Aquest cap de semana Noviembre proposa estudiar el cos, el moviment i la llum, analitzar els diferents espais del sexe i descobrir les pintures arqueològiques de Juan Correa.

  1. KÖRPERBILDER

Galeria Àmbit

Entrada gratuita

Körperbilder, imatges corporals presenta, en forma d’instal·lació, una sèrie de deu fotogrames fruit d’un estudi sobre el cos, el moviment i la llum realitzat per la ballarina, artista i fotògrafa alemanya Korina Kaisershot (Texas, 1973). Les obres exposades s’han realitzat sense càmera; els fotogrames són la imatge d’un objecte en contacte amb una superfície fotosensible exposada a una forta llum directa. L’objecte, en aquest cas el cos humà en moviment, bloqueja la llum i plasma la seva forma en banc sobre negre. La peculiaritat d’aquesta tècnica codifica inexorablement l’unicitat de les peces, degut a l’absència de negatius físics o digitals i a la impossibilitat de reproduir el temps, l’espai, el gest i la llum de l’instant en que s’ha produït la imatge.

expodesig

 

  1. 1.000 M2 DE DESIG

CCCB

Entrada: 6

A partir d’unes 250 peces, entre dibuixos i maquetes d’arquitectura, instal·lacions artístiques, audiovisuals, llibres i altres materials, 1.000 m2 de desig explora el poder exercit pels espais com a motor del desig i mostra com l’arquitectura ha contribuit al control dels comportaments i a la creació dels estereotips de gènere en la nostra societat patriarcal.

L’exposició ens convida a considerar com es construeixen les sexualitats d’acord amb determinats codis culturals subjectes a normes corporals i discursives, i quin és l’espai del desig i del plaer a la nostra societat. A més, s’evidencia com la pràctica de l’arquitectura ha estat dominada fins molt recentment per homes de manera que, en conseqüència, els espais proposats per al plaer s’han imaginat des d’un desig i una fantasia masculins.

mosaicofresco

 

  1. MOSAICOFRESCO

Galería Marlborough

Entrada gratuita

Des dels seus inicis, l’obra de Juan Correa (Madrid, 1959) ha tingut un intens caràcter arqueològic que rememora la pintura al fresc de l’Antiguitat de Pompeia, Nàpols o Roma, no només pels colors utilitzats sino també per l’erosió que genera a les seves obres, construides mitjançant oli, pigments purs, fresc, resina o pols de marbre. En el seu procès de creació, Correa pinta i després destrueix les teles que prèviament havia donat per finalitzades. De la mateixa manera en que els arqueòlegs descobreixen en cada capa de terreny elemenys que els ajuden a entendre el passat, l’univers pictòric de Juan Correa es caracteritza per la superposició de capes que fan referència al pas del temps. El pintor juga amb una suggerent paleta de colors on sembla que es perdi la nitidesa dels referents, fen que la imaginació de l’espectador voli i aviat endevini jarins, paisatges i vegetació sota les capes de l’abstracció.

COMPARTIR