Génesis, Soledad Sevilla

Aquest cap de setmana Noviembre recomana un passeig per galeries de la mà dels artistes Guillermo Fornes, Soledad Sevilla i Juan Escudero.

 

  1. GÉNESIS

Galeria Marlborough

Entrada gratuita

La Galeria Marlborough de Barcelona presenta una exposició dedicada a Soledad Sevilla (Valencia, 1944), una de les pintores espanyoles més importants de la seva generació. A Génesis, tal com el nom indica, se’ns mostra una selecció d’obres que abarquen més de quatre dècades de feina i on hi podem veure l’origen i evolució de tota una trajectòria en la que es manté invariable la inquietut de l’artista vers les relacions entre l’espai, la llum, la matèria i el color.

Formada per més d’una dotzena d’obres de formats i períodes diferents, l’exposició ens ofereix un petit tast de la llarga carrera artística de Soledad Sevilla. Així, podem veure algunes de les seves primeres creacions, en que la pintura partia d’una rigurosa base geomètrica, deixant pas més endavant a una abstracció lírica, una pintura de trama més poètica amb la que l’artista busca la compliciat entre allò emocional i allò racional. També hi son presents alguns dels seus murs vegetals, realitzats a començaments del segle XXI i algunes de les peces dels últims anys, en que l’artista ha abordat el tractament de les textures de superficies, com la fusta o el metall. La mostra es tanca amb una de les seves obres més recents, Las lunas oscuras de cristal, realitzada l’any 2015 i en la que el color n’és el principal protagonista, un color que mostra la seva petjada mitjançant pinzellades que, multiplicades reiteradament, es dissolen en atmosferes de variacions cromàtiques.

 

Entropía, Guillermo Fornes
Entropía, Guillermo Fornes
  1. ENTROPÍA

Galeria Trama

Entrada gratuita

Guillermo Fornes (Bilbao, 1964) exposa per primera vegada a la Galeria Trama, on presenta una de les seves series més recents: Entropía. Basant la seva obra en un discurs determinat per la síntesi i el treball gestual, Fornes ha sabut transmetre, amb la seva narrativa, una travessia a l’emoció, l’innovació i l’experimentació en el procès creatiu, tant en tècniques com en materials, que reforcen encara més el seu discurs. En paraules del crític Fernando Castro Flórez, “mitjançant el seu imaginari personal [Fornes] realitza un elogi intens d’allò visible que sembla desafiar a tots aquells que pretenen voltar el món amb paraules. La seva obra, d’una admirable serietat picròrica, sedimenta un sentiment de plenitut vital; transmet eufòria”.

L’entropia, definida com la part de caos necessària per a que un sistema funcioni, és el principi sobre el qual es sustenta el discurs d’aquesta nova serie de Guillermo Fornes, on es fundamenta l’importància de l’espontaneïtat i l’emoció dins la seva obra. Una serie formada per llenços de gran format i obra sobre paper, basats tots ells en una tècnica elaborada a partir de la combustió de pòlvora. Citant novament a Flórez, l’artista “revela una extraordinària poètica, ens atrapa amb la seva contundent lleugeresa, les seves fascinants formes fan que ens apropem al límit del sublim”.

Línea de tiempo, Juan Escudero
Línea de tiempo, Juan Escudero
  1. LÍNEA DE TIEMPO

Galeria Esther Montoriol

Entrada gratuita

Esther Montoriol presenta a la seva galeria una selecció de dibuixos i aiguaforts de Juan Escudero (Bilbao, 1966) realitzats entre el 2016 i el 2017. A Línea de tiempo, l’artista presenta una pràctica de dibuix que es remunta als automatismes gràfics que tots hem realitzat algún cop al parlar per telèfon. En aquest procès autoreplicant, un primer element, en aquest cas una línia, prefigura l’element posterior. Si una línia té una irregularitat, aquesta es transmet a la següent. Es tracta d’una iteració constant d’un mateix traç que té similituds amb els processos de germinació biològica i genera resultats emparentats amb la constitució fractal de la natura, en la que una estructura que es conté en si mateixa, pot ser repetida a qualsevol escala.

Tal com indica l’artista Alberto Peral: “Juan Escudero crea una pell elàstica que modela al seu gust, buscant temàtiques que li permeten esplaiar-se en un paisatge aparentment repetitiu i d’una construcció zen però que, alhora, està viu i en vibració constant. Així, apareixen en la seva obra espais indeperminats i friccionats elaborats per ell mateix. Juntament amb aquest espais, l’artista ha anat combinant i barrejant superfícies que tenen similituds amb la nostra propia pell, fins el punt que, en ocasions, sembla que tregui la lupa per a buscar les línies que constitueixen aquesta superfície i fer-nos veure que no és llisa i anodina sino que es construeix d’una manera complexa”.

COMPARTIR