Natividad Yarza
Natividad Yarza

Aquest dijous es l’aniversari de la victòria del Front d’Esquerres, pocs mesos abans de la Guerra Civil i que va suposar l’alliberament del president Companys i tots els detinguts per la proclamació de l’Estat Català, així com la victòria dels valors socials, antifeixistes i catalanistes encara avui reivindicats. Però, també és l’aniversari de la mort de la primera alcaldessa escollida democràticament a les urnes, Nativitat Yarza i Planas, el 1934.

En les primeres eleccions municipals després d’un llarg franquisme, el 1979, dinou ajuntaments catalans van ser governants per una alcaldessa, representant el 2,2% del total. Gairebé quaranta anys més tard, aquest percentatge s’ha incrementat fins a suposar el 18% dels municipis catalans. Una xifra encara molt minsa.

Per recordar les primeres alcaldesses, cal anar molt abans, en una època on encara havia feministes que dubtaven si el vot universal serviria per alliberar la dona o en canvi, aquestes donarien un gir conservador a la política i posarien en perill el nou règim republicà.

Quina és la primera alcaldessa a l’Estat?

Encara que la primera alcaldessa votada, Nativitat Yarza, va assumir el càrrec el 1934, una dècada abans, el 1924, Matilde Pérez Mollá (1858-1936) és convertia en alcaldessa de Quatretondeta, al País Valencià, sent la primera alcaldessa dels Països Catalans i de l’estat.

En aquest cas, Matilde Pérez, viuda i de la família més rica del poble, va ser elegida en plena dictadura de Primo de Rivera pel delegat governatiu del municipi. Va exercir el càrrec fins el 1930, en un municipi que actualment compta amb 137 habitants,  construint la primera carretera del poble i va instal·lar electricitat en carrers i llars.

Només un any més tard, el 1925, més dones van ostentar el càrrec d’alcaldesses, entre elles, Dolors Codina, batllessa d’El Talladell, actualment Entitat Municipal descentralitzada de Tàrrega.

La primera alcaldessa de la democràcia

En proclamar la República el 1931, el govern va substituir els ajuntaments monàrquics o que havien estat elegits sense eleccions, per gestores afines al nou règim republicà. En aquestes circumstancies María Domínguez Remón (1882-1936) prenia possessió com a primera alcaldessa en un règim democràtic, el 28 de juliol de 1932 a Gallur (Saragossa), amb una història oblidada singular de superació.

De família camperola, es va casar per imposició als 18 anys i després d’anys de maltractaments va fugir a Barcelona, on sense documentació, per ocultar la identitat, es va guanyar la vida fent de criada. Després d’anys estalviant,  va tornar a Pozuelo de Aragón, al seu poble, on va poder comprar-se una màquina de fer mitja per guanyar-se la vida. Paral·lelament començaria a escriure articles a El País, destacant per les seves idees feministes, així com socialistes i republicanes.

El 1922, després d’enviudar, es va casar amb un esquilador vidu, Arturo Segundo Romanes, establint-se a Gallur, on tots dos van ajudar a constituir la UGT.

Ja en la República, en ser dissolt l’ajuntament, el governador civil la triaria com a presidenta de la Comissió Gestora, sent la primera dona al capdavant de l’alcaldia. Ocupant el càrrec fins el 6 de febrer de 1933, quan es van celebrar eleccions municipals. Va destacar en la seva aposta per l’educació, que considerava que era el mitjà per alliberar la dona i la societat. Així com també va ser de les primeres en donar suport a la Llei de Divorci i el dret a vot femení.

Després, va dedicar a la docència i a les col·laboracions periodístiques, fins que, en el Cop d’Estat, va ser detinguda i pocs dies després afusellada. Sort que va compartir amb el seu marit.

La dona que va guanyar unes eleccions ara fa 83 anys

La primera alcaldessa escollida democràticament a les urnes, encapçalant una llista a les eleccions municipals a Catalunya, i a l’estat, va ser Nativitat Yarza. En un temps que no tenien ni el suport dins del partit.

Nativitat Yarza i Planas (Valladolid, 1872 – Tolosa, 1960) es va compartir en alcaldessa de Bellprat, en nom d’Esquerra Republicana de Catalunya. Nascuda a Valladolid, amb només quatre anys es va desplaçar a Barcelona ja que el seu pare era sabater per l’exercit. Va cursar els estudis de mestre a Osca i a partir de 1906 va iniciar a exercir a Santa Margarida de Montbui, Pontons, Vilada, Malla, Saderra (Oris), Vilanova del Camí, Igualada, Gandesa, Cabrera de Mataró (Cabrera de Mar) i Candasnos. Finalment el juny de 1930 seria nomenada mestra en propietat de l’escola de Bellprat.

El 1931, va ser nomenat un alcalde sense eleccions en no formar-se una llista republicana. Natividat Yarza per la seva part havia destacat en el seu suport a la República creant l’Associació Femenina Republicana Victoria Kent a Barcelona o instaurant el Centre Radicalsocialista de Bellprat. Com va passar a tot l’estat, quan va ser expulsat l’alcalde no-democràtic, Yarza es va posar al capdavant de la gestora el 25 de maig de 1933. En les eleccions municipals de 1934 va liderar la llista d’ERC, sent així la primera alcaldessa triada democràticament i vencent la candidatura de la Lliga Catalanista per només 5 vots.

Amb la Guerra Civil i ja amb 63 anys es va allistar a l’exercit, anant al front d’Aragó, amb tasques de proveïment de les trinxeres, exiliant-se en perdre la guerra i sent depurada com a mestra. Vivint amb males condicions, fent de planxadora a avançada edat, va ser ajudada per una entitat (Spanish Refugee Aid, Inc.) dedicada a que famílies “adoptessin” refugiats que vivien en males pèssimes, donant un petit ajut econòmic, així com roba, aliments, etc. Finalment, el 1959 entraria a l’hospital de Tolosa de Llenguadoc, morint per una caiguda pujant a l’autobús, amb 87 anys.

Nativitat Yarza ha estat oblidada per la majoria de la població, tot i que s’han fet gestos per recuperar la memòria. El 2009, es va commemorar el 75 aniversari de la seva elecció.

El millor homenatge, va ser vint anys després de la seva mort, quan dinou dones agafarien el testimoni, convertint-se en alcaldesses amb les primeres eleccions municipals després d’un llarg franquisme.

Actualment, la presencia de dones ha augmentat i normalitzat, amb dones al capdavant d’alguns del principals ajuntaments catalans com són Barcelona, Badalona, Hospitalet, Santa Coloma o Girona. Com a anècdota, en aquest anys fins i tot s’han produït candidatures formades únicament per dones com la  de Sant Martí de Llémena el 2015 per ERC o la de Rasquera de 2003 del PSC.

Gràfic d'alcaldes / Elaboració pròpia
Gràfic d’alcaldes / Elaboració pròpia

La llista de les primeres alcaldesses de 1979:

Anna Bosch (Mollet del Vallès)
Anna Maria Tomàs (Es Bordes)
Antònia Castellana (Molins de Rei)
Berta Badà (Camprodon)
Dolors Oms (Blanes)
Marcel·la Camps (Olivella)
Margarida Pujals (Sant Boi de Lluçanès)
Maria Antònia Vivet (Vidrà)
Maria Carmen Bernad (Sucs)
Maria Dolors Godoy (Cassà de la Selva)
Maria Eulàlia Solsona (Verdú)
Maria Gifré (Llagostera)
Maria Lourdes Vidal (Ponts)
Montserrat Aixalà (Torroja del Priorat)
Montserrat Bonmartí (Bellcaire d’Empordà)
Núria Albó (La Garriga)
Rosa Martí (Parets del Vallès)
Roser Coromines (Besalú)
Teresa Rosell (Sant Celoni)

COMPARTIR