Un estudiant mira una imatge de la model i actriu Angelababy, a Hong Kong.

Ni fotos ‘robades’ de famosos descansant a luxosos ‘resorts’ de les Bermudes, ni reportatges sobre grans casaments i festes de l’alta societat. El govern de Pequín ha posat en marxar aquest mes una campanya contra el món de les notícies del cor, clausurant més d’una seixantena de comptes de la premsa rosa a diverses xarxes socials i portals de notícies. La mesura ha deixat amb un pam de nas als lectors xinesos, àvids de conèixer els últims rumors sobre l’’star-system’ del país.

De moment, les noves restriccions han afectat tant a publicacions locals i internacionals, com Harper’s Bazaar, com a reconeguts periodistes especialitzats en informacions sobre famosos. Per exemple, el reporter gràfic Zhuo Wei, conegut per haver destapat diverses infidelitats entre les estrelles xineses, va veure com el govern tancava d’un dia per l’altre el seu compte de Weibo, l’equivalent xinès a Twitter, que comptava amb més de set milions de seguidors.

Segons l’Administració del Ciberespai de la Xina, l’organisme encarregat de la censura a la xarxa del gegant asiàtic, la nova mesura servirà per frenar “la cobertura excessiva de les vides privades i els rumors sobre les celebritats”, així com “l’ostentació” de la riquesa entre aquests personatges. L’entitat, a més, assegura que el tancament de comptes s’emmarca dins la implementació d’una nova llei de ciberseguretat nacional, que estipula que el contingut en línia no pot violar la privacitat de les persones.

Ostentació sense fre

Durant els últims mesos, el govern xinès ha establert noves mesures de control sobre els mitjans de comunicació online i el president del país, Xi Jinping, ha remarcat en diverses ocasions que els periodistes han d’alinear-se amb la línia ideològica del PCX. Tot i això, la censura sobre el món del cor ha estat una sorpresa per molts analistes, que percebien les notícies ‘roses’ i els esports com els dos únics àmbits de la premsa que restaven lliures de control governamental.

Fins ara, l’executiu comunista s’havia limitat a llançar advertències contra les mostres de riquesa “excessives” d’alguns famosos, com el casament de l’actor Huang Xiaoming i l’actriu Angelababy (que ha interpretat papers secundaris en produccions de Hollywood, com la segona part d’”Independence Day”). Després de celebrar una extravagant cerimònia que va costar més de 25 milions d’euros i que va comptar amb 2.000 convidats, un pastís de tres metres i un vestit de Christian Dior per la núvia, l’editorial del principal diari del règim criticava “l’impacte negatiu sobre l’ordre social i la vida pública” d’aquest tipus d’esdeveniments.

També en aquesta línia, i a petició d’un grup d’empresaris, el govern xinès ofereix des de 2015 classes de moralitat als fills dels grans empresaris xinesos, que sovint són motiu de safareig entre el públic gràcies a l’estil de vida desenfrenat que mostren per les xarxes socials. Wang Sicong, el fill de Wang Jianlin, l’home més ric de la Xina (i accionista principal de l’Atlètic de Madrid), és famós entre el públic per les seves desmesurades festes i les seves extravagàncies, inclosa la compra pel seu gos de dos rellotges d’Apple de luxe, valorats en  més de 30.000 euros.

“Alguns joves rics només saben com vantar-se de la seva riquesa, però no saben com crear-ne. Si aquest comportament es torna un problema comú pels negocis privats, i fa que es vegi amb mals ulls els emprenedors, deixarà de ser un problema econòmic”, explicava l’organisme oficial encarregat de dur a terme aquestes classes, segons International Business Times.

Censura als mitjans

El govern ha decidit solucionar el problema endurint encara més el seu control sobre els mitjans. David Bandurski, professor de comunicació de la Universitat de Hong Kong, explicava a The New York Times que si bé fins ara el govern de Xi Jinping havia restringit la cobertura “d’assumptes seriosos”, ara semblava haver declarat “la guerra a tot allò no-seriós”.

Un dels principals motius per aquesta renovada paranoia sobre informacions que, a priori, poden semblar benignes és la celebració, la propera tardor, del Congrés del Partit Comunista Xinès, on es renovarà la cúpula dirigent. Durant la trobada, que se celebra cada cinc anys, s’espera que Xi Jinping reveli quin dirigent l’ha de succeir com a president del país a partir del 2022. Els mesos previs a la reunió són habitualment marcats per un augment de la censura i la repressió per part de les autoritats xineses, que volen evitar qualsevol imprevist o mostra de debilitat abans de  la trobada.

Davant aquesta important cita, els líders comunistes han decidit restringir no només informacions sobre el món polític, sinó també tots aquells reportatges que puguin crear malestar entre la població. Com els mitjans oficials recorden habitualment, la Xina ha aconseguit treure de la pobresa a més de 700 milions de persones en les últimes dècades. Però el país també ha vist com la desigualtat econòmica augmentava de manera desproporcionava entre les grans fortunes xineses i la resta de la societat. El coeficient Gini del país, l’indicador més usat per mesurar la diferència entre els més rics i els més pobres d’una societat, se situava en 0,49 punts el 2012, una puntuació que el Banc Mundial considera que indica una desigualtat greu.

Tot i que l’executiu comunista ha començat a implantar mesures per aconseguir una major redistribució de la riquesa a la Xina durant els últims anys, la societat roman encara profundament dividida. La classe dirigent ho sap, i per evitar mostres de malestar entre la població, ha decidit restringir les informacions sobre les grans festes de les ‘socialites’ xineses, on sovint es mesclen grans noms del món de les arts, la política i els negocis.

COMPARTIR