9 Sept. Rubi, Lluis Rabel con Pablo Iglesias / Catalunya Sí Que Es Pot

En Lluís Franco Rabell, cap de llista de la coalició Catalunya Sí Que es Pot (CSQEP) al Parlament de Catalunya, es va mostrar així de contundent sobre el posicionament oficial a la dicotomia de fer un referèndum no acordat amb el govern espanyol o d’esperar a que el govern de l’Estat el vulgui pactar:

El cap de llista va afirmar que la seva coalició està per treballar per un referèndum pactat amb l’Estat i que en cap cas vol anar a una- segons qualifica- “atzarosa aventura unilateral”.

Aquesta resposta sorprèn en un context on, fins no fa gaire, a CSQEP s’auto-proclamaven com els màxims defensors del dret a decidir i del referèndum. Sorprèn, perquè ara que el govern de la Generalitat el vol fer sí o sí, o com va dir en Puigdemont, o referèndum o referèndum, la coalició d’ICV-EUiA i Podem en comptes de sumar-se a la majoria del Parlament a favor del dret a decidir, comença a vacil·lar i a posar condicions, sembla que no el vulguin fer.

Per aquest motiu, en aquell moment, decebut per la contundència i la burla d’en Rabell, em vaig preguntar: Aquest senyor, com ha decidit aquesta postura? Ha consultat a les bases? O la direcció de Catalunya Sí Que es Pot ha decidit unilateralment que aquesta ha de ser la postura que millor representa als seus votants? I com saben que aquesta és la postura que defensen els seus votants?

No és el primer cop que veig a en Rabell i a en Coscubiela decidint la postura de la coalició sense cap mena de transparència, sense cap mena de consulta a les bases, sense cap mena de democràcia interna. Per aquest motiu, ja fa temps que em pregunto també si Catalunya Sí Que es Pot (CSQEP) està fent la seva funció com a representant d’una part de la població de Catalunya. Per això, vaig decidir anar a mirar l’única font disponible que tenim per mesurar la opinió de la població: les enquestes.
El Periódico no fa gaire que va publicar una enquesta sobre el dret a decidir, elaborada pel Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP), el que resulta molt útil per radiografiar quina és la opinió dels votants de la coalició d’esquerres sobre una “atzarosa aventura unilateral”.

Les dades que ens mostra aquesta enquesta són encara més contundents contra els polítics de Catalunya Sí Que es Pot: La majoria dels seus votants (52,9%) està a favor d’un referèndum unilateral, és a dir, ho vulgui o no el govern de l’Estat espanyol. El 36,8%, en canvi, afirma que el vol només acordat amb l’Estat.

Davant d’aquesta evidència, ¿es pot dir que els líders polítics de Catalunya Sí Que es Pot estan escoltant als seus votants sobre la posició que haurien d’adoptar i representar al Parlament? Estan com a mínim escoltant a la seva militància? Si no és així, a qui representen?

A qui representen quan en Coscubiela es mostra contundent contra la partida pel referèndum unilateral quan el 47,1% dels seus votants vol que existeixi aquesta partida segons la mateixa enquesta. A qui representen quan es neguen a participar en l’execució d’un referèndum no acordat amb l’Estat quan el 75,9% dels seus votants afirma que aniria a votar a un referèndum sense acordar amb el govern espanyol (54% segur que votaria + 21,9% probablement votaria). A qui representen quan en Rabell afirma que hi ha probabilitat de pacte amb l’Estat i que s’ha de treballar en aquest escenari, quan el 70,1% dels seus votants no creu que s’arribi a un acord entre l’Estat espanyol i la Generalitat perquè els catalans puguin decidir el seu futur polític. I a qui representen quan en Coscubiela acusa al Parlament de Catalunya de poc democràtic i plural per evitar, mitjançant mecanismes legals, la prohibició del Tribunal Constitucional per aprovar el referèndum mentre calla dels atacs de l’Estat espanyol a les institucions catalanes, quan el 57,5% dels seus votants pensa que a Espanya ja no hi ha democràcia perquè no es deixa votar en referèndum la independència. A qui representen aquests polítics que es permeten el luxe d’anar alliçonant sobre qualitat democràtica quan no veiem entre les seves actuacions cap mena de debat i transparència sobre com han decidit aquesta postura tant injusta contra el referèndum no acordat amb l’Estat i contra l’autodeterminació de Catalunya.

Sí que és cert que la majoria de votants de CSQEP està en contra de la independència de Catalunya (55,2%) i només un 33,3% està a favor, però la gran majoria està pel dret a decidir i no necessàriament pactat amb l’Estat espanyol i aquesta postura no l’estan ni representant ni respectant al Parlament.

Font Sergi Castañé
Font Sergi Castañé

Sembla que les dades confirmen que els votants de Catalunya Sí Que es Pot estan per una atzarosa aventura unilateral, com diu en Franco Rabell, la qüestió és per què els seus representants polítics no ho estan. A qui estan representant amb aquesta tenacitat contra l’autodeterminació de Catalunya si no és als seus votants?

Mai és tard per rectificar i començar a representar i servir a la majoria dels teus votants. Hem vist a un Iñigo Errejón defensar la unilateralitat, hem vist a En Marea dir el mateix, hem vist a En Comú Podem fer moviments tímids cap a la unilateralitat. Mai és tard, la direcció de Catalunya Sí Que es Pot hauria de tornar al carrer, hauria de tornar a les bases i escoltar què reclamen i deixar-se de la dinàmica de pacte de despatx entre polítics que porten efectuant el tàndem Coscubiela-Rabell. No pot ser que una candidatura que es diu democràtica i representativa estigui tan allunyada de la posició majoritària dels seus votants, no pot ser que una candidatura que es diu d’esquerres sigui la més contundent contra l’autodeterminació de Catalunya.

Crec que Catalunya Sí Que es Pot (CSQEP) hauria de seguir fent oposició a les polítiques anti-socials, ja que el 85% dels seus votants està a favor de la gestió pública, però crec que no s’entén aquest virulència contra l’actual govern de la Generalitat de Catalunya quan ni la meitat dels seus votants (el 40,2%) creu que la gestió és dolenta o molt dolenta o quan només el 36,8% creu que els pressupostos de Junts pel Sí no responen a les necessitats de la gent. Em fa la sensació que el que demanen els votants de Catalunya Sí Que es Pot és una oposició responsable i constructiva cap al govern de la Generalitat, amb una defensa exemplar de les polítiques socials i una aliança forta en tot allò que es correspon al dret a decidir i a l’autodeterminació de Catalunya, perquè de fet, va ser això el que es va votar al seu programa electoral.

No s’entén aquesta virulència desmesurada contra el govern i aquesta reacció contra la lliure determinació si aquests polítics pretenen representar als seus votants. Que aplaudeixin PP i C’s els discursos d’en Rabell vol dir que alguna cosa no s’està fent bé. O sí, si Catalunya Sí Que es Pot representa a una altra gent que no són els seus votants i que tenen els seus interessos invertits en la santa unitat de la nació-eterna-inqüestionable espanyola, podríem dir que ho estan fent perfectament, ara bé, que és un frau democràtic, no en tinc cap dubte.

COMPARTIR