cèlebre cronista del Nova York més fosc dels anys trenta i quaranta. La Virreina presenta l’obra de Paula Rego, artista que ha configurat durant mig segle una persistent rondalla sobre la naturalesa humana. N2 Galeria presenta una exposició en la qual l’artista conegut com Uriginal distorsionen i reimaginan imatges icòniques.

 

1. Weegee by Weegee
Del 05 de juliol al 05 de novembre
Foto Colectania
Passeig Picasso, 14
Entrada: 4€
En el Nova York convuls dels anys 30 i 40, Weegee, pseudònim d’Arthur Fellig, era un reporter gràfic freelance que publicava en tots els grans periòdics i que va convertir el crim en espectacle. Sempre alerta, portava en el seu cotxe una ràdio sintonitzada amb la freqüència de la policia que li permetia arribar el primer a l’escena del crim. La seva tècnica, de durs contraluces, donava a les seves fotografies un aura de verisme i dramatisme que segueix impactant a l’espectador. 

En la seva biografia, Weegee explica: “El meu cotxe es va convertir en la meva llar. Era un biplaza, amb un maleter especial extragrande. Vaig guardar tot allí: una càmera extra, els casquillos de les bombetes de flaix, una màquina d’escriure, botes de bomber, caixes de cigars, salami, pel·lícula d’infrarojos per disparar en la foscor, un recanvi de roba interior, uniformes, disfresses i sabates extres i mitjons (…) A partir de llavors ja no vaig estar pegat al teletip de la seu de la policia. Vaig tenir ales. Ja no havia d’esperar que el crim vingués a mi; podia anar després d’ell. La ràdio de la policia era la meva manera de vida. La meva càmera… la meva vida i el meu amor… era el meu llum de Aladino”.

La mostra que es presenta ara a Foto Colectania ofereix una cuidada selecció del seu treball, des d’imatges de crims, incendis o accidents fins a escenes d’esdeveniments socials i populars, com les aglomeracions a les platges de Coney Island o en altres llocs d’oci dels novaiorquesos de llavors. Weegee fotografiava un cadàver, però també un ball de màscares o un nen solitari; en les seves fotos hi ha foscor, però també tendresa. No obstant això, una de les singularitats d’aquesta exposició és que mostra al costat de les fotografies de l’autor, materials originals dels periòdics i revistes on es van publicar les seves imatges, així com els fotolibros més cèlebres del reporter, com l’edició original de Naked City, que es va publicar en 1945 i es va convertir immediatament en un best seller. Gairebé un segle després de les seves primeres fotos, l’obra de Weegee segueix emocionant tant al públic com a la crítica, gràcies al seu estil descarnat i dramàtic que va aconseguir reflectir la societat i la vida nocturna d’una ciutat que ell coneixia millor que ningú. 

Léxic familiar
Léxic familiar

2. Lèxic familiar
Del 08 juliol al 08 octubre
La Virreina
La Rambla, 99
Entrada gratuïta

L’obra de Paula Rego (Lisboa, 1935) pot llegir-se com una gran rondalla sobre la conducta humana. Així, els vincles de domini i dependència, el rancor davant les injustícies socials, la persecució dels cossos irreverents o la sexualitat constrenyida pel moralisme conservador són temes que reapareixen de forma cíclica en les seves pintures i els atorguen cert caràcter existencial. D’altra banda, els treballs de Rego entaulen un diàleg càustic amb la història i amb el temps immediat, discrepen de l’herència cultural del patriarcat i denuncien aquells agressions que provenen de les jerarquies del poder. Mitjançant metàfores i exabruptos, creuant relats literaris i vivències personals, l’artista ha confeccionat, durant més de mig segle, un imaginari enèrgic i antinormativo poblat per éssers que salten de l’estupor a la indisciplina, de la fredor a la violència.

L’evolució artística de Paula Rego és un autèntic gresol de disparitats i reformulacions. En aquest sentit, les seves primeres peces participen d’un llenguatge abstracte proper a Vieira da Silva i a Dubuffet, mentre que la seva producció posterior, propera a l’anomenada Escola de Londres -Bacon, Freud, Kossoff, Auerbach i Andrews, entre uns altres-, cal situar-la com a hereva de l’expressionisme de Goya i del sarcasme de Hogarth, al costat de Daumier i Gutiérrez Solana, en sintonia amb les atmosferes turbadoras de Balthus i l’obscenitat refinada de Klossowski. No obstant això, a diferència dels artistes anteriors, Rego va incorporar una major permeabilitat respecte a altres fonts alienes a la pintura -per exemple, el teatre, l’òpera, les narracions populars i el cinema-, i també ha desplegat una sort de vasta exploració sobre com les dones van organitzar els seus espais de dissidència històrica. 

Prenent el títol de la novel·la homònima de Natalia Ginzburg, l’exposició Lèxic familiar recorre sis dècades de l’obra de Paula Rego: entre els seus dibuixos dels anys cinquanta i alguns projectes recents, sense oblidar les sèries dedicades a l’avortament, a Jane Eyre de Charlotte Brontë i a Misericòrdia de Benito Pérez Galdóz, o les peces inspirades en la dramatúrgia de Martin McDonagh.

 

Mis muertos, dead relations
Mis muertos, dead relations

3. Mis muertos. Dead Relations
Del 06 juliol al 22 setembre
N2 Galeria
Enric Granados, 61
Entrada gratuïta

El treball de Uri Martínez, més conegut al món artístic com Uriginal, distorsiona i reimagina temes icònics, obres mestres clàssiques i tresors perduts, qüestionant els preconceptos entorn del bon gust i a la bellesa al món contemporani. En Els meus morts. Dead Relations, fa referència a la necessitat de conèixer el nostre passat per poder continuar construint el nostre futur.

Amb aquesta mostra, l’artista reivindica la connexió amb obres que constitueixen per a ell una visió del món que ens pertany a tots i que formen part de la història de la humanitat. Per a ell, l’emoció i el vincle personal és fonamental a l’hora d’escollir els motius de les seves obres, per la qual cosa el resultat dels meus morts no és més que una genealogia personal. Dead Relations es relaciona també amb un esdeveniment biogràfic que ha canviat la manera de Uriginal de veure el món; en 2016, arran d’una aparatosa caiguda, se li va destapar una malaltia especialment greu per a algú que dedica la seva vida a pintar en els murs del carrer: vertigen perifèric. Aquesta condició es manifesta de manera imprevisible i provoca una pèrdua sobtada de l’equilibri. A més del perill de la caiguda inesperada, impedeix que els seus ulls puguin enfocar correctament. L’experiència de l’error visual li ha portat a explorar en aquest camp, per aquest motiu vegem un abandó gradual del mosaic, tan distintiu en la seva trajectòria, cap a l’experimentació amb el glitch, terme que en informàtica es refereix a les imatges errònies que es formen com a conseqüència de fitxers mal codificats o danyats.

Uriginal utilitza l’art per indagar en allò que manté a la humanitat unida i allò que obliga a les persones a separar-se. En el seu estil combina elements d’abstracció, pop art i postsurrealismo amb una sèrie de tècniques apreses als carrers, que col·lisionen en diferents superfícies per explorar els límits estètics. En aquesta exposició, a més, Uri ha perdut la col·laboració de reconeguts artistes de la talla de Miss Van o Cinta Vidal, entre uns altres, que han participat en algunes de les obres aportant petites pinzellades que se surten de les seves pròpies zones de confort, com una invitació a explorar nous camins junts.

COMPARTIR