Dues formes de llegir malament les dades demoscòpiques: el cas de La Vanguardia

La Vanguardia, Barcelona | Octubre 2014 / Raúl González
La Vanguardia, Barcelona | Octubre 2014 / Raúl González

Aquest article, lluny de voler fer una valoració d’intencions d’un diari, té l’objectiu d’exposar dos exemples d’una mala lectura de les dades demoscòpiques, per tal d’aclarir que certes conclusions a titulars poden no respondre a la realitat. Hi ha un article a La Vanguardia que afirma que els votants de la CUP tenen més assegurances mèdiques i plans de pensions que els votants del PP i un altre que afirma que la majoria de votants de Podemos està en contra del dret a decidir. Dos articles que per una mala interpretació de les dades poden haver generat percepcions equivocades sobre la realitat a la població i com a conseqüència, aprofundir la creença que les enquestes s’equivoquen.

Els marges d’error, el CEO i la Vanguardia

La Vanguardia va publicar un article el passat 26 de gener on titulava: “Los votantes de la CUP tienen más seguros médicos privados y planes de pensiones que los del PP”. Aquestes dades sortien de l’enquesta que va efectuar el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) sobre la “percepció de les polítiques públiques i valoració del govern”.

En aquesta enquesta, el 18,5% dels que van votar al PP asseguren tenir assegurança mèdica i el mateix percentatge comenta que té pla de pensions privades. Pel que fa als votants de la CUP, el 29,2% assegura tenir assegurança mèdica i el 24,1% pla de pensions. Amb aquestes dades qualsevol pot pensar que els votants de la CUP tenen més assegurances mèdiques privades i plans de pensions que els del PP. La realitat és que una enquesta no ens dóna mai el % real sobre la població, sinó un % sobre una mostra, que sent representativa, és una aproximació a la realitat sota uns marges d’error. És a dir, sense el marge d’error no podem aproximar-nos a la dada real de la població.

El que realment ens diu l’enquesta, és que si la repetim durant el mateix període de temps, el percentatge de persones votants del PP que tenen assegurança mèdica privada i pla de pensions serà d’entre el 2,17% al 34,83% en el 95% de les repeticions de l’enquesta, és a dir, el 18,5% que surt a l’enquesta ±16,33% de marge d’error per una mostra de 36 persones enquestades votants del PP.

El que ens diu una enquesta, no és mai el percentatge real que hi ha a la societat, sino una aproximació d’aquesta i que per tant, el percentatge real de votants del PP que tenen assegurança mèdica i pla de pensions està molt probablement entre el 2,17% i el 34,83% i no és exactament el 18,5%.

Pel que fa als votants de la CUP el marge d’error és més petit, ±11,8%, perquè van enquestar a més votants de la CUP que a votants del PP, 69 davant de 36 del PP. En aquest sentit, veiem que els votants de la CUP que tenen assegurança mèdica estan realment entre el 17,4% i el 41% i els que tenen pla de pensions estan en realitat entre el 12,3% i el 35,9%.

Per tant, si la dada real de la població està entre aquests marges d’error, es podria donar el cas que surti que els votants del PP tinguin més assegurances mèdiques i pla de pensions que els votants de la CUP si fem una altra enquesta. I això no és perquè en pocs dies hagin canviat radicalment els perfils dels votants d’aquests partits o perquè les enquestes s’equivoquin, és perquè qui les llegeix no ho fa correctament. El titular a La Vanguardia, llavors, no està justificat. La lectura correcta de les dades és que no es pot determinar a casa d’una mostra insuficient de la població.

Elaboració pròpia a partir de les dades del Centre d’Estudis d’Opinió
Elaboració pròpia a partir de les dades del Centre d’Estudis d’Opinió

Les respostes no excloents, el CIS i la Vanguardia

La Vanguardia també va publicar un article el passat 2 de febrer on titulava: “Los votantes de Podemos rechazan el derecho a decidir”. Aquestes dades sortien de l’enquesta que va efectuar el Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS) a la pregunta on havien de respondre la seva preferència territorial.

Aquest article es va fer viral entre molts independentistes que afirmaven l’estafa que suposava Podemos, ara bé, tal com vull demostrar en aquest article, el titular no és del tot correcte, no es pot determinar que la majoria estigui en contra.

L’enquesta del CIS diu que només el 19,2% dels electors de Podemos va dir que prefereix un Estat on es reconegui a les autonomies la possibilitat de convertir-se en estats independents. La majoria dels electors podemites, però, no votaria aquesta opció, un 30%, considera que l’actual model d’Estat està bé com està i aposta per no tocar el règim autonòmic. Un altre 25% dels votants de Podemos donaria més autonomia a les comunitats.

El problema que hi ha en aquesta pregunta i que de facto, invalidaria el titular és que pretén una resposta excloent, és a dir, la pregunta concreta és: “Le voy a presentar ahora algunas fórmulas alternativas de organización territorial del Estado en España. Dígame, por favor, con cuál está Ud. más de acuerdo.” Aquí els enquestats només podien respondre si preferien un Estat central sense autonomies, un Estat en què les comunitats autònomes tinguin menys autonomia que actualment, un Estat amb autonomies com a l’actualitat, un Estat amb comunitats autònomes amb més autonomia que actualment o un Estat que reconegui a les comunitats autònomes la possibilitat de convertir-se en Estats independents.

En aquesta situació, és evident que voler més autonomia per les comunitats autònomes és excloent de voler menys autonomia o de voler la mateixa autonomia que ara, una persona no pot preferir les dues coses alhora; no passa el mateix però, amb la quarta opció. És a dir, moltes persones poden preferir un Estat més descentralitzat o amb la descentralització actual i alhora estar d’acord amb el dret a l’autodeterminació, no són excloents i la resposta no ho dóna a entendre.

Per tant, qui té incentius d’optar només per la quarta opció? Només qui és independentista. Les persones que no volen la independència i prefereixen un Estat més o menys descentralitzat no tenen incentius per votar aquesta quarta opció, encara que estiguin d’acord amb el dret a decidir. En definitiva, una mala pregunta d’opcions excloents no pot justificar aquest titular. La realitat és que de moment no es pot determinar si els votants de Podemos estan majoritàriament a favor del dret a l’autodeterminació fins que no es faci una pregunta concentra sobre aquest tema: “Està vostè d’acord amb el dret a l’autodeterminació de les comunitats autònomes d’Espanya?”

Generalment els equips que fan investigacions demoscòpiques solen realitzar una bona feina en la recopilació de dades representatives de la realitat, malgrat això, són els titulars de diaris, la interpretació i la lectura que fan alguns periodistes el que causa la mal merescuda fama que les enquestes s’equivoquen. Probablement la imatge que tenim molts de les enquestes és el titular que donen els diaris i no pensem que aquest titular pot haver llegit malament les dades i si s’equivoca, podem arribar a pensar que l’enquesta s’equivoca quan en realitat qui s’ha equivocat és el mateix periodista qui no interpreta correctament unes dades presentades per experts.