Entrada a Pauls, Pools, Flags and Sausages

Diu el tòpic suat que l’art contemporani (normalment en referència únicament a la pintura) és complicat i hermètic. Aquesta asseveració sovint va acompanyada d’algun improperi en contra de l’abstracció (?) i altres coses modernes (??) per acabar parlant de paisatges i bodegons. Pel que a mi respecta, intento evitar aquestes discussions obtuses tant com puc, ja que són causa quasi segura d’una indigestió; tot i així, de tant en tant, toca menjar-se algun gripau. Per amanir aquesta indesitjada menja sovint intento valer-me de salses i espècies, a saber: una mica de “parlem-ne amb calma”, un pessic de “el debat abstracció/figuració està obsolet” i opcionalment, un polsim d’exemples que m’ajuden, d’una banda, a digerir tot plegat, i de l’altra, a convidar el partenaire de torn a obrir una mica més l’amplitud de la seva mirada.

És en aquest últim punt, en els exemples que em serveixen per entendre i explicar (però sobretot per entendre) l’art actual, on he de referir-me a l’última exposició que va obrir la galeria etHALL el passat 7 d’abril. El carrer Joaquim Costa normalment és un caos, ple a vessar de gent pujant i baixant, de veïns apalancats fent-la petar, de treballadors atrafegats carregant coses d’una botiga cap a una altra, etc. Per si tot això fos poc, aquella tarda primaveral de divendres s’hi van sumar desenes de persones del panorama artístic barceloní (comissaris, artistes, músics…) per veure Pauls, Pools, Flags and Sausages, la primera exposició individual d’en Jan Monclús (Lleida, 1987).

Igual que altres artistes de qui hem parlat recentment, en Jan treballa principalment – tot i que no de manera exclusiva – la pintura, i aquest fet per si sol ja ens ajuda a constatar una realitat que no per evident podem deixar de ressenyar: la pintura contemporània existeix. La de l’artista ilerdenc és una pintura sovint basada en la representació de referents visuals propers que van des de la literalitat del text (peça important en flags i altres obres) o la imatgeria extreta de fonts populars com els Simpson. És en part d’aquest univers audiovisual que en Jan extreu part de l’essència que dóna cos a algunes de les peces principals, concretament del vídeo on Paul McCarthy (no confondre amb el beatle McCartney) fa una performance parodiant l’expressionisme abstracte, la figura del Gran Pintor (Pollock), del Gran Crític (Clement Greenberg) i el sistema pervers que se’n deriva. Capturant frames del vídeo d’en McCarthy sobre els llenços, el protagonista de l’exposició a l’etHALL fa una crítica al seu entorn -beneïda precarietat en què vivim- i alhora que fa una vindicació plena i vehement del mitjà pictòric.

Aquesta esmena a la totalitat d’un present hostil vers les arts i les humanitats no és explícita, però. Les obres exposades representen salsitxes, icebergs, banderes i volcans; però és el que trobem de manera implícita el que ens revela el quid de la qüestió: sota l’heterogènia imatgeria que en Jan Monclús exhibeix hi ha un crit eixordador en favor de la pintura d’avui. El drama arriba quan aquest crit contrasta amb el silenci igualment corprenedor de les institucions del país a la realitat dels nous creadors, que reben un suport limitat en el millor dels casos i en la majoria d’ells, inexistent, condemnats a complir condemna de pluriocupació ad nauseam per poder seguir creant. És precisament de tot això de què realment parla Pauls, Pools, Flags and Sausages, sobre el no-glamour i la incertesa de la vida d’un artista actual, que tant pot exposar un quadre penjant d’un clau a la paret o sobre uns paquets de salsitxes de frankfurt.

Com he indicat d’entrada, el camp en què en Jan Monclús es mou no és únicament la pintura; de fet, podem dir que, des d’aquesta estant intenta empènyer les fronteres del mitjà fins al límit, arribant encapsular un iceberg dins l’aigua i fent-ne una peça de vídeo-art. Amb tot, la galeria etHALL -ara amb més espai després de l’emancipació de múltiplos– pot congratular-se amb motiu doble, ja que d’una banda, ha recolzat una nova fornada d’artistes que comencen a consolidar-se encarnats en la figura d’en Jan, i de l’altra, ho ha fet amb una bona exposició, en la que també ha col·laborat textualment la comissària Beatriz Escudero. Pauls, Pools, Flags and Sausages estarà oberta al públic al número 30 del carrer Joaquim Costa fins al 19 del pròxim mes de maig.

COMPARTIR