Quan una empresa entra en concurs de creditors (antiga suspensió de pagaments) amb la intenció de dissoldre’s, els socis són els darrers a cobrar. Una cosa similar passa al Barça, on després de 7 anys de neogasgartisme amb esteroides, estem davant d’un procés de desintegració del Club i el soci és qui està pagant la festa.

Ara fa dos anys, tot just abans de les eleccions que allargarien l’agonia a la poltrona culer, vam publicar els 100 errors que la directiva del Barça que en sortís guanyadora no podia repetir. Després de dos anys de rendiment al camp més que dubtós, hem observat que no tan sols el projecte esportiu fa aigües per tot arreu, sinó que s’han repetit els errors capitals de l’anterior junta i s’ha continuat amb aquest procés de desmantellament del Club.

Com en qualsevol dissolució, els socis són els que n’han sortit més perjudicats, i els fets són molt pitjors dels que podiem haver imaginat fa dos anys:

1. Patrocinadors: al web del Club hi apareixen fins a 42 patrocinadors. A part del fet clamorós que alguns d’ells no estan alineats amb els valors del Club i que hi ha casos sagnants com el de Qatar, es poden contar amb els dits d’una mà – i encara ens en sobrarien – les campanyes en benefici dels socis que aquests 42 patrocinadors articulen.
2. Entrades: ja hem denunciat en nombroses ocasions l’incompliment estatutari amb el repartiment de les entrades per a les grans finals. Enlloc de deixar el 85% de les entrades pels socis com marquen els estatuts, la directiva ha optat per seguir atorgant un 15% d’aquest 85% a les Penyes, i ara fins i tot reserva cadires a la Grada d’Animació fins i tot abans de saber si els seus membres resultaran agraciats al sorteig.
3. Criminalització: per l’acció irresponsable de quatre galifardeus, tot un Club és ara criminal, i per tant, ho són els seus socis, en el fet més ignominiós atemptat mai contra el Club. No ha vingut de fora, no ha estat una mà negra, hem estat nosaltres.
4. Socis preferents: corren brames d’escàndols ocasionats pels  nois molts macos a Torí, continuen anant als desplaçaments amb total impunitat; o els propis directius que aprofiten el Club com a aparador personal per fer créixer la cartera de negocis nocturns, o per vendre entrades al hall de l’hotel d’un directiu.
5. Estadi i espai Barça: després de votar un projecte d’estadi que és totalment diferent al que es farà (o no, mai se sap) i el projecte de l’espai barça que s’inaugurarà amb la parada Camp Nou de la línia 9 del metro, veiem com la directiva acaba fent el que interessa a no sabem qui.
6. Socis are made, not born: hi ha grans culers animant i respectant al Club que no tenen accés a un carnet de soci, ja no parlem d’abonament, pel sol fet de no haver nascut en una llar amb tradició blaugrana. Tan se val d’on venim? Es veu que no, que ho has d’acreditar durant 3 anys a fons perdut. El cert és que aquests nous socis de ben segur que votarien per qualsevol cosa que no sigui el Nunyisme.

Les males notícies potser acaben aquí. Potser s’acosta l’hora de fer virar el rumb del Club. A les properes eleccions (o millor dit, la propera vegada que anem a votar alguna cosa a Can Barça), votem amb memòria.