Quan amb el Jordi Minguell vàrem començar a pensar qui podia ser el personatge del mes va ser durant la sentència del cas Nóos. Ho vam veure clar, eren els individus que es mereixien la caricatura, però per què? Perquè 11 anys després l’escàndol del cas Nóos sentenciava dues figures de la família reial. Urdangarin, el més llest de la classe, aprofitava la seva posició per recollir subvencions i contractes. La Infanta, per la seva part, la malaguanyada que no sabia res, va crear una empresa amb el seu marit perquè “ell li va demanar”, firmava tot el que ell li posava sobre la taula perquè hi “confiava”, “mai” va preguntar què era allò que signava, tampoc sabia que l’empresa Aizoon tenia la seu a casa seva ni per què hi havia una VISA d’empresa amb el seu nom. De saber, ni l’Agència Tributària sabia com el DNI de la Infanta apareixia en 13 propietats entre els anys 2005 i 2006. Era l’any 2013 quan el Col·legi de Registradors d’Espanya deia que les finques que constaven com a propietats de la germana de Felip VI “ni estan, ni han estat mai” registrades al seu nom.
Amb les sentències sobre la taula, encara falta l’etapa final on les parts recorren el veredicte al Tribunal Suprem, i amb l’absolució de la filla del Rei Juan Carlos I, la pregunta és: La Cristina sap amb qui es va casar? La pregunta és tan seriosa com el primer cafè de bon matí: imprescindible per aguantar les primeres hores. Fins a quin punt la senyora d’Urdangarin coneix el seu marit? No respondrà, les nostres dades d’audiència ens mostren que no tenim lectors a Suïssa, actual residència de la germana de Felip VI.
Hi ha molts tipus de relacions, des de la més enganxifosa on els dos éssers s’absorbeixen en una sola massa de carn suada, sedentària i avorrida fins a d’altres que interpreten l’amor com un espai compartit entre dues persones que no necessàriament han de viure enganxats com a polls entre cabells.
De modalitats n’hi ha moltes, la meva preferida és la de viure i deixar viure. Una variant de la qual Urdangarin i Cristina han exhibit durant el judici, els dos feien la seva vida, els unia una empresa, una VISA, un judici i un palauet a Pedralbes… Però mai, mai! Els ha unit un entramat mafiós per apropiar-se de fons públics per assessorar a les institucions. El sogre, el Rei Juan Carlos I, era el típic pare de la novia catxondo que, fins i tot, presumptament va interferir per aconseguir 110 milions d’euros. Sí, el seu nom també apareixia en la documentació del cas Nóos, com també el de la seva presumpte amant, l’empresària alemanya Corinna zu Sayn-Wittgenstein, Corinna Larsen per als amics.
Els múltiples casos de corrupció d’aquests últims anys constaten que els matrimonis dels acusats que testifiquen són molt oberts, tenen una relació on el marge de maniobra és altíssim. De la mateixa manera que la dona de Millet no va preguntar mai qui va pagar la boda de la seva filla al Palau de la Música, com tampoc les reformes de la casa ni els viatges… Cristina no va preguntar mai si aquella VISA que duia el seu nom era realment seva, ni tampoc si els documents que Urdangarin li feia firmar eren per organitzar una festa al Happy Park o una sentència de mort.
El matrimoni Urdangarin-Borbón és un exemple de com han de ser els matrimonis al segle XXI. Veure’s poc, dos cops al dia, el matí al banc dels acusats i a la nit al palauet per mantenir encesa la flama de l’atracció. Parlar el mínim, conservar aquell misteri que us va enamorar. Jugar a enviar-te cartes per deixar anar la teva imaginació, ja sigui només signant un document que et dóna la teva parella. I, finalment, viure noves aventures, ja sigui viatjant a Suïssa com adquirint el pack ‘Judici Delux’ a Palma de Mallorca.