Cap de setmana #NoviembrealMirall

La realitat novaiorquesa dels anys setanta, lEspanya dels vuitanta i les postals com a objecte de col·lecció, entre les propostes de Noviembre per aquest cap de setmana.

 1. DIUMENGE

Fundació Antoni Tàpies

Entrada: 7

 At first sight

De diumenge en diumenge l’Oriol Vilanova (Manresa, 1980) passeja pels mercats de segona mà on adquireix, a baix preu, postals de totes les èpoques i de motius diversos. Això ha fet que amb el temps reunís una col·lecció de 30.000 postals que no es pot considerar, en cap cas, acabada. Amb Diumenge, el seu nou projecte per a la Fundació Antoni Tàpies, l’artista desplega un sistema que permet treure a la llum gairebé la totalitat d’aquesta col·lecció.

En aquest projecte per a la Fundació Antoni Tàpies, Oriol Vilanova desplega un sistema conjuntural que permetrà treure a la llum la gairebé totalitat d’una col·lecció miscel·lània. Si bé l’artista ha proposat una sèrie de motius que ell mateix ha destriat en seccions més o menys operatives les compres indiscriminades de cada diumenge, en aquesta ocasió sotmet la massa acumulada de cartes postals a una indistinció que amenaça amb desfer les més de cent categories que ell mateix s’havia donat per tal d’ordenar aquest fascinant conjunt d’imatges.

 

 

  1. PETER HUJAR, A LA VELOCITAT DE LA VIDA

Fundació Mapfre

Entrada: 3

 peterhujar_mapfre

Estretament vinculat als moviments contraculturals del moment, Peter Hujar (Trenton, 1934 – Nova York, 1987) va capturar fragments de la realitat novaiorquesa dels anys setanta i va retratar l’escena sociocultural underground fotografiant a artistes i escriptors de renom com Andy Warhol, Susan Sontag o William S. Burroughs, així com altres personatges anònims del Downtown. Els seus retrats van exercir una influència clau i transformadora en la fotografia de la segona meitat del segle XX.

Organitzada en col·laboració amb la The Morgan Library & Museum de Nova York i composta per més de 150 fotografies, l’exposició mostra un recorregut per la carrera de l’artista, la qual “va estar marcada per evolucions personals més que per èxits palpables, amb els compromisos que impliquen i configuren el que sol anomenar-se una carrera”.

 

 

  1. GELATINA DURA

Museu dArt Contemporani de Barcelona

Entrada: 10

 EX2_PDVD_194

Gelatina dura. Històries escamotejades dels 80 aborda una sèrie d’esdeveniments històrics d’ordre social, polític i econòmic, al mateix temps que presenta el treball d’alguns grups, activistes culturals i artistes que es van posicionar en la subversió i la crítica a l’ordre establert. L’exposició, que reuneix més de 200 obres de 59 artistes, visibilitza algunes històries desateses, suscita preguntes i qüestiona què soculta després de la narrativa oficial i com shan articulat els discursos dominants. El recorregut s’estructura al voltant de sis possibles relats: La memòria oblidada, sobre la antihistòria, la contrainformació i l’oblit del passat recent; Els angles cecs, dels grups autònoms a la institucionalització democràtica; Del mico blau al coll blanc, de la desarticulació dels moviments obrers a la reconversió industrial; Al barri dels meus somnis, de l’urbanisme feroç a la ciutat espectàcle; Els bells vençuts, sobre drogues i presons; Les lletres arrabassades, la contracultura versus la institució art; L’estat gasós, sobre l’altredat i l’escapisme com a arma, el món imaginat.