Investidura d'Ada Colau / Marc Lozano
Investidura d'Ada Colau / Marc Lozano

Crec que no podem negar que la falta d’experiència, del que sigui, en el sector privat de gent com l’alcaldessa Ada Evita Perón Colau i tota la seva tropa és una notícia nefasta.

Ells mai han estat responsables d’aconseguir beneficis per una empresa de carn i ossos. Cap d’ells s’ha assegut, miserablement, com un director financer a exigir-se estalviar costos per no acomiadar cap treballador. Ells no han hagut de preocupar-se per les xifres de vendes setmanals. Ells no saben quina és la sensació desesperada d’innovar, dia sí dia també, per tal de ser millor que la competència.

Les vides d’aquest grupet s’han finançat, únicament, amb diners dels contribuents. Sempre -i exclusivament- esmorteïts per l’estat. El pitjor és que no estan sols; i és per això que molta gent d’aquest país està començant a veure amb desesperació la situació política de la nostra tribu.

La raó per la qual sectors de la socialdemocràcia -a l’estil nòrdic- de casa nostra són cada cop més reticents a posicionar-se a favor dels encomunistes, és que tot el que diuen o fan degota l’aroma d’un disgust per la creació de riquesa, una sospita per l’empresa, i un odi absolut contra l’afany de lucre.

No són només els nous impostos que volen imposar a qualsevol cosa que es mogui, o les regulacions, més dignes de la casa del Gran Germà Jorge Javier Vázquez, a menjar el que volguem quan ens doni la gana a la Boqueria; és la mentalitat d’esclau – el fracàs intel·lectual de comprendre que l’afany de lucre pot ser bo, que pot ser necessari; que el capitalisme no és només compatible amb la satisfacció de les necessitats dels més pobres i més necessitats del nostre país – també essencial si volem fer front als grans reptes que encarem com a societat.

COMPARTIR