Amb l’arribada de l’estiu arrenca una nova edició del que és un dels esdeveniments culturals més destacats de la ciutat de Barcelona: el Festival Grec. Una celebració de les arts escèniques i la música que aquest any arriba amb moltíssims canvis provocats en gran part pel relleu en la direcció del festival que es va anunciar a finals d’any. Francesc Casadesús va ser l’escollit alhora d’escometre l’enverinada missió de fer créixer l’herència del seu anterior director, Ramón Simó, el qual ha capitanejat les últimes cinc edicions d’aquest peculiar i delicat Festival Grec, una gestió que ha estat àmpliament criticada pels seus ínfims percentatges d’assistència, pels seu inabastable nombre de propostes i per la renuncia manifesta del seu director de convertir el festival en només un aparador dels grans noms de l’escena internacional. Ramón Simó, que portava a l’esquena una dilatada experiència en el camp de les arts de carrer en espais com Fira Tàrrega, va voler atraure nous espectadors ampliant el ventall estilístic del festival i obrint-lo a tot tipus de propostes que hibridessin diferents gèneres i formats. Tot plegat però va acabar tenint la forma d’un gran poti-poti on semblava que tot hi tenia cabuda. S’ha de reconèixer però que a base de remenar i remenar hi vam acabar trobant autèntiques joies d’un valor incalculable: l’Ivo Van Hove i el seu compromís anual amb el festival, els al·lucinants muntatges de Pepping Tom i la genialitat de Complicité en la seva monumental adaptació de El Mestre i Margarita en són un exemple. I un altre dels seus encerts va ser el d’obrir el festival a la ciutat amb espectacles gratuïts al carrer i amb unes festes populars d’inauguració que no buscaven altra cosa que carregar-se l’elitisme i esnobisme que sempre havia caracteritzat el Festival Grec. En definitiva, una gestió plena de llums i ombres que ara es reinicia amb la nova revolució capitanejada per Francesc Casadesús, el qual ja va ser el responsable de capgirar el Mercat de les Flors convertint-lo en l’actual casa de la dansa i en un espai de referència internacional admirat arreu del món.

I en que consisteix aquesta revolució del Francesc Casadesús? Doncs d’entrada en carregar-se un bon nombre d’espectacles tot buscant que allò que es mostri al festival sigui d’una qualitat excepcional. En altres paraules, que menys és més. O almenys això es el que es pretén. Un altre canvi important és la nova política de preus. Aquí els menors de 30 anys hi hem sortit guanyant (i molt). Els joves ho tenim tot al preu de 15€, música inclosa, tot buscant ampliar el públic jove del festival, fins ara gairebé residual. I un altre canvi rellevant és el reton del concepte de ciutat convidada, ara rebatejat com a viatge, el qual ens durà aquesta edició fins a l’Atenes grega, tot passant els pròxims anys per ciutats de Singapur o els Estats Units. Desapareixen els espectacles gratuïts i augmenta la programació internacional amb estrenes mundials i nacionals que també es podran gaudir en festivals com els d’Avinyó o Mèrida.

I a tot això, que hi podrem veure? Doncs absolutament de tot, en una programació que segueix sent una barreja d’estils, formats i tendències artístiques de tot arreu del món. I per això he volgut fer una tria molt personal del que crec que no ens hauríem de perdre, ja sigui pel seu valor artístic, excepcional, vivencial, o totes tres coses a la vegada. Aquí teniu la meva selecció dels imperdibles del festival:

Bodas de Sangre
Bodas de Sangre
  1. Bodas de Sangre – Federico Garcia Lorca i Oriol Broggi – Biblioteca de Catalunya (14/06 – 28/07)

Clara Segura, Nora Navas, un cavall a escena, música de Joan Garriga… d’entrada no pot tenir més bona pinta el que serà l’últim muntatge de la temporada 2016-2017 de La Perla 29 i que dirigirà l’Oriol Broggi, un mag de l’escena que quan la cosa va de poesia teatral ens té acostumat a oferir-nos uns muntatges inoblidables. Si a tot això li sumem el meravellós text de Lorca, aquest muntatge promet i molt. Només queda esperar que tantes expectatives no s’ensorrin com un castell de cartes. Si us agrada la tragèdia i que us captivin amb experiències immersives, aquest és el vostre espectacle del Grec 2017.

2. The Great Tamer

  1. The Great Tamer (El Gran Domador) – Dimitris Papaioannou – Mercat de les Flors (02/07 – 04/07)

Aquest és sense cap mena de dubte un dels espectacles de l’edició d’aquest any que s’han de veure sí o sí. S’ha de veure perquè Dimitris Papaionnou no freqüenta massa els teatres de Barcelona. Perquè aquest creador afincat a Atenes és un dels artistes més al·lucinants dels últims anys. Perquè els seus espectacles són un exemple del millor art contemporani del moment en uns muntatges que generen un seguit d’experiències visuals que mai oblidareu. Dimitris Papaioannou exemplifica el compromís absolut amb l’experimentació artística que tant costa de trobar a casa nostra. Aneu-hi amb la ment, els ulls i el cor ben oberts i deixeu que les imatges us penetrin per si soles.

3. La Fiesta Israel Galván

  1. La fiesta – Israel Galván – Teatre Grec (04/07 – 05/07)

He de confessar que no sé massa bé que esperar-ne d’aquest espectacle. D’entrada el títol de La fiesta convida a pensar que el que ens trobarem serà una celebració del moviment i l’expressió corporal, del flamenc a les danses orientals. Ara bé, sota la direcció de l’artista conceptual Pedro G. Romero la cosa pot anar cap a qualsevol banda. Haurem de comprovar si la conceptualitat del muntatge juga a favor o en contra del descomunal talent del bailaor Israel Galván. Confiem en la suma d’esforços d’un muntatge que comptarà amb la participació de El Niño de Elche. Uns dies després es veurà al Palau dels Papes d’Avinyó. Poca broma.

4. Who is Me. pasolini 4. Who is me. Pasolini (Poeta de las cenizas) – Àlex Rigola – (04/07 – 23/07)

Teorema i Pasolini. Una caixa de fusta per a un grup reduït d’espectadors. Un sol actor. El Rigola que més ens agrada, experimental i artísticament compromès. Una proposta que ja es va poder veure al darrer Temporada Alta i que promet una reflexió al voltant del Pasolini creador. Recomanat per a tots aquells que busqueu fugir del teatre vist des de la butaca i us apassioni el personatge de Pier Paolo Pasolini.

5. Beware of Pity

  1. Beware of Pity (La impaciència del cor) – Stefan Zweig, Simon McBurney, Complicité i Schaubühne – Teatre Lliure (08/07 – 09/07)

Complicité. Si aquest nom no us diu res busqueu per internet les crítiques de l’últim espectacle de la companyia que vam poder veure a Barcelona: El Mestre i al Margarita. Complicité, sota la direcció de Simon McBurney, promet una festa de solucions teatrals. Una pluja d’idees que de ben segur, com ens passa amb els muntatges de l’Ivo Van Hove, ens recordarà com de lluny estem a Catalunya del teatre més avantguardista del moment. El teatre, la posada en escena, es fonamenta a partir de les idees, i les idees són l’aliment de Complicité.

6. Halka

  1. Halka – Groupe Acrobatique de Tanger – Teatre Grec (12/07 – 13/07)

Van sorprendre ja fa uns anys el públic de Barcelona amb les seves al·lucinants acrobàcies, i aquest cop hi tornen per la porta gran. Al Teatre Grec mostraran el seu enorme talent alhora de crear tensió, poesia i bellesa en un espectacle de circ que ens farà viatjar fins als deserts de Tànger. Haurem de comprovar si aquest viatge adquireix les dosis de calidesa i emoció que promet, però de ben segur que de bellesa no en faltarà.

7. Clean City

  1. Clean City – Anestis Azas i Prodromos Tsinikoris – Teatre Lliure (13/07 – 14/07)

En aquest viatge a Atenes que proposa Francesc Casadesús per a l’edició d’aquest any aquesta és una de les parades més destacades. En aquest espectacle, diverses treballadores de la neteja pugen a l’escenari per explicar la seva vida. Es tracta d’un experiment que barreja realitat i ficció, molt a l’estil Milo Rau, que segur que no deixarà a ningú indiferent. Una mostra del millor teatre experimental europeu del moment.

8. Inflammation du verbe

  1. Inflammation du verbe vivre (Des Mourants) – Wajdi Mouawad – Teatre Lliure (21/07 – 22/07)

Si vau veure Boscos aquesta temporada, o Incendis ja en fa unes quantes, no us podeu perdre l’oportunitat de gaudir d’aquesta nova proposta que ens presenta Wajdi Mouawad, un díptic en que busca replantejar el concepte de tragèdia grega. En aquesta primera part, a més a més, ell serà un dels encarregats d’interpretar un dels seus personatges. Un oportunitat més que interessant per submergir-se en el món d’excessos i drames de l’autor libanès.

les-larmes-doedipe-des-mourants

  1. Les Larmes d’OEdipe (Des Mourants) – Wajdi Mouawad – Teatre Lliure (21/07 – 22/07)

Si sou tant fans de Mouawad que amb la primera part no en teniu prou, doncs res, cap problema, aquí en teniu un altre. Si la primera part del díptic s’inspira en Filoctetes, aquesta parteix de Èdip a Colonos, totes dues del mestre de la tragèdia Sòfocles. Mouawad promet un espectacle on es barregen els nous formats amb la poètica tràgica, un “teatre-digital” hereu del millor Robert Lepage on la tecnologia està al servei de la catarsi.

10. James Thierrée

  1. La grenouille avait raison – James Thierrée i la Compagnie du Hanneton– Teatre Lliure (26/07 – 27/07)

I la meva última recomanació, més que una recomanació és una crida a que tothom, absolutament tothom, vagi a veure el que passarà al Teatre Lliure de Montjuic els dies 26 i 27 de juliol. Els espectacles de James Thierrée són absolutament al·lucinants en tots els sentits i en aquest cas no sabem massa bé el que ens trobarem en un espectacle que barreja la dansa, el circ i el teatre. Però del net de Chaplin ho esperem tot perquè és un prodigi de la creació escènica. La Veillée des Abysses, Raoul… i ara La genouille avait raison. L’espectacle d’aquest Festival Grec 2017.

COMPARTIR